El que no saps de "La Roca", és que et sorprendrà... i molt
Un dialecte autènticament spanglish, moneda pròpia, un dels aeroports més peculiars del món, micos vivint en llibertat i una infinitat de secrets amagats en els seus menys de 7 quilòmetres quadrats.
Així és 'La Roca', aquest trosset de terra on conviuen 30.000 persones de múltiples nacionalitats i religions: britànics, espanyols, pakistanesos, jueus, musulmans, hindús… tant se val.
La riquesa cultural és tan immensa que no hem volgut deixar de fer un salt a l'altre costat de la frontera per descobrir cadascun dels seus encants.
Però, per arrencar, toca estirar paciència. El més normal serà topar-se amb una cua de cotxes que esperen amb tranquil·litat el seu torn per creuar al costat britànic.
Encara en territori de La Línia de la Concepció preparem el DNI –o el passaport, si és que hem volgut fer-li una passejada–. Per fi! Som els següents.
Panoràmica des de la part alta del Pen
“Documentació, please?”, pregunta, en perfecte llanet -el dialecte barreja d'anglès i espanyol parlat a Gibraltar-, el policia d'uniforme britànic que ens rep.
Després de comprovar que tot està en ordre, ens regala un “Have a nice day” tan andalús que no podem deixar de dibuixar un somriure a la cara. I ja estem a Gibraltar .
Davant nostre el penyal de 426 metres d'alçada que ens deixa embadalits mentre enfilem la avinguda Winston Churchill cap a… l'aeroport? Doncs sí! Per arribar al centre de la ciutat la carretera travessa una autèntica pista d'aterratge, la primera de les sorpreses que ens ofereix aquesta visita.
Tranquils: mentre el semàfor estigui en verd, tot estarà en ordre. Un cop superada aquesta fase, és el moment de desfer-nos del cotxe i fer el check-in al nostre allotjament.
Ens decantem per un dels recent estrenats hotels de Gibraltar per donar-nos un autèntic homenatge. El Sunborn, un superat transatlàntic reconstruït per ser un hotel de cinc estrelles, es troba atracat al port d'Ocean Village, un immens i modern centre d'oci.
On dormir? En un iot reconvertit en hotel de cinc estrelles i amb vistes al port: el Sunborn
La nostra junior suite ens tempta amb enfundar-nos el barnús, obrir una ampolla de xampany i brindar per les increïbles vistes de què gaudim des de la terrassa de l'habitació. Però ens contenem i decidim deixar-ho per més tard.
Tampoc no pot amb nosaltres el solàrium a coberta, ni la piscina, ni el restaurant, ni l'spa: venim forts i decidits a menjar-nos Gibraltar.
I ens dirigim cap a Casemates Square, nucli central i cor de la vida quotidiana i turística del penyal. Envoltat d'antigues muralles de principis del segle XIX, va servir com a caserna i magatzem de munició, a més de ser el lloc on se celebraven les execucions públiques.
Avui nombrosos bars i terrasses ocupen la plaça. Per exemple Roy´s, on tastar els millors fish and chips de Gibraltar.
Gibraltar: 7 quilòmetres quadrats que donen per a molt
Potser estem de sort i coincidim amb una de les trobades mensuals del ** Gibraltar Classic Vehicle Association, ** un grup d'apassionats dels cotxes clàssics que exposen els seus vehicles a Casemates per a gaudi de tot el món.
La seva trobada anual, a la qual acudeixen més de 100 automòbils des dels llocs més dispars, els porta a recórrer en fila el penyal i és tot un esdeveniment digne de veure.
Com? És una marxa militar el que escolten les meves orelles? Exacte! Es tracta de una animada desfilada d'homes abillats amb vestits de soldats del segle XVIII –època del Gran Setge, quan els britànics van aconseguir contenir l'últim atac dels espanyols que van intentar recuperar el penyal després d'haver-lo cedit el 1713 amb el Tractat d'Utrecht–.
Cada dissabte al matí recorren les principals vies de la ciutat per rememorar la fita històrica. Si ja ho vam dir… Gibraltar és una caixa de sorpreses!
Des de Casemates parteix la mítica Main Street, el carrer més comercial de Gibraltar. I, si algun ha arribat fins a ella semblat fer-se amb algun producte de cosmètica, joieria o electrònica, aquest és el seu moment. Les botigues lliures d'impostos asseguren bons preus, així que cal aprofitar!
Main Street, el carrer de shopping de Gibraltar
El pas de les diferents cultures queda palès a la arquitectura de Main Street i els seus voltants. Finestres d'estil genovès recorden l'època en què aquests comerciants italians van arribar al penyal –a mitjans del segle XVIII el 34% de la població era genovesa–.
Els balcons de ferro forjat, tanmateix, són més d'inspiració britànica. Treient romanticisme a l'assumpte, la presència cultural espanyola ens sorprèn en un negoci de entrepans de pernil i xoriço ibèric… de quina manera seria si no!
Fem parada a la catedral catòlica de Santa Maria la Coronada, aixecada sobre el que va ser l'antiga mesquita, abans de posar rumb a un dels grans reclams de Gibraltar: la Reserva Natural del Penyal –12 lliures l'entrada–.
Decidim si fer-ho amb telefèric, amb taxi, amb una excursió concertada o fent una mica d'exercici. Qui ha dit que tot sigui fàcil en aquesta vida?
El costat est des de la Reserva Natural del Pen
I comencem a posar-nos nerviosos: després de sis minuts de pujada, els veritables ambaixadors del penyal ens esperen per donar-nos la benvinguda. Segons deia Churchill, el dia que desapareguessin els micos a Gibraltar, aquesta deixaria de ser britànica.
