Dels anys d'infantesa, quan la seva mare el portava a passar les vacances a Vejer, cada estiu, Moi recorda entre rialles “la calor i les mosques”. Tenia poc a veure la tranquil·litat d'aquell poble recollit de parets blanques emblanquinades i costes per tot arreu amb el que és avui: l'encant continua sent el mateix, però aquelles carrerons eren caminats i desencadenats per veïns i poca cosa més.
Perquè Vejer, com bé diu aquest bilbaí —gairebé-vellet— establert al sud i enamorat de la seva terra materna, està de moda. Tan de moda, que en els darrers anys els seus visitants es compten per milers i l'obertura de restaurants, hotels i negocis singulars està suposant tota una revolució. Efectivament, Vejer no és el que era: és molt més.
El poble blanc més desitjat.
I resulta que un d'aquests bonics negocis de què parlem és precisament el de Moi: Eclèctica Deco Vejer va néixer el 2017 disposat a oferir alguna cosa diferent al veller i, sobretot, al viatger. Un racó dedicat a la decoració i al disseny en què es dóna espai a artistes locals, però també forasters i fins i tot aquells de fora de les nostres fronteres. Entre ells, un detall comú que alhora els fa diferents: s'esforcen per oferir estils originals, que no recordin res abans vist.
Un souvenir molt especial.
EL COM I EL PERQUÈ
Però retrocedim una mica en el temps: en coneguem la història. Perquè poc podia imaginar Moi durant aquelles vacances quan encara era petit, que el destí li tenia preparada aquesta sorpresa. Els anys van passar, va anar creixent, a la seva Bilbao natal va conèixer qui és la seva parella, d'origen suec, i per a Estocolm que se'n van anar tots dos a provar sort. Va ser durant aquests anys que va passar a Escandinàvia —deu en total—quan va descobrir que hi havia una passió que li bategava oculta: la del amor per tot allò relacionat amb el disseny i la decoració.
Moi es va animar llavors a formar-se a Packaging Design, una professió que li va descobrir com és viure del que realment estimeu. Després d'acabar els estudis, van prendre la decisió: era el moment de moure's, de canviar la gran ciutat per un lloc més acollidor. I des del primer moment ho van tenir clar: per què no instal·lar-se en aquest poblet de postal que l'havia vist créixer?
Vejer és llum.
El primer local va trobar el seu lloc a la zona nova de Vejer, tot i que tot just un any més tard es va mudar al cor de la localitat: avui, en ple laberint de carrerons vejeriegas, al costat de l'Arc de la Vila ia l'empara de finestres enreixades i testos amb flors, es troba aquest projecte ple d'ànima. I pocs són els que es resisteixen a fer una ullada als tresors que amaga al seu interior.
CERÀMICA I IL·LUSTRACIÓ: LES SEVES DUES BASTIONS
Quan un creua la porta d'entrada a Eclèctica —encara que ara va de mudança i en breu comptarà amb una altra cosa més gran al local contigu—, el primer que crida l'atenció és que les parets i les prestatgeries són plenes, plenes, d'art. Il·lustracions per tot arreu després de les que se'n van els ulls i que expliquen històries: la seva pròpia, la dels que les van crear. Però també ceràmiques allà i allà, objectes decoratius i fins i tot singulars vaixelles. Però quina meravella és aquesta?
Després, després d'assimilar el tsunami artístic, probablement un s'adona que després del petit taulell es troba Moi. No serà estrany que el protagonista d'aquesta història estigui immers en la preparació del packaging de alguna peça que algú hagi comprat a la seva botiga online des de l?altre extrem d?Espanya. O potser camineu a internet a la recerca de nous i talentosos artistes amb els quals col·laborar: les obres més sorprenents sempre tenen el seu forat a Eclèctica Deco Vejer.
Un nom que, òbviament, descriu amb detall l'essència de la botiga: una mica de tot, però amb molt bon gust. De fet, són 22 els artistes amb qui en aquest moment treballa. Entre ells, la il·lustradora catalana Sonia Alins, les obres del qual protagonitzades per dones són una autèntica meravella, o Ana Jarén, la sevillana que porta tant fent de què parlar amb els seus colorits dibuixos.
