Per què no podem simplement viure el moment?
El que semblava que seria un curt període de temps carregat de restriccions i confinaments quan va començar la pandèmia a Espanya el març del 2020, al final s'ha acabat convertint en més d'un any de lluita contra el coronavirus, que ha desencadenat a una crisi econòmica, social i de salut –tant física com mental– que promet deixar empremta en el temps.
Si podem treure alguna cosa positiva de tot aquest patiment dels darrers mesos és que –per fi!– s'ha començat a donar a la salut mental el protagonisme que fa anys que es mereix. El primer pas ha arribat amb la visibilització de la mateixa, i ara ha tocat el torn a la inversió en els mitjans necessaris perquè l'atenció psicològica arribi a totes aquelles persones que ho necessitin.
A la ja coneguda com a fatiga pandèmica que va sorgir com a concepte proposat per l'OMS a l'últim trimestre de 2020, hem d'afegir altres estralls que aquesta crisi del coronavirus ha deixat en molts de nosaltres. Entre ells, la problemàtica de no deixar de pensar en el futur quan en realitat hauríem de viure en el present. I això a què es deu?
Parlem amb dos experts en la matèria, Alejandro Pereira Zambrano i Judith Viudes, per entendre més en profunditat què passa pel nostre cervell a l'hora d'enfrontar-nos a aquesta situació.
No saber viure en el present pot comportar conseqüències per a la nostra salut.
Un mecanisme de supervivència que portem de sèrie
En paraules de la psicòloga i sexòloga Judith Viudes: “El nostre cervell viu en una mena de passat proper perquè està obligat a interpretar tot el que li arriba a través dels sentits i, gràcies a això, compleix la seva tasca d'assegurar-nos la supervivència. Diguem que el cervell intenta fer petites prediccions basades en el seu passat i se sincronitza amb el present”, comenta.
“A la vegada, gràcies a aquestes experiències viscudes, selecciona i interpreta la informació per crear un futur proper que garanteixi la supervivència, i això explicaria perquè moltes vegades estem anticipant o en un estat d'alerta. Això també aclareix aquesta sensació de por i d'incertesa a allò que pot venir. De fet, quan vaticinem, ho solem fer de manera negativa”, afegeix.
El ioga i la meditació ens poden ajudar a centrar-nos en el present.
I, sens dubte, aquest tipus de previsió d‟un futur negatiu s‟ha incrementat amb la presència de la pandèmia. La raó? “Estem vivint una situació que no hem conegut anteriorment, i diguem que el nostre cervell està treballant més del que és habitual. I aleshores, es dispara a l'hora de generar aquestes prediccions futures, ia més, ho compara amb el passat i amb les experiències viscudes, per això existeix aquest esgotament físic i mental”, comenta Judith Viudes.
És lògic pensar en el futur, però cal controlar l'ansietat que s'hi pot obsessionar.
Això no ve com una cosa nova amb la pandèmia, abans pensàvem en el futur, però d'una manera diferent. “En prepandèmia també ens posicionàvem en el futur, però ho vèiem amb altres ulls, amb menys preocupacions i menys canvis en tan poc temps. La sensació actual és de no refiar-se que les coses sortiran bé. I això té tot el sentit del món vist tot el que hem experimentat a l'últim any”, indica per la seva banda el psicòleg clínic Alejandro Pereira Zambrano.
Per altra banda, moltes persones busquen en el futur allò que no troben en el present, ja siguin il·lusions o plans que, a causa de la incertesa actual i als canvis constants, juguen en contra nostra, creant un grau d'afectació emocional tan elevat.
**Ansietat, incertesa i quadres depressius **
Aquesta situació no ha fet més que afectar la nostra càrrega de salut mental que, alhora, també es manifesta en símptomes físics com l'ansietat, la taquicàrdia, opressió al pit, manca d'aire, tremolors, sudoració, alteracions en l'alimentació o en el son, problema digestius, cansament, manca de gana sexual, estrès, rigidesa muscular i fins i tot febre.
