Jeremy Irons, un afortunat visitant solitari al Prado.
“L'art treu la pols a la vida quotidiana”, va dir Pablo Picasso una vegada i repeteix ara Jeremy Irons al documental Pintors i reis del Prado (en cinemes 9, 10 de desembre i 23 de gener ) . L'art és el nostre llenguatge comú, no distingeix idiomes, ni països, uneix per sobre de totes les diferències i el Museu del Prado, celebrant aquest any el seu bicentenari, és un exemple clar d'aquesta aliança gràcies a la bellesa i al reflex del passat i del present.
Dirigit per la italiana Valeria Parisi i narrat per la inconfusible veu (i rostre) del actor britànic Jeremy Irons, Pintors i reis del Prado ofereix un passeig historicoartístic diferent per les galeries i passadissos de la pinacoteca madrilenya. Començant per Carlos V i la seva devoció al quadre que ell mateix va encarregar a Ticià, La Glòria, el que va morir admirant i on tracen l'origen d'una col·lecció d'art única al món.
200 anys dart.
A Tizià moltes vegades se'l coneix com “el pare del Prado”. El pintor venecià va ser el primer que va enamorar els monarques espanyols. Començant per Carles V, seguint per Felip II. A partir d'ell, els reis van encarregar quadres a altres artistes renaixentistes venecians similars. Els Trastàmara, els Habsburg, els Borbons foren grans col·leccionistes d'art, compraven, encarregaven i es deixaven retratar per decorar els seus palaus, petjades que deixaven en vida per a l'eternitat. I d'aquesta fructífera relació entre pintors i reis va néixer el Museu del Prado inaugurat el 19 de novembre del 1819 sota el regnat de Ferran VII.
1.700 quadres exposats i un catàleg de més de 7.000 converteixen el Prado en un dels grans museus del món, una pinacoteca que repassa la història de l'art gràcies a la inversió per plaer, per vanitat i per prestigi de la monarquia espanyola, explica Jeremy Irons, la narració del qual s'articula a partir d'escenes, anècdotes, dades no seguint sempre un ordre necessàriament cronològic.
Goya és un dels protagonistes del documental.
L'actor de Lolita o La casa dels esperits recorre sol i afortunat les galeries del Museu, aturant-se als quadres que van remarcant altres convidats al documental, com Miguel Falomir, director del Prado; l'arquitecte Norman Foster; conservadors, historiadors de la institució, i cinc dones alienes a ella, però molt properes emocionalment, la ballarina Olga Pericet, la fotògrafa Pilar Petit, l a escenògrafa Helena Pimenta, Laura García Lorca, presidenta de la Fundació García Lorca i Marina Saura, actriu i filla del pintor Antonio Saura, que recorda les visites setmanals amb el pare des que era nena.
La unió emocional dels visitants amb el Museu i amb els artistes que allotja és molt més important que el seu valor en si, diu el documental a través de la veu d'Irons. Tots els entrevistats trien la seva obra favorita o intenten triar-ne només una entre totes. De El davallament, de van der Weyden; a El lavatorio, de Tiziano; Els afusellaments de Goya o el que va escollir Dalí quan Jean Cocteau li va preguntar què salvaria del museu si s'incendiés. “Em portaria l'aire, específicament l'aire contingut a Les menines de Velázquez que és l'aire de millor qualitat que hi ha”, va contestar.
Irons, un narrador de luxe.
Velázquez i Goya són protagonistes del documental. També Rubens, El Greco, El Bosco, Ribera, Zurbarán. Tot i que entre tots, Francisco de Goya i Lucientes destaca com a artista influent i perquè la pinacoteca acull 932 obres seves, la col·lecció més gran del món
I LES DONES?
Entre les 1.700 obres exposades només n'hi ha sis o set de dones, diu un dels conservadors. Una paradoxa: a la vida privada estaven confinades, a l'art les dones i els seus cossos eren objecte de fascinació. Entre aquestes artistes hi ha Clara Peeters, pionera del bodegó; i Sofonisba Anguissola, que va ser dama de la reina Isabel de Valois, ia qui el Prado dedica aquest any una exposició al costat de Lavinia Fontana amb motiu del bicentenari.
L'aire de 'Las Meninas' és el millor del món, deia Dalí.
PASSAT, PRESENT I FUTUR DEL MUSEU
Un altre dels temes que vertebren el documental és la seva ampliació al Saló dels Regnes, al palau del Bon Retiro, des d'on parla Jeremy Irons, una enorme sala buida que a l'origen va ser lloc de celebracions, balls i recepcions internacionals, decorat de quadres per fascinar els seus visitants i que aviat recuperarà la seva esplendor en un projecte anomenat Traça Oculta, signat per Lord Norman Foster i Carlos Rubio, que donarà més vida encara a aquest Museu que és “part de la identitat, història i vida familiar” de Madrid.
A cinemes el 9 de desembre.