Quan el 2005 The New York Times va presentar Girona com a paradís dels cicloturistes alguns van haver de dedicar-li un temps a buscar-la al mapa. Passar 48 hores a Girona, llar durant quatre anys de Llance Armstrong , motiu pel qual va arribar la ciutat a les orelles de la premsa americana, no només és un gran pla per als amants de les dues rodes. Ells troben aquí un racó perfecte per escapar-se a entrenar i comprar equipació a les nombroses botigues especialitzades que poblen els seus carrers però també els foodies consagraran el paladar.
Al capdavall, qui no coneix els germans Roca? Ambaixadors mundials de la gastronomia espanyola, Joan, Josep i Jordi no només fan màgia en el seu triestrellat El Celler de Can Roca , també a la resta de sinergies gastronòmiques que segueixen obrint a la seva ciutat natal. Però en parlarem després. Anem per parts. Què té Girona? Molt. Perfecta per a una escapada, aquesta localitat petita, acollidora i perfectament passejable, us conquerirà també si us agrada la història, la natura i l'arquitectura.
Muralla de Girona.
L'ORIGEN DE TOT: UN PASSEIG PER LA MURALLA
En uns carrers que amaguen més de dos mil anys d'història , no hi ha millor punt d'inici per descobrir Girona que des de la muralla. I diem des de perquè, literalment, es pot passejar sobre els seus murs com vigilants guerrers.
De fet, de la unió de la ruta comercial entre Roma amb Cadis en temps romans naixia Girona com un castrum , és a dir, un enclavament militar que ajudés a assegurar la pau a la via Augusta. De peculiar planta triangular atesa la seva orografia, aquests murs romans serien ampliats en època medieval, però encara queden vestigis del lloc que va ser conegut pels romans com a Gerunda.
De fet, l'ampliació de les muralles romanes en època medieval permet avui passejar per l'antic camí de ronda i recórrer els trams de muralla carolíngia més extensos d'Europa (s. IX). Les diverses torres que la jalonen són autèntics miradors privilegiats sobre la ciutat i els seus voltants.
És aquest un primer passeig de reconeixement de Girona que, sense presses, mereix dues parades en concret: els Jardins de la Muralla, que són a la part baixa de la ciutat, gairebé enganxats al riu Oñar, i l'anomenat Jardí dels Alemanys , un idíl·lic racó verd ple de llegendes que va actuar com a caserna, és a dir, com l'habitatge de militars mercenaris alemanys que van estar aquí assentats al segle XVII.
Nucli antic de Girona.
SALT A L'MEDIU
Des d'aquesta part alta de Girona un petit passeig entre carrerons et deixarà cara a cara amb la Catedral . L'enorme escalinata barroca que condueix fins al pòrtic principal d'aquesta joia gòtica mereix la pujada, ja que a l'interior espera l'espai gòtic de volta més ample del món , quatre metres més que el Vaticà, el següent al llistat.
Com a anècdota: van ser tres-cents els anys de construcció, amb cinquanta d'enuigs perquè els encarregats no es posaven d'acord per a un interior amb columnes o sense. Sens dubte el cabreig i el temps d'espera va merèixer la pena, tal com demostra l'espai diàfan on enamorar-se del claustre, el retaule de la Capella Major i els seus sepulcres.
Jueria, Girona.
El descens des d'aquesta part de la ciutat condueix inexorablement a perdre's al seu barri jueu , amb La Força com el carrer major del call. La que fos l'antiga Via Augusta acull les cases més antigues de Girona i, com a dada, va ser aquí on va viure Armstrong.
Aquí espera el Museu d'Història dels Jueus, instal·lat sobre la que fos tercera i última sinagoga del call gironí i que ofereix un recorregut complet pels principals aspectes de la vida i la història dels jueus de Girona. Menció especial també requereix un pati que, encara que tancat al públic, es pot entreveure des de fora per descobrir-ne una rehabilitació guanyadora d'un Premi d´Arquitectura Contemporània.
Abans de prosseguir ruta, fixa't també a l'entrada del carreró Carrer de Sant Llorenç a les frontisses que recorden que aquí hi va haver un temps en què una porta tancava el barri jueu a la resta de la ciutat. I si t'agrada el disseny, no pots abandonar aquesta zona sense perdre't on fos l'antiga Casa del Comptable de la Catedral , avui reconvertida en una elegant botiga amb mobiliari contemporani anomenada Pabordia.