Si l'exministre aixequés el cap, probablement estaria molt orgullós: fins a 300 macacos es mouen a plaer per la Reserva Natural de Gibraltar, l'únic lloc de tot Europa on es poden veure micos en llibertat. Són, sens dubte, els veritables protagonistes de 'La Roca'.
Però, com cal comportar-se davant dels micos? Bona pregunta! És important recordar que són animals salvatges i que poden reaccionar de manera violenta si se senten amenaçats.
Per molt micos –mai millor dit– que semblin, no cal tocar-los ni acostar-s'hi gaire. Per descartat, tampoc donar-los menjar –cosa que està penada amb fins a 4.000 lliures de multa–. Així que ens limitem a observar-los ia gaudir-ne i de la seva vida en llibertat, que ja de per si mateix és una autèntica meravella.
Per viure una experiència extra motivadora, podem contactar amb Brian, un primatòleg expert en el comportament d'aquests micos que realitza rutes alternatives amb què entendre i conèixer molt millor aquests primats.
La Reserva Natural de Gibraltar és l'únic lloc de tot Europa on es poden veure micos en llibertat
Acompanyats de micos o sense, ens dirigim fins a la Cova de Sant Miquel, una autèntica meravella de la naturalesa plena d'estalactites i estalagmites la història de les quals està envoltada de milers de llegendes. Encara que durant la II Guerra Mundial es va condicionar per ser utilitzat com a hospital militar –cosa que mai va arribar a succeir– avui dia serveix com espai per a celebracions, concerts i fins i tot congressos.
Una ruta guiada s'endinsa a la coneguda com a Cova Baixa de Sant Miquel –atenció, hi ha parts en què cal escalar amb l'ajuda de cordes– i arriba fins a un preciós llac subterrani.
De nou a l'exterior, triem: avancem a l'esquerra i creuem el Windsor Suspension Bridge, un pont penjant de 71 metres de llarg des del qual obtenim unes belles vistes de la cara occidental de Gibraltar, o cap a la dreta i visitem el **Skywalk Gibraltar, un mirador de vidre a 340 metres del terra** inaugurat el març de 2018 , pel mateix Luke Skywalker! Ai, amic… A Gibraltar de vegades la realitat supera la ficció!
Visitar els túnels de la roca és un altre must, of course. Es calcula que en total componen 52 quilòmetres i recorren l'interior del penyal convertint-lo en un formatge suís immens. Van ser excavats a mitjans del segle XVIII com a estratègia de defensa durant el Gran Setge: Gibraltar era el punt estratègic number one i estava molt cobejat.
Més tard, durant la Segona Guerra Mundial, els túnels van ser perfeccionats, i alguns van arribar a connectar extrems de la roca de manera gairebé impossible. Travessar-los posa els borrissols de punta!
La Cova de Sant Miquel, una meravella de la natura on a més de visites, s'organitzen concerts i celebracions
A hores d'ara algun s'estarà preguntant “aquí quan es menja…?”. I amb tota la raó del món. Per això, un parell de propostes: tornant a Casemates Square, al costat d'un dels arcs exteriors, hi ha Gauchos, un restaurant especialitzat en carns a la brasa.
D'altra banda, a Ocean Village, hi ha una infinitat de bars, pubs i restaurants. Ens quedem amb Biancas, on el mateix fa demanar carn que peix o una completa amanida: tot està deliciós.
I per al cafè ens muntem al cotxe i voregem el penyal fins arribar a Punta Europa, el punt més meridional del territori britànic d'ultramar. A les butaques de la terrassa del Bistro Point, un elegantíssim restaurant amb les millors vistes de l'estret de Gibraltar –i música chill out sonant de fons–, tocarà aturar-se uns minuts i gaudir.
Bistro Point: música chill out i les millors vistes de l'estret
A l'altra banda de l'estret ens trobem amb Marroc i la seva Jebe Musa, una de les columnes d'Hèrcules. L'altra, és clar, seria Gibraltar. Dos promontoris que al seu dia van estar units però que, segons la mitologia, Hèrcules va separar donant pas a la unió de l'Atlàntic i el Mediterrani.
Des d'aquí podem passejar fins al bell far de Punta Europa, en funcionament des del 1841 i l'únic gestionat pel Trinity House que opera fora del Regne Unit. Molt a prop seu, la principal mesquita de Gibraltar.
La ruta va arribant al final mentre assimilem la gran varietat d'experiències que es poden viure a només 7 quilòmetres quadrats. I, mentre travessem antics túnels de la II Guerra Mundial amb cotxe, ens preguntem què més ens pot sorprendre.
La resposta la trobem només una mica més endavant: en primer lloc, a la coneguda com Sandy Bay, una petita cala de sorra blanca on poder practicar Stand Up Paddelboard (SUP) : In2Adventures es dedica a aquesta activitat.
El far de Punta Europa, en actiu des del 1841
Però on acabem d'enamorar-nos de 'La Roca' és a Catalan Bay, també anomenada La Caleta. És impossible no caure rendits als peus d'aquesta petita i tranquil·la badia de cases de colors habitades per descendents de genovesos.
I el perquè del nom? Molt senzill: aquí va desembarcar un contingent de soldats catalans per ajudar anglesos i holandesos durant la Guerra de Successió espanyola. Avui dia és una de les platges més tranquil·les i menys turístiques.
I mentre la brisa bufa suaument, les onades trenquen amb delicadesa a la riba i un parell de banderes, britànica i gibraltarenya, onegen a La Caleta, volem somriure. Meitat guiri i meitat andalusa, així és Gibraltar.
I sota la seva dualitat uneix l'art i la idiosincràsia dels dos mons. Aquesta que la converteix en un dels llocs més singulars i alhora especials de tot el sud de la península.
Catalan Bay, coneguda com La Caleta és una petita badia de cases de colors on relaxar-se a la vora del mar