L'Empordà, el lloc perfecte per a un estiueig hedonista
Carlo, Victoria i Miguel, els tres protagonistes de la meva primera novel·la, Tempesta d'estiu (Editorial Mil·lenni), passen vacances d'estiu a l'Empordà.
La família de Miguel, que està casat amb Victòria, té una masia en aquesta zona tan singular de la província de Girona, a qui conviden a passar uns dies a Carlo, el seu amic de joventut i amb qui van perdre el contacte tretze anys enrere. En un entorn idíl·lic, en què l'Empordà apareix com l'escenari perfecte per a un estiueig hedonista, es desferma una tempesta emocional que portarà els protagonistes fins als límits de l'amistat i de la passió.
L'Empordà comprèn dues comarques (l'Alt Empordà i el Baix Empordà) de la província de Girona, on també es troba la Costa Brava, però encara que els protagonistes de la novel·la gaudeixen del mar (passen el dia a la barca d'uns amics -en aquesta zona, encara que tinguis un iot o un llaüt, sempre tens una barca) prefereixen viure'l des de una masia a l'interior, envoltats de camps de cultiu, alzines i pinedes.
Ja que aquest article és una guia per descobrir la zona com un autèntic connaisseur, aquest seria el primer secret per viure l'Empordà: llogar una masia o, si no, reservar en un hotel en un dels centenars de poblets medievals amb cases de pedra i carrers estrets.
Victoria recomanaria als seus amics el Hotel La Plaça de Madremanya . Petit, acollidor i d'aire romàntic, està ubicat a una centenària casa de pedra i situat en un poblet medieval a dalt d'un turó des d'on veure passar el temps. També els aconsellaria reservar a Les Hamaques, un hotel amb encant de poques habitacions, concebut com una casa de camp íntima i acollidora que resumeix sobretot un estil de vida, una manera d'entendre el descans, el benestar i de conviure amb la natura.
I, si volen més propostes, Victòria els parlaria de Mas de Torrent , una masia catalana del segle XVIII convertida en un hotel de luxe on es respira felicitat i calma. Destaca el seu restaurant, 1751, dirigit per Ramon Freixa, que busca combinar els excel·lents productes locals amb la tradició de la cuina catalana i l'avantguarda de la cuina més imaginativa.
La meravella de sentir-te en una casa de camp íntima i acollidora
En un capítol, Carlo condueix el cotxe sense rumb per la xarxa de carreteres i camins rurals amb prou feines asfaltats que uneixen uns pobles amb altres travessant boscos de pins, camps de conreu, vorejant rius, rierols i masies centenàries que encara funcionen com a explotacions agràries. Conduir és una forma de gaudir del paisatge, sobretot a les primeres hores del matí, quan es respira la frescor de l'herba humida, o quan ja cau la tarda, amb els arbres dibuixant paisatges d'ombres que es fonen amb el naixement del Pirineu emergint agrest de la Mediterrània.
Aquest passeig mereix algunes parades. La millor guia, la intuïció, perquè tots els pobles d'origen medieval tenen l'encant del temps detingut, però els protagonistes de la novel·la els podem trobar a Llabià, Madremanya, Monells, Pals, Peratallada, Sant Mori, Ullastret, Ventalló…
La millor manera de gaudir del mar és amb barca, cosa que permet descobrir les inaccessibles cales de la Costa Brava, però hi ha dues opcions de platja perfectes per als que, com Carlo, busquen una mica de tranquil·litat, encara que sigui agost, situades en reserves naturals: La Gola del Ter i les platges de Sant Pere Pescador.
A l'Empordà, menjar i beure són activitats prioritàries. Carlo, Victoria i Miguel gaudeixen cuinant productes de proximitat: fruites i verdures del pagès de la masia del costat, vedella ecològica de Girona, gambes de Palamós, ous de les gallines de la veïna de la plaça del poble, pa acabat de fer com el d'abans i de bons vins de la D.O. Empordà.
Dinar i sopar a cases d'amics és l'activitat principal de socialització als estiueigs empordanesos, tot i que la zona té bons restaurants que bé mereixen sortir de la masia durant unes hores:
Cellers Brugarol – Finca Bell-lloc: una experiència gastronòmica per descobrir la D.O. Empordà, a uns cellers subterranis dissenyades per RCR Arquitectes.
Can Dolç: especialitat en carn a la brasa, escalivada, bons embotits i postres casolanes , com l'imprescindible recuit, amb una terrassa amb vista a l'església gòtica del poble.
La Bassa: l'opció perfecta per compartir amb amics tapes i platerets de la terra, del mar i de la granja, postres casolanes, vins D.O. Empordà, música i copes en un jardí molt acollidor.
Mas Sorrer: ubicat en una típica masia vorejada per un camp de gira-sols, ofereix una excel·lent cuina de mercat amb ingredients de proximitat, bons còctels i, algunes nits, música en directe, tot a l'aire lliure.
Miguel prové d'una família d'arquitectes, Victoria treballa com a editora de moda i Carlo és pintor. I és que l'Empordà ha estat i és un punt de referència pel món creatiu. Els estudis d'artistes són difícils de descobrir, però una passejada per els seus museus, galeries d'art i antiquaris insuflaran igualment una bona dosi de bellesa a l'ànima:
Antic Centre: antiquari.
Casavells: galeria dart.
Cul de Sac: mobiliari i decoració.
Empúries-Museu d’Arqueologia de Catalunya: jaciment arqueològic grecoromà més important de Catalunya.
Fundació Perramon: museu de pintura i escultura d´art contemporani des dels anys seixanta fins a l´actualitat.
Serge Castella : galeria d'art, antiquari i projectes d'interiorisme.
Última Parada: a més d´una botiga de decoració amb mobles vintage i d´estil industrial, en destaca el garden i el restaurant amb productes ecològics i de proximitat.
El llibre 'Tormenta de verano', del periodista Toni Gasa