Blanca Fernández impartint una classe de ioga a la jubilació Vivir by V...
Sona el despertador. Són les set del matí. Crec recordar que la darrera vegada que vaig matinar tant va ser per agafar un avió amb destinació a Àfrica, continent del que ara mateix, estirada al llit de la suite amb terrassa privada de l'hotel boutique V… de Vejer de la Frontera, **em separen escassos quilòmetres. **
A l'altra banda del enorme finestral amb vistes al camp gaditana únicament se sent el piar dels ocells i els furiosos envistes del vent de llevant, que a Cadis agita amb força les copes dels arbres i copeja els terrats d'aquest poble blanc andalús detingut en el temps. Un ventós motiu que impulsa Blanca Fernández, que dirigeix les rutines de ioga i exercici del retir Vivir by V…, a** traslladar la classe de meditació i estiraments matutins a l'antic aljub** d'aquesta casa restaurada el pati interior data del segle XVI.
Pati del segle XVIl a l'hotel boutique V... de Vejer de la Frontera.
MOLT MÉS QUE UN SALUTAT AL SOL
Baixar esglaó a esglaó per l'escala de cargol de vidre els més de deu metres d'alçada que em separen del fons d'aquest dipòsit subterrani que servia antigament per recollir l'aigua de pluja és ja de per si tot un exercici de concentració. La mateixa que s'encarrega de capturar Blanca a la meva ment dispersa i atrafegada després d'haver dedicat la meva pràctica de ioga a un propòsit concret. La meva intenció personal es pressuposa inabastable, però decideixo oferir-li tot el meu temps i esforç. Engego el dia en pau; i espero i desitjo que la vida marina ho faci en calma (ho dit, inabastable).
El esmorzar especial (torra d'alvocat amb formatge vegà i melmelada casolana de la zona, bol amb llavors de lli daurades i flocs de civada hidratats amb llet de civada i fruita natural i te de moringa) ho és per el seu mesurat contingut calòric, però també per la seva enorme grandària, especialment pensat per suportar amb força i energia la caminada de tres hores que m'espera pel parc natural de La Breña i Marismas del Barbate.
Classe de ioga i meditació a l'aljub l'hotel boutique V... de Vejer de la Frontera.
Encara són tres quarts de nou del matí i Carlos Milburn, guia especialitzat en rutes per la província gaditana, m'espera a la porta amb molt d'ànim i expectatives. Caminem entre pinedes, deixem enrere molins d'altres èpoques i aconseguim entrar al Palomar de La Breña, en una hisenda del segle XVIII de Sant Ambròs, abans d'arribar al mirador de Trafalgar, la panoràmica del qual als Caños de Meca ia les torres de Trafalgar i del Tajo em deixa sense el poc alè que em queda. Tot mentre aquest tècnic mediambiental que ha treballat al Canadà i el Regne Unit em va explicant, de manera didàctica i entretinguda, la història del lloc, així com els diferents usos medicinals de les plantes i arbres que trobem al nostre pas.
Com el llevant no cessa (compte, que pot arribar a durar fins a nou dies), el pícnic que estava previst prendre a la meitat de la natura es trasllada a la terrassa del restaurant 4Estaciones, propietat del xef **Alberto Reyes, que amb mestratge i coneixement s'encarrega de dissenyar els tres àpats diaris del retir Viure by V… **
Gaspatxo de maduixes de temporada, amanida de lollo rosso i un ceviche de verdures –en què no es troba a faltar el peix– precedeixen a unes magnífiques postres a base de mànec i llet de coco que em torna a la vida. Un menú saludable acompanyat d'un escumós i equilibrat Mahara, perquè aquí hem vingut a viure, no ha patit.
Vejer de la Frontera
ENCARA AMB FORCES
És moment del body tonic per Vejer de la Frontera (i les costes costerudes). Passa mitja hora de les tres de la tarda i la Blanca em té preparada una suau sessió on el mobiliari urbà em serveix per exercitar els músculs: esquats amb una cama als bancs de plaça d'Espanya, flexions contra el pou que hi ha al costat de l'església Divino Salvador, etc. Mai una visita a una destinació va ser tan tonificant, divertida i exigent.
De tornada (sense alè, però amb moltes més endorfines) comença, (gairebé) una hora després, la classe de ioga restauratiu i la meditació, aquesta vegada a la plataforma del terrat de l'hotel V… de Vejer. Entre asana i asana –i mentre Blanca em recorda a cada postura mantenir l'abdomen actiu– tan sols arribo a escoltar el replicar de les campanes i les rialles d'uns nens corretejant entre els carrerons del poble.
Classe de body tonic pel poble de Vejer de la Frontera.
No sé si deu haver estat cosa meva, però el mar inquiet i perillós que s'intueix a l'horitzó segurament avui no haurà rebut cap visita de l'ésser humà. Puc descansar tranquil·la… però tranquil·la de veritat, concretament a les mans portentoses de Daniel, el terapeuta que practica els massatges relaxants del retir Viure by V… a l'intimista ambient generat a l'aljub.
