'El somni americà. Del pop a l'actualitat' viatjarà de Madrid a Barcelona.
Segurament a aquestes altura ja t'hauràs meravellat amb l'art abstracte geomètric de Mondrian i De Stijl al Reina Sofia, l'exposició que va arribar al novembre per recordar-nos els noms propis (també el d'una revista) d'aquells que, ja fa gairebé un segle, van modernitzar les arts gràfiques per sempre (fins a l'1 de març). De la mateixa manera, potser el món estètic i expressiu de Kandinsky t'hagi deixat sense paraules –per més que els seus traços fossin moltes vegades cal·ligràfics– a la mostra que porta el seu nom al Museu Guggenheim Bilbao (fins al 23 de maig). Però, tranquil, aquest 2021 ens té preparades moltes (i variades) exhibicions que ens faran sortir de casa per trobar refugi a l'Art, així amb majúscules, perquè, si una obra artística no és capaç de reconfortar-nos, abstreure'ns i tornar-nos la il·lusió, què ho és?
Exposició Mondrian i De Stijl: Dormitori infantil, Villa Arendshoeve, de Vilmos Huszár i Pieter Jan Christoffel Klaarhamer.
ELS BOJOS ANYS VINT
Pel seu paral·lelisme amb els nostres propis bojos anys vint, molt oportuna és aquesta exposició que s'inaugurarà el 7 de maig (fins al 19 de setembre) al Museu Guggenheim Bilbao, institució que de manera lúcida i brillant explica l'origen del progrés, l'avantguarda i els canvis socials de fa un segle: “els ciutadans desitjaven deixar enrere els anys traumàtics i invocar temps millors, mostrant un profund desig d'experimentar una vida més plena en unes circumstàncies socials noves, fruit del canvi”. Una asseveració que bé podria servir com a vaticini per al nostre futur immediat.
Com en una dansa sensual de personatges amb els cabells al garçon i peces extravagants, i amb el so del jazz i les imatges cinematogràfiques com a font d'inspiració, el director artístic del Teatre Arriaga, Calixto Bieito, expert en escena operística, s'encarregarà del disseny de la mostra, que se centrarà a les ciutats de Berlín i París com epicentres de la utòpica i estimulant 'bogeria' de la dècada de 1920.
Christian Schad, Maika, 1929. Oli sobre fusta, 65 x 63 cm. Col·lecció particular.
EL SOMNI AMERICÀ. DEL POP A L'ACTUALITAT
Procedents majoritàriament de la col·lecció del British Museum de Londres, les més de 200 obres d'aquesta exposició –que romandrà al CaixaForum Madrid fins al 31 de gener– viatjaran fins a Barcelona per ser exposades al centre cultural de la Fundació "la Caixa" a Montjuïc (del 3 de març al 13 de juny). No hi podria haver un escenari més acord –una espectacular fàbrica tèxtil modernista abandonada que va acabar sent magatzem i cavallerisses fins a ser recuperada– per mostrar les il·lusions i decepcions que la producció i el consum (finalment massiu) han anat generant als Estats Units durant els darrers 60 anys, tema central d'aquesta retrospectiva visual que recull la història del gravat nord-americà.
Andy Warhol, Roy Lichtenstein, Willem de Kooning, Jasper Johns… tots van aconseguir amb els seus treballs allò que semblava impossible, i no ens referim a acabar amb l'expressionisme abstracte i el seu profund existencialisme, sinó a convertir en autèntiques icones de l'art imatges que van deixar de ser úniques perquè podien ser repetides fins a la sacietat gràcies a tècniques com la serigrafia.
'Amo la libertad', de Roy Lichtenstein, a l'exposició 'El somni americà. Del pop a l'actualitat”.
PASSIONS MITOLÒGIQUES
El Museu Nacional del Prado ens posarà durant el mes de febrer les dents llargues amb la visita-taller Delicias del Prado (un recorregut per les seves obres més gastronòmiques i sensorials que acabarà amb la degustació d'unes postres inspirades en El Jardí de les Delícies del Bosco), però no serà fins al 2 de març quan inauguri Passions mitològiques (fins al 4 de juliol), més que una exposició, un esdeveniment artístic, en ser la primera vegada –des de fa gairebé quatre segles– que les sis poesies que Tiziano va pintar per al rei Felip II tornen a estar juntes per competir en bellesa i llibertat creativa.
Encara no siguin un grup de convivència estable, Danae (Apsley House, Londres), Venus i Adonis (El Prado), Perseu i Andròmeda (Wallace Collection, Londres), Diana i Acteó i Diana i Calisto (National Gallery d'Edimburg i de Londres, respectivament) i El rapte d'Europa ( Isabella Stewart Garden Museum, Boston) compleixen el nombre màxim permès per a les reunions a Madrid.
'Diana i Actaeon'. Ticià. Compra conjunta de la National Gallery i les National Galleries of Scotland, amb altres contribucions.
JOAN MIRÓ I ADLAN
Ja coneixíem la relació de Miró amb el grup d'avantguarda catalana ADLAN a través de la plataforma Espai 13 de la Fundació Joan Miró, que va néixer per impulsar propostes d'art emergent com feien a l'origen els artistes, arquitectes, escriptors i músics d'aquesta corrent sorgit a la Barcelona republicana, que tenia com a objectiu defensar la modernitat i difondre l'art nou. Aquest any, però, aquesta comunió artística entre el pintor català i aquesta entitat cultural quedarà reflectida ia l'abast del gran públic gràcies a l'exposició Joan Miró i ADLAN (a partir del 12 de març), que ret homenatge a aquest grup d'artistes i intel·lectuals anomenat Amics de l’Art Nou, que va trobar a Joan Miró una figura on recolzar-se (i reflectir-se).
Joan Miró. Aidez l'Espagne, 1937. Fundació Joan Miró, Barcelona
ART AMERICÀ A LA COL·LECCIÓ THYSSEN
Hi haurà qui ja estigui obsessionat –igual que feia l'artista belga amb els seus propis autoretrats– esperant la retrospectiva que el Museu Nacional Thyssen-Bornemisza està preparant de René Magritte, titulada La Màquina Magritte (del 14 setembre al 30 de gener de 2022), o els que no puguin esperar més per gaudir del classicisme de la Pintura italiana dels segles XIV al XVIII (del 26 d'octubre al 9 de gener del 2022), que descansa de manera habitual al Museu Nacional d’Art de Catalunya. No sé vosaltres, però jo, personalment, us confesso que aquest any estic molt de paisatges i, si són americans, millor que millor: oberts, lliures, agrestos, salvatges, sense límits. Així que estem de sort: la mostra Art americà a la col·lecció Thyssen (del 22 de novembre del 26 de juny del 2022) ens portarà de passeig pel paisatgisme del segle XIX de manera transversal i temàtica, en lloc de cronològica. Perquè, qui som nosaltres per posar portes al camp?