La comarca de Pinares és sens dubte un dels racons naturals més fascinants del nostre país. D'això en va adonar Antonio Machado, que en el seu afany per descobrir la famosa Llacuna Negra va trobar al particular edèn que envolta els Pics d'Urbión material més que suficient per compondre La Terra d'Alvargonzález.
Només Machado pot parlar d'un crim i de justícia divina descrivint la bellesa d'aquestes terres que són fortaleses, i de la vida que emergeix entre les aigües del nounat riu Duero.
És aquí, en aquest escenari on arribem a la bonica vila de Vinuesa, un dels quatre pobles més bonics d'Espanya que té la província de Soria. El fred es fa notar des del primer moment en què trepitgem els seus carrers, un avís per a navegants que estem a terra de gent que ha sabut afrontar tota mena d'inclemències.
Vinuesa, Sòria.
UNA VILA MOLT NOBLE PLENA DE TRESORS
A primera vista, Vinuesa no defrauda. Estem a una ciutat noble, que traspua una esplendor de temps passats del qual encara espurnejen algunes reminiscències de la seva glòria pels seus carrers empedrats.
Encara conserva les restes d´un pont romà que es nega a desaparèixer i que vol ser prova que estem arribant a una vila que té molt per explicar. Els carrers fan olor de llenya i carboneta, una dolça aroma dels que es protegeixen del fred davant d'una lumbre o un braser, com es feia antigament.
En cap de setmana, la Plaça Major de Vinuesa deixa escoltar el bullici de les fondes que l'envolten, que no en són pocs. Aquí es troba l'Ajuntament i la joia més ben guardada dels visontins, que és l'Església de Santa Maria del Pi, un temple gòtic renaixentista de finals del segle XVI que custodia un orgue del 1786 i un retaule barroc de Domingo González d'Acereda senzillament espectacular. No hi ha cap carta de presentació millor.
Casc històric de Vinuesa, a Sòria.
Des d'aquí es pot començar a fer un carrer i l'ideal és seguir el carrer Luenga i deixar-se seduir per l'olor de pa acabat de fer procedent d'un d'aquells autoserveis de poble de tota la vida que té el propi forn i que es troba en aquest carrer.
El carrer Luenga està esquitxada de cases senyorials i palauets, empremta del que va ser en un altre temps, i que ara són objectiu de les càmeres de viatgers amants de la història i del turisme rural.
Aquí s'aixeca la trucada Casa dels Rams, una meravella de l'arquitectura pinariega que va ser construïda el 1778. Va ser declarada Bé d'Interès Cultural l'any 1996 i està considerada com una de les cases més antigues de Vinuesa.
Molt proper es troba el Palau dels Marquesos de Vilueña, una casa dinàstica que va fer construir el que va ser el Palau fins a la data més elegant, i per això hem de remuntar-nos fins l'any 1764 L'escut del marquesat s'observa imponent a la balconada. Avui dia és la seu de la residència de gent gran.
Vista tardorenca de la Llacuna Negra.
Seguint el carrer, entre cases nobles que mostren escuts i lleons, hem arribat a l'anomenada Plaça Plazuela. És un dels espais més singulars de Vinuesa ja que al centre hi ha un rotllo de pedra jurisdiccional entre més belles casones senyorials com la Casa dels Muñoz o el Palau dels Hedilla.
El rotllo de pedra que presideix la plaça data de l'any 1776, quan Carles III atorgués crèdit jurisdiccional a la vila de Vinuesa i, malgrat que no es tenen dades d'execucions a aquesta plaça, qualsevol parroquià t'explicarà que en un altre temps allà es va ajustar molta gent sentenciada a mort. No n'hi ha proves, ja que les execucions mai no es van fer en aquesta plaça o no se'n té constància.
PASTORS I BOLETS
A Vinuesa fa fred, almenys en aquesta època de l'any. Però potser un dels secrets dels habitants d'aquest preciós poble sorià per aguantar les inclemències del temps es trobi a la cuina. Perquè la gastronomia soriana es deixa veure a Vinuesa en forma de caldereta de xai, o en ocasions de vedella, un plat llevafams i llevafreds que en aquesta època de l'any és un imprescindible.
Església de Vinuesa, Sòria.
El clima de la Comarca de Pinares fa que en aquesta època de l'any les pastures siguin molt abundants, per això l'activitat del pasturatge és columna vertebral de la seva gastronomia i de la seva cultura. Les carns a la brasa ia la pedra, l'all carreter (un plat que es fa amb carn d'ovella) i els plats de caça amb bolets són els protagonistes d'aquesta taula on tothom és benvingut.
Informació de la zona de l'Ajuntament són plens de bons restaurants i tots de deu. Però si voleu dues recomanacions per no fallar, visiteu el Restaurant Laguna Negra, just al costat de l'Oficina de Turisme per un bon xurrasc, un bon plat de cullera i postres casolanes.
O bé el restaurant de l'Hostal La Corte de los Pinares, que ara tenen els rovellons en carta ia més és un veritable temple de la carn a la brasa. A més, si no voleu l'opció de dormir a alguna de les moltes cases rurals de Vinuesa, en aquest hostal podeu fer nit.
BONUS TRACK PER A CURIOSOS
L'escut de Vinuesa es compon d'un pi i llop. Té una història darrere molt curiosa. Cal remuntar-se al segle XIV quan el rei Joan I de Castella va caure del seu cavall en plena cacera i va ser atacat per un llop. Habitants de Vinuesa que caminaven per allà el van salvar d'una mort segura, cosa que va animar el rei a concedir l'escut a la Vila; un escut carregat de significat.
Casc Vell de Vinuesa, Sòria.
Un edifici molt curiós a Vinuesa és la Casa de l'Indià. És a prop de l'entrada del poble davant de la petita Ermita de la Soledat. Com a indià es coneixia a aquell que emigrava a Amèrica a fer fortuna, fet que va permetre impulsar econòmicament la vila i així contribuir a l'empedrat dels carrers i altres infraestructures. La casa sembla treta d'un conte.
A pocs quilòmetres de Vinuesa, es troba el poble inundat de La Muedra. L'any 1936 el poble va haver de ser abandonat per força per la construcció del Pantà de la Corda del Pou. Quan el nivell de l'aigua baixa, l'abandonat poble de La Muedra surt a la superfície arribant a ser possible fins i tot passejar per les cases.
Antonio Machado no mentia quan assegurava que les terres de la Serra d'Urbió eren d'una bellesa desmesurada. La Llacuna Negra és una de les excursions obligatòries a la visita a Vinuesa. I encara és temps de fer-ho ja que quan comenci l'hivern és força complicat accedir-hi.
A Vinuesa celebren una festa molt peculiar anomenada la Pinotxada, una celebració en què se celebra una batalla entre confraries de casats i solters i en què les dones acaben a cops, branca de pi en mà.