Jacques, Enzo i Luke de camí a Thagazu.
Davant de tanta incertesa mundial, a casa ens plantegem com aconseguir que els nostres fills comprenguessin un continent com Àfrica . El meu marit és de Sud-àfrica, així que ho ideem amb calma, doncs no concebíem volar a Ciutat del Cap com a única destinació per explorar la nostra herència familiar.
Dit i (mesos després) fet: el somni de començar al nord i anar baixant a poc a poc a través d'unes quantes parades es va convertir en realitat després d'un any planejant-ho tot. Estàvem llestos per viure una aventura de dos mesos sense saber que una pandèmia mundial aguaitava. Però aquesta és una altra història o, més ben dit, el final. Comencem pel principi.
Fer les maletes no va ser una tasca fàcil, ja que ens enfrontàvem a 21 vols i diferents climes, el primer el de l'àrid i alhora tan atlàntic Marroc. Va ser a Marràqueix on vam arrencar l'aventura; tres dies absorbint les exòtiques aromes, sons i instantànies de la Medina. Va ser inoblidable veure els nens formar part de la gran plaça, admirant els encantadors de serps, domadors de micos, músics i tot aquest frenesí.
Els fills de la fotògrafa amb altres nens a Pellsrus, Jeffreys Bay, amb el suport de Rebel Surf Boards.
Després de tal cúmul de sensacions ens vam preparar per a un trajecte a Jeep –cortesia d'Umnya Dune Camp– de deu hores cap al Sàhara. Dues hores després d'emprendre el camí arribem a Tented Camp, un miratge al mig del no-res on ens van rebre amb te de menta i pastes recent fornejades. Vam córrer per les dunes rumb a les nostres tendes de campanya i ens vam quedar bocabadats davant d'una bellesa tan gran.
No hi havia només sorra en quilòmetres a la rodona i ni un indici de soroll, excepte el nostre propi alè i el so del vent. Allí passem dos màgics dies menjant tajín casolà, gaudint de les nits estrellades, visitant els nòmades, surfejant a la sorra i muntant en camell. La nostra següent parada va ser Taghazout, una petita vila surfera a prop d'Agadir des de la qual ens acomiadem del Marroc amb tristesa, però també amb l'adrenalina de noves aventures.
Pàgines extretes del diari de viatge d?un dels fills de la fotògrafa Anne Menke.
Ens esperava Dakar, des d'on prenem un vaixell de fusta per arribar a l'illa de Ngor. Allà ens vam relaxar amb un increïble passeig al capvespre on vam poder admirar preciosos mosaics i pintures i també Ngor Rights, l?epicentre de les més perfectes onades i paradís del surf. Ho passem d'allò més bé coneixent a els locals dins de l'aigua, que ens donaven la benvinguda amb un gran somriure. La fletxa davant de tanta simpatia va ser instantani.
Els dies següents explorem la capital senegalesa, els seus mercats i la vida agitada, a més de llocs com l'estupend restaurant Chez Loutcha i, a una hora de distància, el bell La Rose, un llac d'aigua salada i color rosaci gràcies a les algues que hi viuen. Una setmana més tard vam tornar a fer les maletes i vam emprendre viatge a Cap Verd, a dues hores de Dakar, per quedar-nos a l'illa de Sal durant tres dies. Allà vam conèixer Willy, un nen local amb qui vam surfejar i amb qui el nostre fill Luke va trobar el paradís fent kite surf mentre el vent els encoratjava.
També vam visitar Shark Bay i vam veure a cries de taurons llimona nedar al costat de nosaltres. Després d'aquest breu salt a l'arxipèlag reprenem ruta a l'Àfrica continental... perquè Kenya ens esperava. En arribar tan sols disposàvem de 24 hores a Nairobi, així que planegem una visita a l'orfenat d'elefants Sheldrick Trust i al Giraffe Center.
Pingüins a Cape Point, a Sud-àfrica.
