Per anar a la platja al sud-oest de Colòmbia , és a dir, a les platges del Pacífic colombià (Cali, Popayan, Eix Cafeter), sense agafar avions ni hipotecar el teu temps en autobusos infinits, cal anar a les platges de Bonaventura: la ciutat amb el port més gran de Colòmbia i un dels més grans d'Amèrica Llatina. Buenaventura és una ciutat pobra (amb un port milionari) i de majoria de població negra, com la costa de tot Colòmbia.
De Cali a Buenaventura hi ha 112 quilòmetres i, a priori, haurien de ser coberts amb facilitat, però no és així: l'autobús triga tres hores a arribar. Embussos, turons i carreteres amb sots compliquen el trajecte. Un cop a Buenaventura has d'arribar al moll per prendre la llanxa fins a Juanchaco.
Un pescador davant de les costes de Juanchaco a Uramba, Colòmbia.
A aquestes platges només s'hi arriba amb llanxa, no són una illa, però compleixen la funció: hi són envoltades per selva tropical, i és una de les zones més humides del planeta. La vegetació aclapara, així com els cants dels ocells i els grinyols dels insectes.
Segons la teva perícia viatgera la llanxa et costarà, anada i tornada, 80.000, 90.000 o 100.000 pesos colombians (una mica entre els 20 i 25 euros). La travessia triga una hora i el trajecte és una mica agitat, però res del que calgui preocupar-se. La badia de l'Uramba s'obre, i les costes s'allunyen.
A la teva esquerra només queda oceà i la llanxa voreja els manglars del costat dret. Poblacions petites amb palafits, molls amb nens saltant al mar, i manglars, tot manglars: aquests arbres recargolats i submergits a l'aigua són part de la terra endinsant-se al mar, o són part del mar endinsant-se a la terra?
Juanchaco, Colòmbia.
Al moll de Juanchaco cal negociar el transport fins a La Barra (el poblet –i la platja– més bonic, tranquil i recomanable dels tres): pots anar amb moto, amb motocarro o amb tractor i, de nou, la teva perícia determinarà el preu: 12.000, 15.000, 20.000 pesos (entre 3 i 5 euros).
La Barra és un poble amb pocs habitants; té uns quants hostals, unes quantes cabanes, un grapat de botiguetes i bars, una platja de diversos quilòmetres i una calma també quilomètrica. Per dormir pots triar hamaca, tenda de campanya o habitació. A aquest racó del món no hi ha arribat l'aigua corrent i es viu mirant al cel: afortunadament, generós. Els tancs d'aigua coronen les cabanes de fusta i, si tens sort, la dutxa del teu allotjament estarà a l'aire lliure: la nuesa i la natura combinen a la perfecció.
La Barra, Colòmbia.
La Barra, com va dir Neruda de Manizales (ciutat colombiana de l'Eix cafeter), és una fàbrica de capvespre. El sol es pon suau sobre el mar i la foscor avança sobre la selva. La pluja en aquestes zones tropicals és abundant, però normalment respectuosa: sol esperar que caigui la nit per colpejar amb tota la seva força, així que els matins, fins i tot a l'estació plujosa, poden ser aprofitats per passejar, banyar-se a l'oceà o fer algun dels tours que s'ofereixen a la zona. Pots anar a veure balenes geperudes –que trien aquestes costes per a la reproducció i la cria–, a recórrer els manglars, a saltar a les cascades o visitar alguna comunitat indígena de l'interior.
Els menjars a les platges del Pacífic colombià són, principalment, productes del mar: empanades de gambeta, ceviches, peixos fregits. Tot això acompanyat, per descomptat, de fesols, arròs i plàtan. Una cosa que no has de deixar de provar és l'arròs de coco, la joia de la corona. Les begudes típiques de la regió: viche, arrechón, tombacatre (o trencamatalassos) es gaudeixen a tota hora i tenen fama d'afrodisíaques.
El sol surt d'hora, a les sis del matí (a Colòmbia, a prop de l'equador, amb prou feines canvia l'hora de sortida i posta de sol al llarg de l'any: 21 minuts de diferència entre el dia més llarg i el més curt) , ia aquesta mateixa hora comencen a servir-se les arepes fregides, els ous periquito (amb tomàquet i ceba) i el negre (cafè sol).
Mentre acabes el cafè, una bandada de pelicans surfeu les onades i un vaixell de càrrega, ben lluny i ben gran, crea una curiosa silueta a l'horitzó; sembla una ciutat en moviment, una ciutat on, ara mateix, no penses a tornar. Aquí s'hi està millor, entre la selva i el mar.