Després del temps lliure arriba el torn del sopar. La ‘senzilla’ creativitat d'una crema de carbassa, unes albergínies a la graella amb ruca i un meló-mojito em sap a pa beneït, o més aviat al pa de massa mare artesà que porten cada dia des de l'obrador de Daniel Ramos a Chiclana. Abans de ficar-me al llit decideixo compartir la meva pràctica d'avui també amb Emilio Fernández, cap de cuina del restaurant. Sens dubte s'ho mereix.
Gaspatxo de maduixes de temporada servit a la jubilació Vivir by V...
SEGON DIA DEL RETIRE VIURE BY V...
Sona el despertador. Són dos quarts de set del matí. Crec recordar que la darrera vegada que vaig matinar tant… Se m'escapa el pensament. El que no aconsegueixo recordar és la darrera vegada que vaig tenir tants cruiximents. Blanca m'espera amb el millor somriure al fons de l'aljub. Jo no puc dir el mateix, però li poso ganes a la meva pràctica de ioga i meditació matutina, que en aquesta ocasió prefereixo dedicar a un propòsit més concret per si de cas això ajuda a reduir l'esforç: voler-me més, o almenys prou per afrontar el dia. **
Després del saludable esmorzar –en què no falta una macedònia de fruites de temporada– em torno a trobar amb el Carlos a la recepció de l'hotel. Avui hem de sortir abans, a les vuit del matí, ja que està previst que la ruta per Bolonya duri al voltant de quatre hores. No és la primera vegada que contemplo el monument natural que és la seva enorme duna amb més de 30 metres d'alçada o les restes del conjunt arqueològic Baelo Claudia, declarat Monument Històric Nacional, però en aquesta ocasió els observaré des de dalt, des de dalt del cim d'una muntanya al parc natural de l'Estret.
Vistes del litoral gadità.
Aquesta ruta circular de senderisme em regala imatges per al record, com la floració d'un camp d'iris, roques on practicar escalada i despengi, formes geològiques impossibles i vaques, moltes vaques retintes pasturant. Per culpa del fort vent de llevant no podem ascendir fins al jaciment arqueològic de la Cadira del Papa, però la natura ens compensa a la seva manera mostrant-nos durant escassos segons a un esquiu cérvol.
Tornem al punt de partida mitja hora abans del que s'ha acordat. Les darreres costes han estat a punt de poder amb la meva moral, però m'he pres com un repte que el Carlos sigui capaç de fer aquesta caminada en tres hora i mitja. Si ell pot, jo també. La lluita entre el meu cos i la meva ment ha estat intensa, però finalment he aconseguit que tots dos treballessin en equip.
Porxo on es realitza el dinar del retir Viure per V...
I AMB AIXÒ I UNES LLENTIES CAVIAR...
El dinar té lloc al porxo d'una casa familiar de Jean van Gysel, propietari de l'hotel V… de Vejer, a Bolonya. Alberto em sorprèn amb una amanida de llenties caviar, un ssam d'alvocat i algues i un memorable arròs amb llet de coco.
Mentre gaudeixo de les vistes al mar amb una copa de vi ecològic gadità a la mà tan sols penso com seria de senzill recolzar-me en aquest sofà i fer-me una migdiada… però la Blanca s'immiscueix en els meus pensaments. És injust per a ella, però ara mateix la temo. En mitja hora comença la classe de body tonic pel poble i l'únic que vull és renunciar-hi. "Què passaria si abandono ara?", ressona de manera recurrent al meu cap.
No ho faig. Pujo en ziga-zaga les estretes costestes del call, llenço cops de puny contra el vent al mirador de la Corredera, rotllana sota l'arc del Castell, oteo de lluny els molins de vent… fins que la Blanca, que m'ha pres el pols des del primer dia, però el pols metafòric, decideix tornar a l'hotel i allargar la pràctica de ioga abans que el meu cos col·lapsi. Estic segura que els seus mesurats exercicis d'alta intensitat faran treballar el meu metabolisme durant hores.
Daniel practicant un massatge a l'aljub d'hotel V... de Vejer de la Frontera.
Recupero l'alè a la classe de ioga restauratiu i meditació; i l'espatlla gràcies al massatge de Daniel, que s'ha adonat del problema muscular que porto arrossegant durant mesos i ha treballat molt la zona per curar-me. També aconsegueix que m'adormi amb un reconfortant massatge cranial que inclou punts de pressió a zones de les cervicals que em deixen K.O. en qüestió de segons.
No estic segura d'haver aconseguit el meu propòsit de voler-me una mica més, però almenys em sento satisfeta per haver-me enfrontat a aquest complet recés de salut i benestar , que acaba amb tres noves creacions culinàries d'Alberto regades amb un ecològic Merlot-Petit Verdot Crianza 2016 de Sancha Pérez. Perquè, tal com ja he dit abans, aquí hem vingut a Viure (by V...), no ha patit.
Adreça: Carrer Rosario 11-13, Vejer de la Frontera, Cadis Veure mapa
Telèfon: +34 (956) 45 17 57