Com bregar amb l'ansietat que ens genera la preocupació amb allò que pot venir.
Tal com reconeix Alejandro Pereira: “No existeix una forma específica de manifestació corporal a cada persona ja que cadascú tenim un patró d'activació per posar-nos en alerta que accentuen els uns o els altres [símptomes], però els més comuns solen ser els esmentats unes línies més amunt”, reconeix.
“Hem desenvolupat tant aquesta capacitat de pensar en el que va passar i en el que vindrà que no som capaços de pensar què és. Els problemes psicològics més grans de l'ésser humà vénen per aquests dos factors: el passat, amb els problemes relacionats amb l'estat d'ànim com la depressió, i en el futur, amb la temuda i coneguda ansietat”, afegeix.
Els pensaments que més ens envaeixen diàriament (i que segur que en reconeixes almenys algun) la desesperança del futur, la sensació de buit, les ganes de fugir o fins i tot desaparèixer. També juguen a la nostra contra emocions com el 'poc profit' extret de situacions passades carregades d'una gran sensació de penediment. **O la por de no poder tornar a aprofitar més la vida com ho fèiem abans. **
Les que més s'han vist afectades per aquests pensaments són persones que, en paraules del mateix Alejandro Pereira, “tenen menys capacitat d'adaptació perquè al seu entorn no se solen donar tants canvis i són personalitats que no es manegen bé a la incertesa. Són aquestes les que intentaran influir en el futur i intentar tenir-ho tot sota control d'alguna manera”, indica. I això no podria ser un detonant negatiu més gran per a la nostra salut mental.
Viure el present és important: és l'única cosa que tenim!
La importància del ‘Carpe Diem’ i viure en el present
Un cop entès tot aquest procés toca començar a posar en pràctica els millors mecanismes que ens puguin ajudar ja no només en pandèmia, sinó a la resta de la nostra vida. El primer és aconseguir les estratègies amb què aprendre a posar el focus de la ment en el moment present. "Si s'aconsegueix treballar el dia a dia, els beneficis personals són molt positius”, comenta el psicòleg clínic Alejandro Pereira.
“Per això, és molt important viure i treballar a l''aquí i l'ara', doncs és l'única cosa que realment tenim i coneixem. I cal esforçar-se a lluitar contra aquests pensaments intrusius que ens volen controlar una cosa que és incontrolable i impredictible", afegeix.
"Una cosa és comprendre aquest mecanisme de supervivència que portem de sèrie i una altra, entendre que també som animals racionals i, per tant, som capaços de seleccionar aquells pensaments que no tenen sentit i canviar-los per pensaments més realistes i objectius”, afegeix per la seva banda Judith Viudes.
Pren-te un respir: practica mindfulness.
Ambdós professionals proposen **alimentar la nostra salut mental amb, almenys, les opcions següents: **
- Practicar mindfulness, un concepte psicològic que es basa en la concentració de l'atenció i la consciència al present. “Aquest aspecte repercutirà de manera positiva tant en el nostre benestar físic com mental”, indica Judith Viudes.
- Portar una alimentació equilibrada i fer exercici físic, ideal per calmar la nostra ansietat i aconseguir dormir millor a la nit.
-Cada dia hem de fer almenys una cosa que es faci per i per al benefici propi. Aquests es traduiria en l'autocura. “Com més tempesta hi hagi fora més calma hem d'aconseguir a dins”, assegura Alejandro Pereira.
- Reduir els nivells d'exigència també és important. Com més comprensives siguem amb nosaltres mateixes més ens podrem centrar en el que està passant en el present. “La sensació de control que vol tenir el nostre cervell per sobreviure fa que es plantegi sempre els escenaris futurs més negatius amb l'objectiu que prenguem acció en el present per allunyar-nos-en. Aquest procés natural, ben entès, ens estalviaria molts mals de cap els éssers humans”, sentencia el psicòleg clínic.
Comencem a posar-ho en pràctica com més aviat millor?