UN CAFÈ A PARÍS
Espera al final de la Força un dels racons més màgics de Girona. Perquè el conjunt que formen la església de Sant Martí Sacosta i el palau dels Agullana a les escales de la Pujada de Sant Domènec és pur romanticisme. De fet, si el cansament apreta, el veí Cafè Le Bistrot és tota una icona a la ciutat. Lloc històric, la seva terrassa a les escales de Sant Martí et transportarà directament a Montmartre (fins que et demanis un dels seus castissos vermuts o la seva deliciosa carta de menjar casolà).
Estómac ple, és moment de seguir. Caminant pel carrer Ciutadans, on es troba el bell palau medieval de la Fontana d’Or , l'art agafa protagonisme a les sales culturals de la Fundació Caixa Girona (Carrer dels Ciutadans, 19).
RECORDS DE FLORÈNCIA I MODERNISME
I també és moment de rendir-se a l'arquitectura. A la atrafegada Rambla espera Casa Masó (Carrer de les Ballesteries, 29), una de les obres més importants de l'arquitectura de Rafael Masó i l´única oberta al públic de les famoses cases de colors de Girona. Perquè no podia acabar el dia sense gaudir d'una de les imatges més fotografiades de Girona: les seves cases acolorides que moren al riu.
Girona.
De la “ciutat grisa” que solia dir Josep Pla ja no en queda res. Un Pla municipal de remodelació el 1983 va portar a recuperar aquesta part de la ciutat on avui és tot color i reminiscències a Florència. Per cert, si la imatge es pren des d'un pont de color vermell, ha de saber que la signatura és d'Eiffel. Corria l'any 1877 (set anys abans de l'arribada de la Torre Eiffel) quan l'empresa de construcció del mestre del ferro feia aquest pont a Girona.
Amb el sol dormint, arriba l'hora de seure i gaudir. Nom Girona (Pujada de la Mercè, 10) espera en un idíl·lic saló de terra d'escacs entre parets palatines en ple cor del nucli antic de Girona. El grup que naixés a Barcelona i arribés a Madrid fa una mica més d'un any, obria recentment nou establiment aquí.
A més d'una gastronomia de fusió japonesa que mai falla, el restaurant té un dels millors patis de Girona. Els seus arbres centenaris, el so de la font i una intimista il·luminació asseguren una vetllada màgica al so de les creacions del xef Naoyuki Haginoya.
A la terrassa de l'hotel també se serveix un magnífic brunch.
DORMIR ENTRE CACAU
Després de quatre anys de reforma, el 2020 obria les portes un nou negoci de Jordi Roca al costat de la seva cunyada Anna Payet: un hotel boutique, botiga, obrador i xocolateria batejat com Casa Cacau . Només 15 habitacions de luxe al costat de la plaça Catalunya fan d´aquest hotel un bé desitjat per molts però no a l´abast de tothom (entre 250-300 euros la nit).
Quatre plantes que fan olor de cacau i des de la terrassa del qual la muralla i la Catedral tornen la vista mentre se serveix un esmorzar difícil d'oblidar. Ara, si la disponibilitat o la cartera no ho permeten, una altra alternativa interessant a la ciutat és el cèntric Hotel Ciutat de Girona & Apartments.
48 HORES A GIRONA, DIA 2: UN PASSEIG EXTRAMURS
Alba i el segon dia comença. La cafeteria de Casa Cacau accepta tant hostes com visitants. I no, no hi ha res millor que fer un caprici amb firma Roca per començar el dia. De fet, sol estar a rebentar des que va obrir. Amb el sabor del dolç encara a la boca, ens fem una volta per la veïna Universitat i el campus del Barri Vell per gaudir del tràfec diari de la zona abans de rendir-nos a la calma que el passeig extramurs arqueològic atorga.
Conegut també com Passeig Arqueològic , una agradable caminada permet descobrir els Banys Àrabs , la visita del qual permet descobrir l'edifici més complet en el seu gènere de Catalunya, i l'església medieval de Sant Pere de Galligants , avui reconvertit al Museu d'Arqueologia de Catalunya. Al costat d'aquesta, la petita joia romànica d e Sant Nicolau tanca un conjunt paralitzat en el temps.
