"Em sembla haver vist un bonic gatet..."
Tot just en quedaven noranta exemplars de linx ibèric, entre la Serra d'Andújar i Doñana, a principis de mil·lenni. Avui, vint anys després, la xifra ha augmentat fins a gairebé mil. En gran mesura gràcies al treball de la Fundació CBD-Habitat , ONG sense ànim de lucre especialitzada en el conservacionisme d'aquesta i altres espècies com l'àliga imperial ibèrica, el voltor negre o la foca monjo del Mediterrani.
De la mà ens disposem a anar després de les pistes d'aquest animal icònic, amb l'objectiu de poder veure'l amb els nostres ulls. Per això ens traslladem fins L'Encinarejo, finca ubicada al Barranc de Sant Miquel, en plena Serra d'Andújar (Jaén), al costat del famós Santuari de La nostra Senyora del Cap. Amb uns cinc-cents exemplars, aquesta serra jaenenca suposa el focus de linx ibèric més gran en l'actualitat.
Allí ens reben Alex i Jess, parella sud-africana que va decidir fa dos anys traslladar-se fins a Andalusia per complir el seu somni en comú: adquirir una finca on obrir un allotjament de luxe on oferir activitats relacionades amb la natura.
Entre elles, l'albirament d'algun dels exemplars de linx ibèric que viuen a les 1.000 hectàrees que abasta el recinte, poblat per alzines, pins i ullastres. El casalot, tot un recés de pau d'ubicació privilegiada, obrirà les habitacions al públic el proper mes de novembre a raó de 300 euros per persona i nit.
Llinç ibèric
L'estada també permetrà la caça amb arc o l'albirament de tantes altres espècies animals que hi habiten: perdius, coloms, garses, rabilargs, àguiles reials, voltors, cérvols, teixons, senglars…
I fins i tot, amb una mica de sort, bisons, ja que Alex (amant de la caça) ha deixat anar quinze mascles i una femella als seus terrenys per estudiar al costat d'Ivone, ecòloga holandesa, la viabilitat i l'impacte mediambiental d'introduir aquesta espècie a Jaén.
De bon matí, el petit grup de periodistes que hem estat elegits per gaudir de l'experiència ens unim a més a més Maribel, tècnica del Projecte Lince a la Junta d'Andalusia.
I és que aquesta ha estat la clau del treball de CBD durant tots aquests anys. Ser capaç d'unir agents públics (la Junta, en aquest cas), privats (amos de les finques particulars on habiten molts dels espècimens de linx) ia la pròpia població local per perseguir un objectiu comú: la conservació del linx ibèric.
La Fundació CBD-Habitat és una ONG sense ànim de lucre especialitzada en el conservacionisme del linx ibèrtic i altres espècies
Mentre arrenca el safari a bord d'un 4x4, la Carme (CBD) ens va explicant que la clau per a la conservació del linx és en realitat el conill, ja que suposa la seva principal presa i la major part de la dieta. “La finca és ideal per a aquest animal: moltes zones obertes, molt arbust, zones altes i molta herba, ja que no hi ha bestiar que es mengi l'herba. Molts microecosistemes, que és el que ens interessa”.
L'Encinarejo allotja actualment dues femelles i dos mascles de linx ibèric. Ara mateix haurien d'estar criant les entre dues i quatre cries (de vegades n'arriben a sis) que tenen a l'any. De moment, els senyals semblen indicar que anem en el bon camí de poder veure'n algun: hi ha empremtes a terra i les garses no paren de cantar (s'avisen entre elles quan hi ha algun depredador a prop).
Efectivament, només baixar del cotxe ens vam topar amb una femella a tot just vint metres. Resulta màgic veure com es passeja amb la majestuositat un animal que ha adquirit una fama gairebé mitològica.
Resulta màgic veure com es passeja amb la seva majestuositat un animal que ha adquirit una fama gairebé mitològica
Es tracta de Nigèria (van rebent el nom en funció de la lletra que toqui cada any), que de seguida es tomba a descansar a l'ombra d'una alzina. Nosaltres l'observarem a través dels prismàtics i telescopis que portem per a l'ocasió durant uns minuts, abans que la prudència ens aconselli deixar de molestar-la.
“No es comporta com a altres felins petits. Si t'hi acostes se'n va tranquil·lament però no corre, no fuig de l'ésser humà. Confia en el camuflatge, de vegades massa”, ens explica Samuel (CBD). Carmen assenyala que el furtivisme “no és una cosa generalitzada, encara que de vegades n'hi hagi casos. De vegades el maten amb un parany per a guineus o conills, depèn de les zones”.
Maribel afegeix que “hi ha zones on encara tenen mentalitat de mitjans del segle passat” , recordant-nos que la caça amb cep “està prohibidíssima”. La tècnica de la Junta va néixer al poble d'Andújar, així que ha vist com ha evolucionat la conservació del linx a la zona durant aquests vint anys, convertit avui dia en un senyal d'identitat per a la població local: “Abans la gent desconeixia la seva existència, ara ho porten amb orgull”. De fet, han erigit una estàtua en honor seu a l'entrada de la localitat.
El linx ibèric s'ha convertit en tota una 'espècie paraigua', la protecció del qual porta també a la conservació d'altres espècies
També s'ha convertit en tot un reclam per als de fora: “El linx ha estat un motor de desenvolupament molt important. Abans només hi havia turisme a les munteries, dues vegades a l'any. Ara hi ha turisme tot l´any”.
Això ha fet que les vinyes (antigues finques particulars per a l'explotació vinícola reconvertides a cases rurals avui dia) que hi ha al llarg de la A-6177 (carretera que travessa la Serra d'Andújar) estiguin llogades gairebé sempre. Especialment a la temporada alta, els mesos de gener/febrer, quan ve gent de pràcticament tothom per intentar veure el linx ibèric.
La llar del linx ibèric
El mateix ha passat amb Los Pinos, un antic bar de carretera transformat avui dia en tot un complex turístic amb cases i habitacions de lloguer.
Coneixem la seva història de la mà del seu amo, Ramon, mentre sopem al restaurant deliciosos plats de la seva collita: paté de perdiu amb melmelada d'oliva (marca de la casa), escalopins de daina amb patates fregides i endívies de truita amb alvocat i tomàquet.
Allí surt el desviament cap al pantà de Jàndula. Pocs quilòmetres després, una corba com a mirador és algun dels llocs públics on es pot anar de forma lliure a intentar veure el linx ibèric, armats de prismàtics, telescopis i paciència infinita.
Carmen ens assenyala que, en determinades èpoques de l'any, s'ha hagut de regular l'accés a aquestes zones públiques ja que s'estan “començant a massificar”. Una altra opció és recórrer a una de les múltiples empreses de wildwatching que han aflorat a la zona, especialitzades a veure el linx.
La serra d'Andújar té unes 500 espècies, la meitat de la península Ibèrica
I és que el linx ibèric s'ha convertit en tota una “espècie paraigua”, la protecció del qual porta també a la conservació d'altres espècies animals i vegetals del seu hàbitat.
Però, tal com apunta Maribel, a Andújar el linx “també és una espècie paraigua per a la gent” ja que "el turisme ‘lincero’ dóna molta ocupació”.
Bon camí per a la seva supervivència, que no obstant encara no està assegurada. La població silvestre actual s'ha de multiplicar com a mínim per cinc. El repte: unir les poblacions actuals (Andújar, Extremadura, Doñana, Portugal, Castella-la Manxa…) per aconseguir un intercanvi genètic que garanteixi el futur de l'espècie.