Els nens van adoptar elefants amb els seus estalvis i van poder carregar els nadons que van conèixer a l'orfenat. L'endemà al matí ens vam despertar d'hora i volem amb avioneta cap a Tanzània. No ens podíem creure que per fi havia arribat el moment del safari! Després d'aterrar a una pista coberta de gespa a Grumeti ens va rebre Kim, el nostre guia i conductor durant els sis dies següents. Durant el breu camí fins a Singita Serengeti House va començar l'espectacle: elefants i zebres creuaven la carretera davant dels nostres ulls atònits. I encara no havíem vist res.
Quan arribem a la nostra suite de tres habitacions amb vistes a la sabana ja no cabíem a la nostra sorpresa. Els dies següents van estar plens de dinars a l'aire lliure, vistes als elefants buscant menjar als arbustos al costat de la piscina, glops al capvespre amb danses locals i grups musicals... També vam anar a Faru Faru Lodge i vam descobrir una altra experiència d'allò més especial, aquesta vegada en una altra cantonada de la reserva Grumeti. Va ser molt difícil acomiadar-nos després de cinc dies tan màgics, en què vam deixar enrere moments inesborrables.
Safari a Tanzània de la mà de Singita.
Però calia seguir en direcció sud. Johannesburg, per ser exactes. Allà, a Satyagraha House, la residència de Gandhi durant els primers anys a Sud-àfrica, avui convertida en hotel, comprovem la bellesa d´un lloc que també és un museu d´immensa bellesa.
L'endemà al matí enlairem d'hora en direcció a Singita Lebombo, al Parc Nacional Krueger. Després d'un altre aterratge al mig del no res vam conduir cap a un paisatge completament diferent: Lebombo es troba al llarg d'un riu i ofereix unes aclaparadores vistes des de les seves cabanes luxoses. Allí gaudim de llargs safaris, seguim les empremtes que ens van portar fins a l'amagatall d'un rinoceront, intentem seguir el veloç rastre d'un guepard durant hores i vam veure els lleons caçar de nit. Un esmorzar sorpresa al costat del riu va ser un altre d'aquells moments que es quedaran per sempre a la nostra memòria.
L?elefant Roho, orfe per la caça furtiva, vist per un dels nens protagonistes d?aquesta història.
L'ànima surfera de la nostra família estava ansiosa per tornar a la costa i conduir a buscar les millors onades. Jeffreys Bay és conegut com un dels millors llocs del món per trobar-les, amb un poblet envoltat de precioses dunes. Ens vam quedar en una vila de somni a African Perfection, vam menjar braai (com anomenen la barbacoa a Sud-àfrica), vam veure els dofins al costat dels surfers i vam gaudir del millor esmorzar –i els batuts nutritius!– de la ciutat.
De fet, de seguida vam decidir que podríem viure a Jeffreys Bay. El nostre amic Thys, propietari de Rebel Surfboards, ens va convidar a conèixer els nens de Pellsrus, una comunitat en desenvolupament amb la qual fa una feina encomiable, i als nostres fills no els va poder fer més il·lusió entrar a l'aigua amb els nous amics, que a més eren excel·lents surfers.
Va passar una setmana i continuem anant cap al sud fins a Ciutat del Cap, on passem dues nits a Victoria Bay. Es tractava de la nostra darrera parada en un viatge que, no ho oblidem, tenia un objectiu important: trobar-nos amb la nostra família i amics, connectar amb part de nosaltres. Davant nostre esperaven tres setmanes dedicades a esprémer la ciutat, però el Covid-19 va aconseguir la nostra ruta i, per tant, va arribar l'abrupte comiat. Tot i així, mai oblidarem el dia que vam conduir durant un dia sencer per arribar a Punta del Cabo i saludar els pingüins a Fish Hoek. Va ser allà, a l'altra punta d'on tot va començar, quan ens vam adonar que Àfrica aconsegueix com cap altre lloc del món fer-se un forat al teu cor per sembrar les ganes de tornar. Les ganes de més. I així serà.