El terrer semidesèrtic de Namaqualand, a Sud-àfrica, es tenyeix del color de les flors silvestres al setembre.
NAMAQUALAND, SUD-ÀFRICA
El dia 1 de setembre comença oficialment la primavera al país africà i molts són els enclavaments naturals que es tenyeixen de l'intens color de les flors silvestres, com la regió del Cosmos, a Mpumalanga o Western Cape i el seu conegut festival Darling Wildflower Show. Nosaltres escollim Namaqualand, perquè impressiona molt més saber que abans que els pistils i les corol·les en aquesta zona semidesèrtica de Sud-àfrica tan sols hi ha planes àrides i terrenys polsegosos.
Dins de la ruta de les flors s'inclouen el Parc Nacional Richtersveld, la Reserva Natural Goegap i la Reserva de Flors Silvestres Skilpad. I no t'hauries de saltar tampoc les visites a la badia d'Alexander Bay ia la desembocadura i l'estuari del riu Orange. Més de 4.000 espècies de plantes salvatges florint bé mereixen la visita.
Aloe nativa de Sud-àfrica envoltada de flors porpres a Namaqualand (Northern Cape) .
DESERT D'ATACAMA, XILE
No és gens habitual, de fet, quan passa, se solen referir al fenomen de la floració en aquest desert xilè com el 'miracle d'Atacama'. Passa cada certs anys i s'han de donar fenòmens meteorològics singulars perquè les flors creixin en una de les zones més àrides del planeta. De fet, quan les pluges han estat abundants a la regió durant la tardor i l'hivern, n'hi ha que ja comencen a organitzar els seus viatges primaverals per no perdre's els camps en flor.
Aquest any la Corporació Nacional Forestal (Conaf) ha confirmat ja que Atacama no tindrà 'desert florit', a causa de les baixes temperatures i que no van caure els 15 mil·límetres de precipitacions suficients perquè les llavors floreixin en ple desert, no obstant recomanen no perdre l'esperança i apropar-se a les regions costaneres de Caldera o Huasco, al costat del Pacífic, on es produirà una floració mínima.
El Parc Nacional Llanos de Challe , amb la major biodiversitat de flors del país, és un bon lloc per intentar assegurar-nos la floració, amb les seves flors de tots els colors: mantells de malvilles, anyals, sospirs, nolanes, vellut...
Camps en flor al desert d'Atacama, a la part més propera al Pacífic.
CANBERRA, AUSTRÀLIA
El festival Floriade ja és un clàssic de la capital australiana, que ja suma mig milió de visites, curiosos que apropen a conèixer el mar de flors que envolta el llac Burley Griffin, a Commonwealth Park. Es tracta del festival de flors més gran de l'hemisferi sud –amb més d'un milió de flors– i complementen la visita de concerts, tallers d'horticultura i zones dedicades a l'entreteniment.
Aquest any s?arrenca el 15 de setembre i es dilatarà fins al 14 d?octubre. I el millor és que quan cau la nit l'espectacle continua, ja que dins de el seu programa NightFest (des del dimecres 26 de setembre fins al diumenge 30) s'hi inclouen sopars 'a la llum de les flors', recorreguts idíl·lics al costat dels arbres il·luminats del Bosc de Nautalis i actuacions en directe de grups musicals com Lucy Sugerman, Mojo Juju, Thelma Plum, Bowie Unzipped, Kate Miller-Heidke...
Quan cau el sol, el festival Floriade, a Canberra, treu la seva artilleria lumínica.
BONS AIRES, ARGENTINA
El 21 de setembre comença la primavera a Argentina i se celebra el Dia de l'Estudiant, per això els parcs i les zones d'oci s'omplen de joves disposats a gaudir a l'aire lliure de la bellesa de la floració i de l'arribada del bon temps.
El Rosedal –amb gairebé 20.000 rosers– dels Boscos de Palerm és un dels enclavaments elegits pels estudiants porteños per estendre una manta i fer un pícnic o senzillament fer una passejada en pot pel llac. També el Parc Sarment és lloc de reunió.
Encara que per ser sincers, la floració que més ens commou de Buenos Aires és la que passa durant el mes de novembre, quan els jarands repartits per diferents parts de la ciutat es tenyeixen d'un color violeta intens i anuncien l'arribada de l'estiu (també és particular la caiguda de les flors d'aquest arbre, que crea una espectacular manta de pètals a les voreres i carreteres) .
Jarandàs plens de flors color violeta a la ciutat de Buenos Aires.
SOUTHLAND, NOVA ZELANDA
Tot i que poden semblar els camps de tulipes d'Holanda, en realitat es tracta de l'Illa Sud de Nova Zelanda. Fa anys que les empreses holandeses es van adonar que el clima austral, al sud de l'estret de Cook, era adequat per a la floració dels bulbs i van decidir ampliar negoci obrint sucursals a l'altra punta del planeta. Avui, milions de tulipes tots els colors (tant de companyies locals com internacionals) esquitxen els terrenys neozelandesos.
Aprofita la visita a l'illa per anar a l'Alexandra Blossom Festival, en què cada any, l'última setmana de setembre, els veïns de la ciutat treuen als carrers carromats adornats per flors en una desfilada jovial on cignes gegants, vaixells de colors i fins i tot personatges Disney fets amb flors donen la benvinguda a la primavera.
Holanda sembla, Nova Zelanda és.
MACHU PICCHU, PERÚ
Al santuari de Machu Picchu s'estima que hi pot haver un miler d'espècies d'orquídies encara que únicament estiguin documentades unes 400, per la qual cosa una visita primaveral a les ruïnes inques més conegudes del Perú pràcticament garanteix veure la floració d'alguna (unes flors duren pocs dies i d'altres setmanes). De fet, a tres noves espècies desconegudes van ser catalogades el 2015 i van passar a engreixar-se la llista d'orquídies del país andí.
Però si, a més de gaudir amb la seva senzilla presència a les terrasses que componen les ruïnes històriques del segle XV, prefereixes aprendre una mica sobre el seu creixement i floració i descobrir petits detalls botànics, secrets i fins i tot llegendes inques com la d'una princesa dels Andes enamorada d'un guerrer inca l'amor del qual va ser prohibit i ella es va dedicar a recórrer les muntanyes plorant pel seu amor fins i tot que es va convertir en orquídia Waqanki, el millor és allotjar-se a l'Inkaterra Machu Picchu Pueblo Hotel.
Per què? Perquè han construït un camí d'orquídies amb 372 espècies natives on localitzar des de l'orquídia més llarga del món fins a una altra de tan petita que només es pot veure amb lupa. Inclou el recorregut un passeig per un antic camí de muntanya utilitzat per Hiram Bingham per assolir Machu Picchu i que arriba fins als canons de la Vall Urubamba, a gairebé 2.500 metres.
Una orquídia endèmica a les ruïnes de Machu Picchu.