L'aigua turquesa de Formentera és la mirada infinita de la Mediterrània.
El millor de anar a passar el dia a Formentera al vaixell d'alta velocitat de Baleària que uneix en dues hores Dénia amb la petita de les Pitiüses és perdre'l. A la tornada, és clar. Perquè això significarà que, com tants i tants d'altres, t'hauràs vist atrapat, de manera literal i metafòrica, per l'essència de l'illa.
Aquí no trobaràs un llistat amb les platges més boniques (no sé quants quilòmetres té Migjorn), tampoc indicacions de quantes escales, roques i passarel·les has de pujar o baixar per assolir una cala amagada, ni tan sols les carreteres per on hauràs de conduir per seguir els passos de Lucía i el sexe fins al far de Cap de Barbària. El que pretenc transmetre amb aquest text és com una concatenació d'esdeveniments, sensacions, trobades i converses aniran sumant primer segons, després minuts i finalment hores al rellotge de la desconnexió absoluta, aquell que a Formentera se sol quedar sense manetes abocant-te inevitablement a passar la nit amb ella (com en una primera cita perfecta).
Però recapitulem. Cada vegada és més comú idear un pla estival que suposa agafar el teu cotxe a primera hora del matí i muntar-lo als budells d'alumini del Ramon Llull al port llevantí per després agafar el teu seient (ja sigui en una butaca o al saló VIP ) i així creuar el Mediterrani, passant de llarg Eivissa (en què no cal fer escala), per arribar al port de Sa Savina, a Formentera.
El pla inicial és molt clar: un minut abans de migdia t'estaràs capbussant al paradís cristal·lí que és Ses Illetes i un minut després de la mitjanit circularàs de nou per les carreteres de la península de tornada a casa teva o lloc de vacances (tant València com Alacant són a una hora de trajecte del port de Dénia).
No obstant, ja et vaig avisant que, un cop hagis fet contacte visual amb aquesta aigua turquesa que és la mirada infinita de la Mediterrània, no hi haurà pla, responsabilitat, cita o compromís que et faci recordar la teva vida anterior, la que haurà d'entendre que, a Formentera, l'únic que es pot perdre és el vaixell, però mai el tren.
Això sí, perquè aquesta màgica desconnexió tingui efecte només necessitaràs una cosa: portar sempre al teu costat un ciceró local, perquè les portes del paradís no les té Sant Pere, sinó un formenterés. No importa si és virot o baxero (sí, això de Villarriba i Villabajo també passa a una illa el punt més alt de la qual, La Mola, no arriba ni als 200 metres d'alçada). Ah! I un últim consell: no vagis mai on un formenterenc et digui que vagis, vés amb un formenterenc on sigui que ell mateix vagi.
Formentera és sinònim de desconnexió absoluta.
AMB ALÇADA
Precisament a l'altiplà de la Mola, al celler Terramoll és on vaig aprendre la diferència entre els qui viuen a baix, al nivell del mar, i a dalt, allà on el vent salí acaricia els ceps de monastrell, merlot, cabernet, syrah, viognier, malvasia, garnatxa blanca i moscatell d'aquesta propietat dedicada al cultiu ecològic de la vinya i la vinificació.
Tot va començar (com tantes altres vegades), en un tast, xerrant sobre vi. Va arribar el blanc jove Savina, l'etiqueta del qual és un homenatge als pescadors i les seves xarxes, no ens vam aturar gaire al rosat Rosa de Mar i va ser, de seguida, en destapar el negre Es Virot, quan em van explicar que el virot és una au exclusiva de les Illes Balears. I, encara que és a Formentera on la baldriga balear alberga les colònies més grans de l'arxipèlag, la veritat és que cada vegada és menys habitual veure-la niar als penya-segats de l'illa, on va a posar un únic ou.
Les rialles són més i els localismes són menys quan hi ha un aperitiu pel mig, així que aviat passem a parlar sobre els vins ecològics i la sostenibilitat d'una verema realitzada a mà en unes vinyes de secà lliures de químics. No us sembla que els vins ecològics són com aquesta amiga honrada que tots sabem que és bona i convenient a la nostra vida, però que després critiquem per la seva excessiva franquesa i puresa expressiva?
Tan absorts en el tema ens trobàvem asseguts a l'ombra del porxo del celler que, d'allà, semblava no voler moure's ningú, com estàtues de Baco (obvi) que no espanten ni les sargantanes endèmiques de l'illa, que aviat van començar a sortir dels seus amagatalls als murs de pedra seca típics de l'illa per deixar-nos encara més esbalaïts amb el color verd blavós de les seves escates.
Aquesta sargantana de les Pitiüses és símbol de Formentera, i no perquè els hippies la utilitzessin als anys 60 com a inspiració per a les seves artesanies, que també, sinó perquè ja, segons una anàlisi genètica realitzada entre la UIB i la Universitat de Salamanca, des del període Terciari (Mioceno) la sargantana balear i la pitiüsa van prendre camins mitocondrials diferents després del desmembrament dels dos blocs tectònics que formen l'arxipèlag balear.
Tal va ser la relaxació que, a més de les sargantanes, se'ns va tirar el temps a sobre. Arribàvem tard a la nostra següent cita.
Vinyes dels cellers Terramoll, a l'altiplà de la Mola, Formentera.
