Vejer sempre és una bona idea
Hi ha una mica de Vejer que t'agafa per dins. Que et fa saber, des del mateix primer instant que poses un peu als seus carrers, que tornaràs. Tard o d'hora, tornaràs.
Perquè desprèn Vejer aquesta aura dels llocs viscuts. Habitats en el temps per històries que van succeir fa molt als seus carrerons, els mateixos que els àrabs ja es van encarregar de modelar com només ells ho sabien fer: a partir d'empedrats gairebé impossibles, d'estretes costeres i carrerons més estrets.
De pujades i baixades els recollits de les quals racons reclamen a veu en crit el seu passat, els seus llaços amb allò que hi ha més enllà de l'Estret, per així no ser oblidats.
Hi ha alguna cosa a Vejer que atrapa, sí, i no sabràs bé què és.
Hi ha alguna cosa de Vejer que t'agafa per dins
Un tot i un res que més que entendre's, se senten. Sobretot en aquests instants en què la brisa del mar vola alt i arriba als seus eterns miradors, s'escapoleix pels seus enrevessats laberints de cases i patis i flors i cantonades, s'endinsa per aquella finestra entreoberta a l'hora de la migdiada i t'eriça la pell, torrada pel sol del matí.
Són aquests moments els que et fan entendre que l'estiu és per tornar a Vejer. Per fer-ho amb bucle. Que el més just i necessari és tornar per tornar a sentir que tot és màgia en aquest poblet blanc a qui no li cal platja perquè ja té tot el que es pot voler.
I, amb tot i amb això, en té: a només 14 quilòmetres s'estenen les infinites sorres del Palmar.
Si cal trobar quina és l'excusa per tornar a Vejer, vénen a la ment les joioses passejades on et perds a propòsit pel seu nucli antic fins a desembocar a la Corredera.
Per aquest garbuix de carrers que evites memoritzar a consciència perquè, en tornar la propera vegada, la confusió us regali una vegada més l'experiència de descobrir-les.
El Palmar
A Vejer tornes per escoltar aquest deix gadità que tan pur ho fa tot. Per retrobar-te amb moments i persones, amb situacions i experiències ja viscudes que desitges continuar vivint eternament.
I és que Vejer sempre hi és, disposat a obrir-te els braços. A acollir-te com si fos la darrera vegada. Et reserva aquest forat al costat d'una bóta de La Casa del Vi amb què portes somiant no saps ni des de quan, on et prens a glops aquesta primera copa mentre contemples el vaivé de les escenes més quotidianes. La més senzilla —i feliç— de les vides és aquesta.
Vejer s'encarrega de guiar-te, de fer que et capbussis a l'essència del sud. S'assegura que t'embriagues de l'art que aquí es respira més que enlloc, també a les nits sense fi en què la lluna llueix ben alt i el flamenc ressona entre copes, rialles i enyorades abraçades a qualsevol dels seus cellers.
Tornar a Vejer
S'encarrega de mimar-te mentre assaboreixes aquesta tonyina d'almadrava que ja fa olor fins i tot des d'abans d'entrar al que és el seu temple, una Vinya i Mar on es venera tot el gadità.
Quan fas el primer mos a la perfecta lasca de pernil que serveixen com a cap altre lloc, per més que busquis, on el Conillet . Quan viatges als orígens a El Jardí del Califa . Quan tanques els ulls i mors de plaer en una altra catedral de la gastronomia: a Castilleria.
Vejer t'empeny a viure-la amb intensitat quan el llevant dóna vida a les cortinetes i et tanca les portes de la costa. “Juga aquest joc diví; de ser vent que és el seu ésser” , com reclama en unes rajoles aquell poema de José Mª Pemán.
Et porta fins a les arrecerades ancorades al costat dels antics arcs per desvetllar-te els secrets de les velleriegues i dels seus mantells, aquestes intrigants vestidures que en reclamen l'origen castellà, però també el musulmà.
Et condueix fins als seus límits perquè t'ofeguis d'emoció davant de les vistes de els seus terrats, on les antenes i la roba estesa empaten en bellesa als paisatges de La Janda.
A Vejer es torna, sí. Fins i tot encara que s'afanyi a despertar-te a sobresalts amb els crits del venedor que anuncia el quilo de tomàquets a euro i mig al costat de la finestra.
Es torna per gaudir, i veure com gaudeixen els altres, d'aquelles tardes a la fresca i entre xerrades a les portes de casa seva. Portes de les que, en arribar el matí, penja el pa del dia: aquí les tradicions, tradicions són.
Vejer et fa tornar per sentir l'arrelament al poble com una cosa teva. Per rondar pels seus patis ocults i recórrer les antigues muralles, redescobrir els seus antics molins i assolir el seu castell.
Perquè et fotografis, una vegada més, amb els cabells remenats i la pell salada al costat d'aquests testos de colors que tant i tants agraden.
És aquesta bellesa atemporal, la que emana Vejer, la que t'agafa per dins. És aquesta sensació de plenitud, la que allà res no pot sortir malament, la que et fa tornar.
I ho faràs, **no et càpiga dubte. **
Tornarem a Vejer!