El Caprici de Gaudí, com a caseta de xocolata
Gràcies al Marquès Comillas es va convertir en el lloc indicat per esperonar la fantasia. Enmig de la verdor característica de Cantàbria i en un poblet d'harmòniques casones pairals emergeixen unes edificacions que, per mida i disseny, semblen extemporanis, i no obstant el conjunt manté una curiosa coherència i encant. És cosa del Marquès, per descomptat, que el poble s'ompli de turistes apassionats de l'arquitectura que vénen a fotografiar el Caprici de Gaudí, aquesta mena de caseta de xocolata coberta amb rajoles de gira-sols. Igual que van fer empresaris catalans com els Güell, Antonio López va atraure les principals figures del modernisme català per a crear construccions insòlites al seu terrer. El talent inclassificable de Gaudí va crear el que avui el símbol del poble reconeixible a tot el món.
Potser la forma més contundent que tenien els indians de cridar-los al món el seu triomf era construint mansions-retirs d'estiueig que superaven en grandària i magnificència l'església parroquial (clàssicament la construcció més important d'un poble). El marquès ho va fer en gran aixecant el palau de Sobrellano sobre la seva primigènia i humil casa. Aquí es va allotjar el mateix rei Alfons XII, donant el tret de sortida a la moda de Comillas com a lloc d'estiueig per a l'aristocràcia i la burgesia més adinerada de la capital. Per fer-se una idea de la fortuna del Marquès és obligatori visitar aquest edifici neogòtic profusament decorat que conté fins i tot una sala del tron. Davant la seva magnífica taula de billar donen ganes de convertir-se en un cavaller vuitcentista que s'atusa les guies del bigoti mentre organitza la tupinada de les properes eleccions.
Una 'marquesada' en gran: el Palau de Sobrellano
Si volem descansar una mica la vista de tant cassetonat, murals i balcons de ferro forjat, els casalots del centre donen fe que hi va haver vida arquitectònica a Comillas abans del modernisme . El moviment de bars i restaurants es congrega al voltant de la plaça del Corro, el lloc perfecte per menjar o practicar aquest plaer de vacances o de dia de festa que és l'aperitiu.
Ja amb l'estómac ple és el moment de dirigir-nos cap a una altra construcció emblemàtica de la família López, la Universitat Pontifícia , un enorme edifici que s'erigeix en un turó amb magnífiques vistes de la platja i el poble. És un lloc òptim per recordar que la riquesa que obtenia a Amèrica la família López -fruit d'activitats navals i de plantacions esclavistes a Cuba, no cal oblidar-ho- s'emprava no només en construir mansions per epatar els veïns , sinó també en activitats que podrien definir-se com filantròpiques . A l'origen seminari per a nens pobres, després seu de la Universitat, actualment la seva funció està per decidir; sembla que costa trobar-los una utilitat a les sales, patis i passadissos decorats per Domènech i Montaner, un altre dels emblemàtics arquitectes catalans que van venir de la mà del Marquès i del seu fill, continuador de la seva obra de mecenatge.
Universitat Pontifícia de Comillas: ús indefinit
Una altra visita obligada és el cementiri , amb unes escultures, panteons i ruïnes que farien estremir de plaer Maupassant . A més, des d'aquí s'albira el perfil amenaçador (o captivador, segons) de la Casa del Duc . Xalet d'estiueig dels aristòcrates final de segle, la seva estructura de mansió britànica victoriana on tot horror pot tenir cabuda l'ha convertit en el escenari perfecte per a rodatges de pel·lícules de terror (encara que és molt sol·licitada com a fons per a reportatges fotogràfics de casament, el que també és bastant de pel·lícula de terror, la veritat) . La seva presència és tan forta que a la pel·lícula 'L'herència Valdemar' (popurrí que barrejava cases encantades, Paul Naschy, Lovecraft i Aleister Crowley amb millors intencions que resultats) no és només la responsable de l'atmosfera i la protagonista dels cartells, sinó que també vertebra l'argument. No és l'edifici de més importància arquitectònica de Comillas ni una obra d'art única, però sempre recordem què ens impressiona. Hem dit ja que Comillas és el lloc idoni per esperonar la imaginació?
Cementiri de Comillas, un escenari perfecte per a una pel·lícula de terror
Un recés de burgesos