58 coses que cal fer a Andalusia una vegada a la vida
1. Refugiar-se del futur, dels gratacels plujosos i dels 2938129 missatges a la safata d'entrada a les platges i portets del Cap de Gata on tot sembla estar fora de perill i funcionar amb el vent, el sol i la sorra.
2. Traçar amb gust les corbes que separen el Mediterrani de la serra per assolir Mojácar i quedar-se una nit llarga passejant per aquests carrerons costeruts, entre murs blancs i esglésies que tremolen de silenci.
3. Tornar a conèixer Almeria per eliminar prejudicis, una tasca fàcil si es gaudeix del xou de colors dels capvespres des de la seva Alcassaba.
Cap de Gata
4. Trobar-li la bellesa marciana al mar de plàstics del Ejido . Desintoxicar-se, si cal, per les platges de Roquetes i Almerimar.
5. Sentir-se Clint Eastwood pel desert de Tavernes mentre els plànols tòrrids de Sergio Leone i la música de Morricone es reprodueixen a la ment.
6. Emular Juan Carrión (‘Antonio’ a Viure és fàcil amb els ulls tancats ) buscant al John Lennon que va descarrilar per Almeria i que no va tornar a ser el mateix. Trobar un trosset al bonic museu del cinema i xerrar amb ell assegut a la vora de la seva mítica estàtua a la Plaça Flores d'Almeria.
7. Deambular com un anglès tossut i innocent pels pobles salvatges de l'Alpujarra i tornar a la realitat als seus espectaculars balcons, les seves fonts i al seu deliciós pernil de Trévelez.
8. Acaronar el cel pujant a Sierra Nevada, atrevint-se amb el Penell i tement el Mulhacén. Albirar des dels seus cims el mar i confondre l'horitzó amb l'Àfrica.
9. Ser un autèntic rei moro caminant (amb el pitet posat) a través dels palaus nazarís de la Alhambra . Quedar embadalit mirant els sostres, els mocàrabs i les filigranes. Comprovar que el Pati dels lleons és real.
El Pati dels Lleons, massa blanc?
10. Quedar-se al centre del pati del Palau de Carles V i preguntar-se per què, estimat monarca, per què?
11. Passejar l'amor pel Generalife.
12. Tapejar per quatre duros pels milers de barris de Granada i pels seus milions de tavernes. I per descansar, una mica de Reis Catòlics, Madrasses cristianitzades i souvenirs a l'Alcaicería.
13. Alegrar-se pel Passeig dels tristos a cop de cantó pittoresque. Pujar l'Albaicín , rendir pletesia a cada racó, a cada esglaó, a cada altar d'un barri que és pura història. Acabar morint d'amor per la Alhambra des del mirador de Sant Nicolau.
14. Trobar el flamenquet del bo bussejant pel Sacromonte.
15. Esmorzar a tota hora un mollet amb oli i tomàquet (o salmorejo) .
16. ‘Poblejar’ pels records àrabs barrejats amb cristiandat de Guadix i la seva foia . Buscar un impossible: pujar fins a tots els castells, alcassabas i fortaleses que recorden la Reconquesta.
17. Navegar pel mar d'oliveres de Jaén , el paisatge cultivat més impressionant d'Espanya.
Coves al Sacromonte
18. Reconciliar-se amb la natura al Parc Natural de Cazorla , Segura i les Viles; dels seus boscos agradables i els seus rierols verges. Tornar a la civilització gaudint de la bellesa rural de Cazorla i La Iruela.
19. Vitorejar al Renaixement preciosista de Úbeda i Baeza i reivindicar-ho per sempre dins de l'inventari cultural espanyol.
20. Perdre el respecte a Despeñaperros ia Sierra Morena passejant per les gorges i els boscos d'alzines.
21. Honrar com es mereix a aquesta mini ciutat anomenada Antequera plena d'esglésies (no es perdin la col·legiata de Santa Maria la Major), placetuelas i palaus. Palpar el passat als dòlmens dels voltants i als jaciments romans i àrabs.
22.**Baixar fins a Màlaga**, passejar-la amb intencions folklòriques, comercials i capitalines. Fer la foto corresponent a la seva catedral, a l'alcassaba i al seu curiós teatre romà.
23.**Sorprendre's amb la modernitat (i modernesa) malaguenya**, amb el seu Picasso, el seu Thyssen, el seu palpitant CAC i el seu futur Pompidou. Anotar que serà (si ja no ho és) el principal pol de cultura contemporània al sud d'Espanya.
24. Zozobrar per la Costa del Sol d'espèt en espèt.
25. Tornar a la infància recordant Estiu Blau per Nerja i acabar penetrant a les entranyes de la terra a través de les seves famoses i catedralícies coves.
26. Posar seny a la bipolaritat de Marbella alternant els clubs i les compres a Puerto Banús i els patis i tarongers del poble.