AMB GUST
Ens estaven esperant amb l'arròs posat al restaurant Can Rafalet, a Es Caló de Sant Agustí, un antic poble de pescadors enclavat a un dels punts més estrets de l'istme de Formentera. Per entendre'ns, allà per on agafaries l'illa amb la mà en el cas que jo comparés la seva forma amb la d'una manuella, on un pes (pesat) seria la massa de terra oriental –on són Es Pujols, San Francisco Javier i Cap de Barbaria– i un altre l'occidental, que correspondria al Pilar de la Mola i al seu famós far. No caldrà consultar el google maps per comprendre la seva geografia, n'hi haurà prou de pujar al Mirador de Formentera i des de les altures obrir bé els teus ulls per captar aquesta dualitat.
El menú –amb vistes al Mediterrani i un embarcador, amb les seves autèntiques casetes varador, rampes i escales– va consistir en fregit de pop, peix a la graella i amanida pagesa, el secret de la qual resideix en l'intens sabor de fons del peixsec, un peix cartilaginós conservat amb salmorra i penjat al sol perquè estigui en contacte amb la brisa del mar.
La conversa i la culinària semblaven fluir a un bon ritme, però de sobte va saltar la llebre, o més aviat hauria de dir la paella. La d'hores (i com ens agrada!) que ens passem discutint sobre la diferència entre una paella i un arròs amb coses… Tantes que aviat va arribar la de la sobretaula: ens tocava anar a fer alguna cosa abans d'agafar el vaixell de tornada per tornar a casa.
A Can Rafalet tindràs assegurat un dinar amb vistes.
AMB HISTÒRIA
No sé si és adequat dir, a una illa de 83 km², que les opcions són infinites, però com a mínim són variades. Per això quan el nostre amfitrió ens va parlar de Bartolo i el seu quiosquet ho vam tenir súper clar: aquest seria “el” lloc. I vaja si va ser ‘determinant’. I no per les caipirinyes o el xarrup d'aiguamarina que imita el color de l'aigua que banya la platja de Caló d’Es Mort on s'enclava amb les cadiretes blaves de fusta i el seu ambient relaxat gens impostat, sinó per totes aquestes històries amb què Bartolo ens va regalar les orelles.
40 anys al capdavant d'aquest quiosc a la sorra no són res quan els compares amb aquells de la infància de Bartolo en què va haver de treballar al camp fins a complir la majoria d'edat. Ell va apostar per Formentera i la idea primigènia d'una illa que pogués viure del turisme; uns altres no van ser tan afortunats (ni visionaris) i van decidir emigrar.
“Amb un marc, jo els servia cinc cubates”, explica Bartolo el primer contacte dels alemanys amb Formentera, actualment una de les illes més cares de la Mediterrània. També els francesos, experts en gaudir de la vida i les vacances, venien als vuitanta que l'avui propietari d'un conegut hotel a Cala Saona els emportés muntats en un carro fins a una platja propera on després els preparaven in situ el peix acabat de capturar. Una experiència per la qual, n'estic segura, actualment estaríem disposats a pagar centenars d'euros.
I en aquestes anàvem, descobrint el passat de l'illa de moda, quan en tornar al present vam descobrir una altra cosa: acabàvem de perdre el vaixell per tornar a la península. Una mica més habitual del que poguéssim pensar, tal com ens confessen des de Baleària, navilés que aprofita per recordar-nos que ara tots els bitllets són flexibles.
Així de relaxat és el quiosquet de Bartolo.
AMB AMICS
No hi ha drames a Formentera, justament en això consisteix el seu estil de vida relaxat, més que no pas balear, particular. En un instant el nostre amic illenc ja ens estava convidant a sopar una barbacoa a la seva propietat. El vi correria de la mà, però literal, ja que a l'illa sempre ha estat habitual tenir vinyes pròpies amb què regar els àpats familiars i entre amics.
Ara mateix no sóc capaç de precisar a quin punt geogràfic de l'illa vam ser 'acollits', perquè la nit se'ns havia tirat a sobre per aquests estrets camins de terra escortats per murs de pedra seca, però recordo com gravat a foc tot el que havia desplegat en aquella immensa (en fons i forma) taula de fusta: formatge, amanides, entrecot i també molta complicitat, conversa i creativitat. Havíem de tornar el favor al nostre perfecte amfitrió i trobar un nom comercial a aquest vi blanc tan natural i particular. Potser Salvatge? Com es presenta l?illa davant el viatger despistat que creu que Formentera és una rèplica en miniatura d?Eivissa. O millor Pirata? Com un se sent quan baixa del vaixell i es fa fora a l'abordatge a intentar conquistar, encara que sigui per unes hores, el tresor que són les seves platges, però sobretot la seva essència i autenticitat.
La intensa jornada –i la tempesta d'idees– arribava a la fi i era l'hora dels comiats, no sense abans proposar un nou viatge a l'illa… que a Formentera pot començar un divendres qualsevol i acabar quan li vingui de gust , que per això és la més desitjada de la Mediterrània.
El que és interessant a Formentera de vegades és sortir de la carretera.
QUADERN DE VIATGE
Com anar: Durant els mesos d'estiu, Baleària posa en marxa el ferri Dénia-Formentera que cobreix una distància de 111,1 km en dues hores de trajecte. Anada i tornada una persona sense cotxe: des de 75€.
On dormir: Si finalment et quedes 'atrapat' per l'illa, et recomanem allotjar-te a l'hotel Es Mares, a San Francisco Javier, el blanc minimalisme del qual tan sols és contrarestat pel blau de la seva instagramejable piscina i pel fúcsia del suc de remolatxa del seu esmorzar a la carta.
On comprar: Al celler Terramoll, a més de gaudir d'un passeig per les vinyes i d'un tast de vins al porxo a l'ombra, podràs comprar totes les seves referències a un preu més que competitiu.