Paisatge a la vall de Liébana, amb els Pics d'Europa de fons.
Deixem enrere la costa càntabra per submergir-nos en les seves profunditats, però també per ascendir a les muntanyes, que arriben als 2.600 metres al massís central de Picos de Europa. Durant aquest trepidant recorregut, descobrim algunes de les infinites cares de Cantàbria endinsant-nos a la comarca de Liébana, on conflueixen quatre valls abraçats per rius i espessos boscos.
Quilòmetres abans que les muntanyes s'apoderin del paisatge, el camí fluvial del Nansa, a l'alçada de la central hidroelèctrica Trascudia, ofereix una estupenda primera incursió a la naturalesa de l'interior de Cantàbria. En dues hores i mitja de caminada al costat del riu, en direcció a Puentenansa, o en tan sols 15 minuts amb cotxe, retrocedim 15.500 anys davant dels gravats de la cova de Xufín (actualment tancada per la situació produïda per la COVID-19).
Molt a prop també es troba la cova El Soplao, a què s'accedeix per mitjà d'uns vagons que recreen l'antiga entrada a la Mina de la Florida. Al seu interior, 13 quilòmetres d'història minera i geològica ens fan dubtar si ens trobem a les profunditats de la Terra o al fons del mar.
Interior de la cova El Soplao, a Cantàbria.
TOT GAUDEIX EN LIÉBANA
És el moment de posar rumb a Liébana a través del congost de l'Hermida, el més llarg d'Espanya. La carretera que hi condueix zigzagueja propera a terres asturianes fins al mirador de Santa Catalina. Des d'allà anticipem l'angoixa gola que estem a punt de travessar, 22 quilòmetres d'encaixonades corbes que sortegen el riu Deva guiant-nos fins a la mateixa entrada de l'església de Santa Maria de Lebaña. A les portes d'aquest exemple mossàrab únic a Cantàbria, una torre i un teixeixo immortal donen pas a les entusiastes i entretingudes explicacions de la seva guia, María Luisa García.
Envoltats d'impàvides muntanyes, i amb rumb al nostre destí més anhelat del viatge, aturem el temps en tots els poblets que trobem al nostre pas: Mogrovejo amb un bonic nucli urbà de pedra declarat Bé d'Interès Cultural, Frama i la seva església o Cahecho, imprescindible parada per dinar a la terrassa panoràmica de Casa Lamadrid.
La vall de Liébana és un desplegament de bellesa natural.
A Potes ens ho prenem amb especial calma a la Torre de l'Infantat i al monestir de Sant Toribio de Liébana, un dels principals punts de peregrinació cristiana. Encara més calmats, seguim la pista del riu Deva sota el pont de Sant Caietà per després degustar la cuina de la zona, amb plats plens de tradició com és el bullit lebaniego. Fins i tot donem una oportunitat a la gastronomia internacional, que supera les nostres expectatives a l'exquisit mexicà Las Mañanitas.
Tampoc ens podem oblidar de tastar els vins i licors locals a la Companyia Lebaniega de Vins, on ens expliquen sobre els seus cultius realitzats en pendent i brindem amb begudes úniques com la ginebra AS de Pics, destil·lada a llogarrera seguint procediments tradicionals.
A Potes cal agafar-se el viatge amb calma.
**PUJAR FINS ELS NÚVOLS **
En tot viatge per Liébana és fonamental perdre's a valls i muntanyes per descobrir meravelles com les del massís central dels Pics d'Europa. Si les muntanyes ja impactaven a la distància, és en apropar-nos-hi quan emmudem, en colonitzar els seus cims, seguint les seves rutes abruptes serpentejant per camins impossibles.
Per ascendir-les podem fer-ho en telefèric, encara que, davant de les llargues cues que es formen, pujar caminant és una opció interessant per als senderistes més àvids. El telefèric de Fuente Dé va ser construït l'any 1966 amb la finalitat de salvar un desnivell de 753 metres en tres minuts i 40 segons, temps en què empetitim fins a desaparèixer a l'interior dels núvols abans d'arribar al mirador del Cable, inici de diverses rutes pel segon parc nacional més visitat d'Espanya.
Vistes del telefèric de Fuente Dé, Cantàbria.
L'emoció s'accentua a mesura que desvetllem els escarpats pics nus de tons grisencs a el massís dels Urrieles, el més salvatge i costerut de Picos de Europa. Els grisos tan omnipresents entre els 1.823 metres de l'estació superior de Fuente Dé i els 2.600 metres dels cims més alts van mutant verds al camí de descens.
Si la baixada és part de la nostra ruta, els recollits senders de pedra ens guiaran al hotel Áliva, on també estarem temptats a dormir tocant el cel nocturn de les muntanyes. La ruta triada continua interminable al costat de cavalls, ramats de vaques i ovelles, rierols i una intricada drecera que vesteix els camins de bosc. Cinc hores imprevistes de recorregut que atorguen reconfortants cruiximents.
Des d'allà podrem seguir en direcció a Palència pel port de Piedrasluengas, a 1.350 metres sobre el nivell del mar, per aturar-nos en el seu mirador davant d'aquelles immenses conquestes que acabem de fer per terres de Llebre. Un mantell d'arbres plana sobre muntanyes suaus mostrant-nos novament els grans Pics d'Europa. Inquietants i seductors, allà, entre la boira.