El Pic Tres Mares, el cim del qual presideix Polaciones, mostra amb el seu nom la triple orientació de la vall
La vall de Polaciones és, des de fa temps, un dels enclavaments més aïllats i de difícil accés entre les innombrables valls que jalonen la Serralada Cantàbrica. Encara el riu Nansa, senyor de la vall, corre a morir al Cantàbric, els passos naturals que condueixen a Polacions el connecten amb Castella i les terres altes de Palència.
És, precisament, el Pic Tres Mares (2.171m) el cim del qual presideix Polaciones, que mostra amb el seu nom la triple orientació de la vall: als peus del Tres Mares neix el Híjar , que rega l'Ebre; també sorgeix el Pisuerga , que alimenta el Duero; i finalment, brolla el Nansa , riu la llera del qual haurem de perseguir per arribar a l'última vall amagada de Cantàbria.
Polacions: la vall càntabre amagada entre muntanyes
LA BRANYA DE SELLS
José María de Pereda (1833-1906), il·lustre escriptor muntanyenc que va immortalitzar la seva terra en cèlebres novel·les com Penyes Amunt , va recórrer assíduament els camins que condueixen a Polacions.
En un fragment d'aquesta novel·la, el protagonista se sent descoratjat quan el seu guia, un rude muntanyenc, li indica que el camí cap al Nansa ha de creuar una serra altíssima que causa marejos a la vista. "¡Sobre aquells lloms no es veu més que cel!", clamava l'atribolat personatge de Pereda davant les muntanyes.
Efectivament, els alts de la Concilla i Helguera semblen fregar els núvols amb els seus cims, com si fos la casa d'un antic déu. Entre tots dos cuets, caminant sobre un ample coll de prats groguencs, passa el camí més antic de tots els que condueixen a Polacions.
La branya de Sejos compta amb la presència d'un important conjunt megalític, on criden l'atenció els menhirs escampats per la immensa praderia, de cara als llunyans cims dels Pics d'Europa. Als seus peus, Polacions respira, conscient que les restes mil·lenàries dels que antany la van habitar custodien el descans.
Pujar fins a Sejos significa connectar amb el passat de Polacions, però també amb el seu present
L'ascensió a la branya de Sejos comença al poble d'Uznayo, ja a Polaciones, i es pot dur a terme en dues hores i mitja. Pujar fins a Sejos significa connectar amb el passat de Polacions, però també amb el seu present.
Ramats de vaques tudancas pasturen entre els menhirs, a banda i banda d'unes pedres que, des de temps medievals, i qui sap si no anteriors, marquen la divisòria entre els prats pertanyents a Cabuérniga (Saja) i Polacions (Nansa).
Aquí va complir la seva comesa Ricardo Gómez, l'últim “sarruján”, el més jove entre els nens del poble, que havia de cuidar els bestiars als alts durant l'estiu. I aquí, a prop del cel més net que es pot trobar a Cantàbria, els càntabres que un dia van habitar aquestes muntanyes adoraven el sol i la lluna, i enterraven els seus morts.
Val la pena observar la figura antropomorfa gravada en una de les roques, representant un guerrer. Els amants de l'arqueologia veuran la similaritat amb el ídol de Penya Tu , a la costa oriental d'Astúries. Serà un guerrer el nom del qual va aconseguir la llegenda entre els habitants de les muntanyes?
La branya de Sejos compta amb la presència d'un important conjunt megalític
POBLES I VEÏNS IL·LUSTRES
Entre tots els veïns de Polaciones, n'hi ha un que aconsegueix especial fama: Miguel Ángel Revilla, actual president de Cantàbria. El seu poble natal, Salceda , reuneix les característiques que trobarem a cada nucli de població present a Polaciones: cases de pedra de dos pisos, destinat el primer a un bestiar que donaria calor a les estances superiors durant el dur hivern.
Sobre la porta, una balconada de fusta, la solana, mirant preferiblement cap al sud, omnipresent en els casalots senyorials els escuts blasonats dels quals vigilen els carrerons per on passegen les vaques.
Polacions arrossega una tradició de dirigents purgats, ja que Miguel Ángel Revilla no és un unicum entre els que van partir de la vall i van fer fortuna i fama més enllà de les muntanyes.
El diminut poble de Tresabuela, a l'ombra de Peña Labra, posseeix dues riques casalots gentilhomes que desborden poder antic on a penes viuen avui veïns. Pertanyen encara a la família Rábago, l'il·lustre avantpassat del qual va ser el sacerdot Francisco Rábago i Noriega, confessor del rei Ferran VI, amic del Marquès de la Ensenada, i personatge decisiu a l'hora de fer de Santander una ciutat i port de Castella.
Visitin el poble de Revilla, i passegin entre els casalots de Tresabuela: i potser, envoltats de muntanyes, comprendran per què els que van néixer a Polaciones sempre han somiat traçar camins que uneixin el mar i la muntanya.
El diminut poble de Tresabuela, a l'ombra de Peña Labra
ON MENJAR
La vall de Polaciones és reconeguda per la seva caça. El seu paisatge, tot just alterat per la mà de l'home, ens permet caminar entre fagedes centenàries que tenen una fauna molt variada.
El llop és present a la vall, i són diverses les rajades que es deixen veure als alts, sobretot a l'hivern. Tampoc és infreqüent trobar, caminant per les nombroses sendes que recorren les faldilles de Peña Labra, empremtes d'ós marró.
I per als que agradin de clarejar a la muntanya, a ells està reservat l'espectacle de la brama, quan els cérvols mascle entrexoquen les cornamentes intentant impressionar les cérvoles.
El llop, l'ós i el cérvol habiten aquestes terres
Per a aquells que gaudeixin amb el sabor silvestre de la carn de caça, el restaurant Polaciones, proper a Puente Pumar, serveix cérvol i porc senglar en múltiples formes, com mongetes, estofats, xoriços i picadillos.
L'ambient és caçador, i és habitual veure quadrilles compartir dinar amb guardes i ramaders, doncs caça i ramaderia, a més d'un turisme rural incipient, són els motors principals d'una vall amb menys de tres centenars de veïns.
Cuit muntanyenc del restaurant Polaciones
Enfront del Polacions es troba l'afamat Casa Enrique, on serveixen mandonguilles de vaca tudanca i un cuit muntanyenc que ha de ser consumit amb assossec.
La carretera de retorn, aquella que segueix el Nansa rumb a la costa i abandona Polacions per un congost angost, posarà a prova els estómacs més resistents. Corbes tancades, túnels excavats directament als farallons, i una successió de revoltes que van permetre, fa no gaire, connectar per primera vegada Polaciones amb la costa de Cantàbria.
La vall amagada es va mostrar al món, però el món mai no va arribar a poder canviar les vides dels puros.