Capella de Sant Narcís, Basílica de Sant Fèlix, Girona.
BESAR EL CUL A UNA LLEONA I ALTRES LLEGENDES
De tornada a la ciutat, abans de seguir la ruta no us oblideu de saludar, al costat del Pont de Sant Feliu, a la Lleona , una escultura convertida en símbol de la ciutat que amaga una tradició: si vols tornar a Girona, hauràs de fer un petó a l'animal les seves posadores. És clar que, per motius COVID, avui aquesta pràctica està eliminada. Tot i així, no t'hauries d'anar sense presentar-li els teus respectes.
Veí seu espera també el germen d'una altra llegenda de la ciutat. És més, es podria dir que és el símbol amb majúscules dels gironins. Parlem de Sant Narcís , patró de la ciutat enterrat a la Basílica de Sant Fèlix (Carrer Trasfigueres, 4).
Els oriünds expliquen que aquest màrtir romà jeia en pau quan al segle XIII van arribar els francesos amb Felip L'Atrevit a saquejar Girona. En obrir la tomba, una “plaga” de mosques “tan grans com glans” va sortir i va acabar amb els invasors, segons relata el cronista medieval Bernat Desclot. De fet, aquesta gesta se celebra cada 29 d'octubre i les mosques són els animals que es poden veure a l'escut de Girona.
DE COMPRES
Toca tornar a l'enrenou del centre per gaudir, ara amb la llum del dia, de les porxades de la Rambla de la Llibertat , una altra de les grans referències de Girona. Un plànol de París de 1835 pintat al sostre d'un dels porxos recorda que la Rambla va ser i continua sent clau quan de marxar de compres se'n parla.
De fet, el dibuix que encara es pot veure ho va fer una botiga de principis del segle XIX com a reclam per als seus clients, ansiosos de voler seguir la moda parisenca. Epicentre dels gremis, val la pena oblidar-se del mapa per uns instants per, simplement, deambular entre aquests empedrats carrers. Això sí, que al passeig no falti Geli (Carrer de l'Argenteria, 18), una llibreria històrica el sòl de la qual és, literalment, paviment de vorera que connecta dos carrers.
Acabant a la plaça de la Independència, una de les més concorregudes de la ciutat, per prendre un vermut en alguna de les múltiples terrasses , arriba l'hora de dinar. De fet, la parada culinària de rigor ens porta a debatre'ns entre diversos noms. Perquè a Girona es menja bé. Això és un fet.
Normal, dels germans Roca, Girona.
Atès que no caurà la breva que quedi una taula lliure al Celler de Can Roca d'última hora, no està de més recordar que els Roca han obert el setembre passat Normal, un restaurant al barri vell liderat per Eli Nolla amb una cuina de proximitat amb plats com un entrepà de ronyons de conill al Jerez, un arròs melós de colomí o cua de vedella amb moll.
Una altra interessant opció és Casa Marieta, restaurant centenari on rendir-se a la cuina casolana (xai rostit, ànec amb peres...) amb uns quaranta plats per triar, a més dels de temporada. I si ets de brunch, La Fàbrica serà el teu lloc. Obert el 2015 pel ciclista canadenc Christian Meier, aquí trobaràs un refugi perfecte que aposta per dietes saludables i un cafè d'infart.
MUSEUS PER A TOTS ELS GUSTOS
Girona compta amb set museus on s'exhibeix un patrimoni tan valuós com variat. Segons el temps que es disposi i els gustos de cadascú, es pot acabar el dia al Museu d'Història dels Jueus per descobrir la història de les comunitats jueves medievals de Catalunya; al Museu del Cinema i la seva valuosa col·lecció Tomàs Mallol de precinema fins al cinema actual; oa la ja esmentada Casa Masó.
També hi trobem el Museu d'Història de Girona i el d'Arqueologia, així com el Museu d'Art i el Museu Tresor de la Catedral. No falten tampoc altres iniciatives com Bòlit: centre d'art contemporani, amb tres seus repartides per la ciutat on descobrir exposicions, visites guiades, programes educatius i tallers per a totes les edats.