27. Adonar-se de Gibraltar, conquerir-ho per una estona, reptar els micos i creuar, una altra vegada, la incòmoda frontera.
La Màlaga hipster en un dia
28. Vestir-se de senyor andalús per passejar Ronda , per circumval·lar la seva plaça de toros i admirar com segueix fent equilibris als peus del seu Tajo.
29. Travessar la regió muntanyenca i trobar poblets ideals per desintoxicar-se com Grazalema, Olvera, Zahara, Ubrique , l'icònic Vejer de la fronter a o l'heroic Arcs de la Frontera.
30. Domesticar el vent a Tarifa estel o taula en mà. O directament oblidar les ràfegues en un passeig etern i solitari per les seves platges infinites.
31. Mimetitzar-se amb l'entorn , enfundar un vestit de faralaes (o un barret cordovès) i buscar la felicitat de caseta en caseta per qualsevol fira local.
32. Sacralitzar la tonyina a Barbate i salivar, des d'aquell moment, només amb el seu record.
Paradís dels amants del vent
33. Vèncer els esglaons de la torre de Ponent de la catedral de Cadis per planificar tot un dia canalla per Cadis.
34. Patejar la tacita de plata per entendre tanta literatura i tant adjectiu merescut. Abonar-se per sempre al ‘Cadizfornia way to life’ , al seu humor ia les tavernes honestes.
35. Buscar la platja i trobar-se amb un imprescindible xut d'andalusisme i patrimoni al Port de Santa Maria.
Cadis, sense prejudicis i amb humor
36. Olorar Jerez, els vins, els cellers, els barrils, la goma cremada, les flors urbanes, la tradició i la sublimació equina i les esglésies amagades.
37. Esborrar el terme fritanga del vocabulari.
38. Arribar a Sevilla imaginant una metròpoli i trobar-se amb tot el contrari. No en té explicació.
39. Donar hores a la catedral de Sevilla , la més gran (en extensió) d'Espanya. Recordar que va ser una mesquita gràcies al seu pati i al seu minaret (ui, perdó, Giralda).
40. Besar a qui procedeixi als carrerons fresquets del barri de Santa Cruz, entre tarongers, cristos, places, terrasses i japonesos.
41. Instagram com un boig els Reals Alcázares de Sevilla amb el hashtag: #NotAlhambra.
Posa't La Giralda com a veïna
42. Descobrir el que és una tapa i un muntat de veritat de taverna a taverna per tota la ciutat.
43. Triar entre la Triana i la Macarena , entre el Betis i el Sevilla, entre Sevilla o mort.
44. Caminar des de la Torre de l'Or fins al Parc de Maria Lluïsa per aprendre una mica d'història. Sortejar calesses entre les passejades del parc. Sentir-se com la reina Amidala o el Dictador Aladeen prenent decisions a la curiosa arquitectura de la Plaça d'Espanya.
45. Preguntar-se quin carall són els bolets de l'Encarnació.
46. Fer una paradeta a Carmona, al seu Parador i en aquesta mena de miniatura que és de grans ciutats amb ànima moruna.
47. Desorientar-se entre les columnes i els arcs lobulats de la mesquita de Còrdova. Descobrir que el Mihrab no està orientat a la Meca i que aquí el Guadalquivir té certs comportaments divins.
Pont romà de Còrdova sobre el Guadalquivir
48. Tornar a maleir Carles V per permetre el pastitx de catedral amb què l'Església es va apoderar del monument àrab més preat d'Occident.
49. Aspirar a viure i tenir cura d'un pati cordovès. Endur-se una empremta completa visitant el Palau de Viana.
50. Carrerar gastro-bebercialment al voltant de la Plaça de la Corredera sense negar-se a un salmorejo, a una bona tapa d'embotit de Sierra Morena ni a una truita gegantina.
51. Creuar-se amb les dones morenes que va pintar Julio Romero de Torres, bé pel carrer o bé al seu curiós museu.
52. Reconstruir a la memòria el que va ser Medina Azahara sense ennuegar-se amb tanta pedra.
Més que un premi a Còrdova, és un premi als cordovesos
53. Pelegrinar salivant fins a les terres de Jabugo. Abraçar un pernil.
54. Tornar la connexió a Houston quan s'aterra a l'estrany paisatge de Rio Tinto.
55. Iniciar-se a l'ornitologia (i de pas a la paciència) pels aiguamolls de Doñana, aquest hotel de 5 estrelles per a aus migratòries. Trobar la sorprenentment exòtica població del Rocío, amb el fervor de romeria i la verge estimadíssima.
56. Acomiadar més de 500 anys després a les caravel·les que van partir des del port de Palos de la Frontera comandades per un tal Cristòfor Colom.
57. No trobar ni una ànima per les infinites platges de Huelva.
58. Enyorar Espanya així que es creua el Guadiana caminet de Portugal.
Seguir @zoriviajero
Salmorejo: la sopa freda més cordovesa