Aquesta és la cara urbana de la millor illa del món
Cal perdonar-lo al aeroport de Funchal (sí, ara es diu Cristiano Ronaldo) el primer sobresalt que rep el viatger en trobar els seus ossos a Madeira. Cal fer-ho no només perquè es tracta de una de les pistes d'aterratge més complicades del planeta sinó també perquè aquesta espectacularitat, aquest dramatisme, anticipa la peculiar bellesa que s?amaga al llarg de l?illa. Això no ha fet més que començar.
Madeira és el millor destí insular del món, segons van sentenciar, per sisè any consecutiu, els World Travel Awards 2020, els premis més prestigiosos del sector turístic. Un títol que es justifica per contenir una de les explosions més grans de naturalesa del Vell Continent, cosa que converteix l'illa en un verger enmig de l'oceà.
Funchal és un viatge en si mateix que no s'hauria de desestimar
Situada a la façana sud i oculta entre paisatges abruptes, la capital no sols suposa la porta d'entrada sinó també un viatge en si mateix que no s'hauria de desestimar. Perquè en aquesta ciutat, concebuda a la mida d'un llogaret, no només és possible donar-se un bany d'oci urbà discret sinó també descobrir els secrets de les seves tradicions, el seu vi i la seva gastronomia.
FLORS I MARIPOSES
A Funchal la vida discorre de manera primavera. I res millor per comprovar-ho que passejar per el Jardí Municipal, el més antic del lloc, on creixen plantes de tots els racons del món. Aquí es va erigir el convent de San Francisco en temps del descobriment, quan Madeira era parada obligatòria per a aquells navegants que arribaven amb exòtics exemplars disposats a fer realitat un famós dit local: "en aquestes terres plantes un pal i de seguida li surten flors".
La veritat és que xicrandes i tipuanes perfumen les passejades pel casc vell, sempre en direcció a la catedral, antany símbol del poderío marítim portuguès i avui epicentre del tràfec comercial. D'estil manuelino, va ser construïda al segle XV amb les pedres del proper cap Girau, el penya-segat més alt d'Europa, al cim del qual es desafia el vertigen caminant sobre una plataforma suspesa de vidre.
BOCATS DELICIOSOS
L'Ajuntament i l'Església dels Jesuïtes són altres fites del centre, molt apropiades per despertar aquesta gusa que propicia el transitar sense descans pels carrerons empedrats. Aleshores els llaminers hauran triat entre les xocolates artesanals d'UauCacau (irresistible el de pitanga i tomàquet anglès) o el típic bolo de mel de la Fàbrica de Sant Antoni, que porta des del 1893 elaborant aquestes i altres delícies (melmelades, galetes de canyella, gingebre, cervesa…) amb la recepta de sempre.
Fruites exòtiques, flors de mil colors, venedors amb vestits tradicionals...
Per als que el dolcen no sigui la seva debilitat, l'opció serà prendre un aperitiu a la terrassa de O Calhau o decantar-se per un entrepà de peixe espasa proto (el rei dels peixos a Madeira) a l'informal bar Cristalina Chique.
EXPLOSIÓ TROPICAL
Així, amb el paladar relaxat, haurem arribat al famós Mercat dos Lavradores. Millor, perquè aquí els preus no són els més econòmics, encara que la visita en si val molt la pena. Fruites exòtiques, flors de mil colors, venedors amb vestits tradicionals i una remor alegre i popular com en una festa constant.
Ara sí, ve de gust un glop. I ja que som a Funchal, que sigui de ponxa, la beguda per a la qual sempre existeix el moment perfecte: a l'aperitiu, a mitja tarda, després de la feina… Una barreja de rom, mel i llimona que al bar Pharmacia do Bento serveixen fresca i deliciosa, acompanyada de tramussos.
Si és massa fort, sempre quedarà el vi de Madeira, a qui el mateix Napoleó expliquen que va caure rendit. Un vi la història del qual s'entén a la perfecció a els cellers de Blandy's, en ple nucli vell, on una família britànica porta elaborant els seus vins des del segle XIX.
Dos quilòmetres de zigzaguejants costes sobre les quals els carreiros llisquen uns trineus de vímet
PUJAR AL CEL
A Funchal cal contemplar-la des de les altures, caòtica i bigarrada, un laberint de teulades i plàtans que es precipiten a l'oceà. Així se la divisa des de el telefèric que puja fins a Monte, el petit poble pujat a la part alta del vessant a 550 metres sobre el nivell del mar.
Quinze minuts són els que fa que es planta al costat de l'església de Nossa Senhora dóna Assunção, allà on l'aristocràcia illenca va construir les seves mansions i on es conserva intacte el Jardim Tropical do Monte, amb prop de 100.000 espècies vegetals.
Després, és clar, arriba l'emocionant descens a càrrec dels famosos carreiros. Dos quilòmetres de zigzaguejants costes sobre les quals llisquen uns trineus de vímet empesos per simpàtics senyors vestits de blanc i abillats amb barrets de palla.
Aquesta tradició és a l'ADN de Funchal com també ho està l'art del brodat a mà, que continua sent domèstic i es transmet de mares a filles. Cal visitar el taller Bordal per descobrir els secrets d'aquest ofici (disseny, picat, tintat…) desenvolupat per unes 400 bordadoires, que no només creen estovalles i roba de llit sinó que també serveixen a Chanel, Dior i les cases reials.
A LA RECERCA D'ART
Funchal també presumeix de street art a la rua Santa Maria, antany una zona lletja i degradada a la qual uns joves artistes van aconseguir revitalitzar. Per això van crear el projecte art portes obertes, amb què van revestir de color les portes de cases i comerços, tornant al lloc una bufa d'aire fresc.
El projecte art portes obertes va revestir de color les portes de cases i comerços
Avui és el carrer de moda, flanquejada de bars i restaurants com Santa Maria. Aquí podem degustar un deliciós menú que combina el millor sushi de la ciutat amb el clàssic bolo do caco, un pa típicament madeirenc untat amb mantega d'all.
Art és el que trobem també al Design Centre de Nini Andrade Silva , en un meravellós edifici obert a les aigües de l'Atlàntic. Un multiespai (centre d'exposicions, laboratori d'idees, restaurant…) on l'artista, interiorista i decoradora reuneix una col·lecció permanent de peces que són pura inspiració. Per alguna cosa és el personatge més cèlebre de l'illa, amb permís (és clar) de Cristiano Ronaldo.