'Nighthawks', d'Edward Hopper, 1942
El carrer és buit. És de nit. La llum del diner, Phillie's, s'estén sobre la vorera. Després del vidre, una parella està asseguda a la barra. Ella menja un sandvitx. Ell fuma. Beuen cafè. No tenen pressa. Un home amb barret recolza els colzes sobre el taulell. El cambrer gira el cap cap a ells, però la conversa no ha començat, o s'ha acabat. El soroll de tasses, gots, plats és l'únic so al local. Potser el lleu brunzit dels fluorescents.
'Nighthawks', que podria traduir-se com a 'Noctámbulos', és l'obra més cèlebre d'Edward Hopper. La va pintar el 1942. Es va basar en un restaurant de Greenwich Village, a Nova York, on vivia. “Vaig simplificar la composició i vaig fer el restaurant més gran. Inconscientment, és probable que estigués pintant la solitud d'una gran ciutat" , va esmentar en referència a l'escena.
Hopper sempre va negar el contingut psicològic dels seus quadres. Va afirmar que l?art és l?expressió de la vida interior de l?artista, el resultat de la seva visió del món. Va ser fidel a aquest principi. La seva mirada reflecteix una Amèrica inquietant i solitària. Les seves obres parlen, com un fotograma aleatori d'un film noir, del que encara no ha passat. **La suggestió resideix en allò que no es mostra. **
'Nighthawks' s'exposa a l'Art Institute de Chicago.
De família de classe mitjana, Edward va estudiar a l'Escola Parsons amb mestres de l'impressionisme americà, com William Merrit-Chase o Robert Henri. Els seus primers treballs van estar vinculats a la publicitat. La il·lustració i el disseny de cartells van marcar la nitidesa en l'enfocament de les peces a l'oli.
Als anys 20 va viatjar a Europa. No es va interessar pel cubisme ni va entrar en contacte amb els cercles de les avantguardes. Va visitar els museus. El va impressionar 'La ronda de nit' de Rembrandt. “El més poderós que he vist”, va dir.
Del postimpressionisme va prendre els paisatges urbans, l'anonimat de les cares i els colors saturats. Al seu estudi de Nova York va traduir l'imaginari dels cafès i els carrers de París a la realitat americana. Es va afirmar en el realisme i en contra del que és abstracte, que sempre va criticar amb duresa.
Edward Hopper a Vanity Fair (1934)
A 'Noctámbulos' es podria traçar la influència de 'La bevedora d'absenta', de Degas, o de les pintures de l'època blava de Picasso. Baudelaire, poeta de la ciutat, incideix en el mateix motiu a 'El spleen de París':
“En fosquejar, una mica cansada, vau voler seure davant d'un cafè que feia cantonada en un nou bulevard […] El cafè resplendia. Fins i tot el gas hi desplegava tota la cremor d'una estrena, i il·luminava amb totes les seves forces els murs encegadors de blancor”.
Hopper tracta el mateix tema, però el porta a un lloc que parla d'un univers interior que va reclamar per a l'art. Sota la seva mirada, la llum no és festiva, com a Baudelaire. La solitud i el silenci no són producte de la marginació. No hi ha sordidesa a les cares.
Els personatges es tanquen en si mateixos. Després d'una jornada de treball o potser una cita, es troben suspesos en un no-lloc neutre, de pas, delimitat per la llum blanquinosa, plana, que emana del mur. Cedeixen al cansament i cauen a l'apatia, a l'avorriment. Deixen passar el temps perquè l'habitació d'hotel, o el petit apartament, els expulsen. La llar, allò domèstic, els és aliena.
Edward Hopper amb la seva dona Josephine Hopper
Davant l'escena, l'observador roman exclòs a la foscor. No hi ha cap accés. El vidre s'estén com una pantalla a una sala de cinema. Marca una barrera a la qual només cal treure el cap i endevinar, intuir.
L'home amb barret i la noia de vermell que s'asseuen a la barra són Edward i la seva dona, Jo, que en va ser el model i l'agent. Hopper era introvertit, malenconiós, romania hores davant del llenç en blanc abans de prendre el pinzell.
Va comprar un Dodge i viatjava per carretera a Nou Mèxic o la Costa Oest. S'aturava en motels indicats per senyals de neó. Prenia apunts de personatges que desapareixien a la nit, darrere la porta de la seva habitació. **Els observava com ho fa un voyeur. **
La influència de 'Noctámbulos' ha estat extensa en les arts gràfiques i en la història del cinema. Ridley Scott la va prendre com a referència a 'Blade Runner'; Dario Argento va construir a la seva imatge el Blue Diner a la pel·lícula 'Rojo profundo' i, a l'Springfield de 'Los Simpson's, no podia faltar un Nighthawk Diner a la seva imatge.
L?obra de Hopper forma part de l?imaginari global perquè parla d?una cosa que tot habitant d?una gran ciutat ha experimentat. Qui no ha sentit la soledat després d'un dia fallit? Qui no ha buscat refugi al carrer, en un bar, sota els llums de neó?
'Nighthawks' s'exposa a l'Art Institute de Chicago.