Un dels que més èxit tenen, assegura Moi, és Dr. Lapi, un utrerà establert a Vejer que fa anys va tenir la genial idea de recrear cartelleria cinematogràfica i de propaganda antiga amb detalls del mateix Vejer: hi pot haver un souvenir més original? Algunes de les seves làmines pengen a l'exterior del negoci i serveixen, com cal esperar, de reclam: la que mostra les parts de la tonyina simulant Anatomia d'un assassinat és de les que més es venen, encara que el Nosferatu local tampoc no té cap malbaratament.
Comenta el bilbaí que les xarxes socials li serveixen sovint per trobar grans tresors i nous artistes amb què treballar, encara que en altres ocasions són els mateixos il·lustradors els que s'hi posen en contacte. De vegades, i reconeix que és el que més li agrada, descobreix nous noms gràcies a els propis clients, que li aporten idees increïbles.
Perquè això sí: no hi ha qui s'aventuri a entrar a la botiga que no s'acabi xerrant sobre el mundà i el diví amb Moi, però sobretot d'art: és precisament el contacte amb el client un dels aspectes que més estima de la feina. Aquí es crea, com ell mateix diu, “una simbiosi de decoració i artística”.
Els cartells de Dr. Lapi entre el més venut.
MÉS ART, MÉS VARIETAT
I si hem de continuar parlant dels que componen la gran “família” d'aquest espai singular –la cosa es posa interessant–. Començant per Neila Pascual, granadina que va trobar el seu lloc a Vejer fa anys i que, a un que compta amb la seva pròpia botiga, també llueix les seves il·lustracions a les parets d'Eclèctica Deco Vejer. La seva obra? També eclèctica, com el propi negoci: la seva col·lecció basada en peixos és bella a rabiar, encara que els fars que esquitxen la costa gaditana han tingut lloc igualment entre els seus dibuixos. Flamenques, banyistes, i una de les temàtiques més singulars: la dona vejeriega. Vestida amb les vestidures tradicionals de recer, és tota una temptació per als clients.
També de Granada és Daniel Cepas, que tira dels records d'infància per donar forma a les il·lustracions. I només una mica més al nord, a Badajoz, va néixer CorreFatiCorre, que troba al discurs femení i intimista el punt d'inspiració. Ella va arribar a aquest trosset de sud fa anys i aquí va decidir quedar-se — el seu taller és avui una caravana aparcada al jardí de casa seva al costat del mar—, i Moi no va tenir cap dubte a recollir la seva obra a la botiga. Així Percals, que juga amb el grotesc i el bizarro als seus dibuixos, o Artilegi, afegeixen més creativitat encara si és possible a l'oferta d'Eclèctica.
I juntament amb totes aquestes il·lustracions, penjats, llueixen rajoles d'allò més singulars. Alguns són de Surrealejos, una d'aquestes marques que el bilbaí va conèixer per casualitat gràcies a una clienta: fantasia pura i dura després de la qual es troba Luca Colapietro, artista italià que va quedar impressionat per la bellesa de les rajoles portugueses i va decidir combinar-les amb una mica de surrealisme. Però n'hi ha més, molt més. Com la ceràmica portuguesa representada a les belles vaixelles de Bordallo Pinheiro, clàssic on n'hi hagi, o les originals propostes de Laboratório d-Estórias. Totes són benvingudes aquí.
No obstant això, no queda aquí la cosa a aquest temple a l'art del cor de Vejer. Més enllà d'oferir les propostes més variades, Moi s'ha animat en alguna ocasió amb la decoració de negocis i llars particulars de la zona, però també, fins i tot, a provar-ho amb les seves pròpies creacions. Collages on combina l'aquarel·la amb el dibuix digital i que ja s'exposen també a Eclèctica Deco Vejer: viure envoltat d'inspiració és el que té.
I impregnar-se'n, ja sigui emportant-se alguna peça a casa, o fent-li una visita i gaudint d'una simple xerrada, una experiència més que viure a Vejer. Després, ja hi haurà temps de perdre's pels seus carrers i costes i muralles i arcs. Però l'art, això sí, ja ho haurem tastat. I haurà estat en gran.