L'Amazones és el pulmó de la Terra, abasta deu vegades la mida de França i nou països d'Amèrica del Sud . El 60% del territori és selva tropical, la més gran del món. Antigament, abans de l'arribada dels portuguesos al Brasil (l'any 1500), s'estimava que hi havia una població indígena d'uns 5 milions, avui dia arriba als 370.000 provinents de 188 grups indígenes que parlen 150 idiomes diferents. Encara avui, no s'ha tingut contacte amb 144 grups identificats.
Pobles i ciutats han sorgit al llarg de l'Amazones, però lamentablement és a mitjans del segle XX quan aquest territori comença una lluita constant per sobreviure. La desforestació per donar cabuda a les hisendes ramaderes i les plantacions de soja, les empreses de fusta i la recerca d'or amenacen la regió. Una amenaça constant per a la biodiversitat i les poblacions indígenes.
Amb aquesta situació es va trobar el fotògraf de renom internacional Sebastião Salgado , la carrera del qual comença als anys 70, viatjant per més de 100 països per retratar sempre la crua realitat del món en què vivim. Ambaixador d'UNICEF des del 2001, Salgado ha rebut més de 10 premis al llarg de la carrera , també pel seu treball Amazônia, que recull més de 200 imatges captades durant set anys vivint en l'Amazonas amb 12 poblacions indígenes.
Famille Asháninka, État d’Acre, Brésil, 2016.
La exposició itinerant arriba aquest 27 de juny a Avignon al Palau dels Papes i romandrà fins al 30 de novembre. És una gran exhibició que comptarà amb vídeos i una banda sonora especial creada per Jean-Michel Carré. El seu objectiu és intentar donar a conèixer i mostrar les amenaces a què s'enfronten les seves tribus indígenes : tala il·legal, mineria d'or, construcció de preses hidràuliques, ramaderia, cultiu de soja, i cada cop més, els efectes del canvi climàtic.
SET ANYS DE TREBALL
“Vaig iniciar aquest projecte el 2013, conscient de l'amenaça del futur per als boscos de l'Amazones. El meu projecte va continuar fins al 2019. Amb mi han treballat tribus indígenes i l'exèrcit brasiler , que es desplega sobre el terreny per reprimir el mercat il·legal de drogues. L'accés als boscos és molt difícil, per això comptava amb l'ajuda de l'exèrcit per poder-me endinsar a la selva i fer fotografies des de l'aire. Potser nosaltres imaginem l'Amazones com una superfície plana, amb molts rius, però a l'exposició també es descobreixen muntanyes, així com espais erosionats des de fa més de 1500 anys”, subratlla Sebastião Salgado.
La selva amazònica és l'únic lloc de la Terra on la humitat de l'aire no depèn de l'evaporació dels oceans . Cada arbre bomba centenars de litres d'humitat per dia a l'atmosfera. Les fotografies satel·litals mostren invariablement que la selva tropical està en gran part oculta pels núvols. "El dia que la jungla sigui perfectament visible des de l'espai serà el dia en què aquests rius voladors hagin desaparegut, amb conseqüències catastròfiques per al nostre planeta", afegeix.
Les expedicions per terra, mar i aire al terreny pel fotògraf i el seu equip mostren una regió encara per descobrir al planeta. Cultura, misteri i bellesa sense igual que no deixa de sorprendre'ns.
“Gràcies a la impenetrabilitat de la selva, l as ètnies han estat capaços de preservar la seva manera de vida tradicional durant segles . Però aquestes existències corren un gran perill, igual que la supervivència del bosc. Aquestes imatges són un testimoniatge del que encara existeix. Perquè la vida i la natura superin la destrucció i la depredació, tots els éssers humans tenen el deure de participar en la protecció”.
Chaman Yanomami en un ritual al Pic da Neblina, État d’Amazonas, Brésil, 2014.
L'exposició d'Avignon, que també ha visitat altres ciutats del món com Londres o Zuric, va ser concebuda com si fos un bosc. Seguint el riu i travessant els diferents boscos el visitant, amb ajuda de la música i els arxius sonors (propietat del Museu de
Etnografia de Ginebra), és capaç d'endinsar-se a l'Amazones.
A més, l'espai presenta projeccions de retrats d'homes i dones de l'Amazònia il·lustrades per una banda sonora de música indígena (composta especialment per a
l'exposició del grup Pau Brasil), mentre que un segon espai presenta fotografies del bosc, acompanyat del poema simfònic d'Heitor VillaLobos titulat Erosão.
“He treballat molt a Àsia, especialment a Indonèsia. Als meus primers viatges, l'illa de Sumatra estava coberta per bosc; ara no queda bosc -tot ha estat destruït per cultivar oli de palmell. Avui, a Indonèsia, part de Nova Guinea -el que es diu Papua Occidental- el bosc s'està destruint molt més ràpid que l'Amazones. Per tant, la lliçó que vam aprendre de l'Amazones s'aplica a tot el planeta. Només fa uns quants centenars d'anys que vivíem al bosc. Som part de la natura, part de les espècies animals, part de la biodiversitat, i hem de protegir-ho per protegir-nos a nosaltres mateixos . Les nostres vides urbanes fan de nosaltres els extraterrestres del nostre planeta; hem de tornar a la natura. ¡Reconstruirem alguna cosa del que hem destruït!", sentencia el fotògraf.
En aquest enllaç podeu reservar la vostra entrada.
