Què fer, què veure i què menjar a Barcelona (en 72 hores)
Si hi ha alguna cosa que els turistes hem comprovat una vegada i una altra, és que no hi ha res com viatjar per conèixer una ciutat de la mà dun dels seus residents.
El mapa queda a l'oblit i la ignoràcia desapareix quan algú et guia pels carrers que porta recorrent fins a la sacietat, donant-les fins i tot per fet i sabent-se els secrets que per aquí van passant diàriament.
Llocs en què mai vas pensar entrar: els seus favorits. Llocs dels quals sempre vas sentir parlar: els seus ignorats.
Res com saber què mou els propis habitants d'una ciutat perquè obtinguis una nova perspectiva de destinació.
Pas a pas, mossegat a mossegat i desgranant el perquè de la raó que els ha portat a enamorar-se tant del lloc que els aixopluga.
Algú té tres dies lliures per anar-se'n a Barcelona? Nosaltres tenim sis personatges perquè et diguin què fer, veure i menjar (sense perdre el temps).
Allà va, Barcelona com mai no l'havies vist:
Maria Valls i Roger Estrada
DIA 1
Aterrem (o baixem del tren) i ens reben Roger Estrada i María Valls. Ell és comunicador a temps total i agitador de minories. Gestiona les xarxes socials de diverses marques i escriu sobre cocteleria a The Shaker & The Jigger.
"M'agrada tant menjar que tinc una columna golafre setmanal al diari Ara i no puc viure sense música, així que fa més de 15 anys que escric a Ruta 66".
Maria, per la seva banda, és una referència de la joieria a Barcelona des que va crear la seva marca Mava Haze, que la va portar a treballar per a Mango com a dissenyadora de bijuteria.
Caçadors de tendències? Sí, però també exalçadors de les tradicions d'abans, en què el vermut i un dissabte al sol són tot allò que necessita per ser feliç.
Ens entra la gana i ells ho tenen clar a l'hora d'escollir-nos un lloc: Granja Elena _(Passeig de la Zona Franca, 228) _.
"Allunyat de l'enrenou turístic, aquest petit restaurant familiar bé mereix el pelegrinatge. De genolls, marxa enrere. La recompensa és gaudir del que els seus responsables anomenen 'alta cuina de barri' . Això és, la sublimació d'un producte de primera amb elaboracions que defugen la pompa de les floritures. Impossible triar, està tot bo, fins i tot el que no hem provat”, ens expliquen.
I avisen: “passar-se pel seu Instagram cada matí és un ritual (masoquista)”.
Que no et ve de gust sortir-te del centre de la ciutat i vols ficar-te a la jungla de les delícies coneguda com el Mercat de la Boqueria? El Quim de la Boqueria _(La Rambla, 91) _ és el lloc que estàs buscant.
"A l'epicentre de l'enrenou, s'erigeix una barra-temple de la millor gastronomia. Amb producte fresquíssim directe del mercat més emblemàtic de la ciutat , Quim Márquez i el seu equipàs elaboren meravelles que fusionen sabors autòctons amb altres confiscats dels seus viatges pel món" , expliquen.
"Els seus ous fregits amb calamarsets són un must i el seu cua de toro desossat i farcit de foie mereix diverses voltes a l'arena", confessen.
"Roger gairebé cau del tamboret el dia que el va provar per primera vegada", diu entre rialles Maria.
El seu darrer gran descobriment? Bambarol (Santaló, 21) . "Un local petit, acollidor i amb unes tapes de primeríssima qualitat. Imprescindibles les seves vieres amb papada i espàrrecs de marge i els seus arrossos, que superen amb nota el grau d'exigència d'una castellonenca com la Maria. Hem vist al seu Instagram una bomba de wagyu que porta el nostre nom”.
I si no trobem taula a cap d'aquests? " Extra Bar (Torrent de l’Olla, 79) , el nou local dels artífexs de La Pubilla, un dels restaurants més sol·licitats de Barcelona. Desenfadat, amb la cuina a la vista, compartint feina amb altres comensals…"
"És l'únic lloc on Maria s'ha atrevit a menjar cap i pota, i ho ha gaudit! El mix de peu i orella de porc amb ou ferrat és una bogeria. Tallar, meclar i gaudir; el foodporn és això”.
Estómac ple: missió complerta. Ara és més que just i necessari deixar-se caure per algunes botigues que pocs (turistes) saben de la seva existència, però que no falten a la guia del perfecte visitant.
Concept store és tot el que necessites tenir al cap per descobrir els nous (i no tan nous) representants del disseny d'emprenedoria.
N'és una prova les recomanacions de Maria: " Nuovum _(Pintor Fortuny, 30 & Boria, 23) _ compta amb la millor selecció d'accessoris i objectes de disseny de marques espanyoles”.
"Ara n'hi ha una de nova que es diu Darial (Passatge dels Camps Elisis, 9) , multimarca digna d'estar a ciutats com París i Londres i diferent del que estem acostumats a veure a Espanya, amb menció especial a la seva bijuteria"
Proper objectiu? "Descobrir la botiga/estudi de la dissenyadora Emma Pardos (Sant Gabriel, 8) .
Més enllà de novetats, quan cau la nit sol entrar l'enveja d'anar-se'n de festa per aquests bars de 'tota la vida' en què passen de modes i els parroquians costen, a l'uníson, el colze.
La nostra parella predilecta anota: "Els nostres favorits són La Vermuteria del Tano (Bruniquer, 30) : cervesetes fresques o vermut amb sifó i conserves a gogó per amenitzar tertúlies en un celler petit, però animat, el local del qual compta amb més de 50 anys d'història. Sempre que anem cauen unes rondes de broquetes de moixama de tonyina i formatge i de carxofa i seitó".
Opció dues: La Tieta (Blai, 1) . "Un celler al cor de Poble Sec on tenen una carta petita, però molt cuidada, on trobes des de conserves premium fins a un brou d'hivern que ressuscita un mort. Menció especial a la vostra selecció de vins i caves ia un fil musical que anima un cementiri sencer. Li tenim un afecte especial; és punt de trobada amb els nostres amics i hi hem celebrat molts aniversaris… Per no parlar de l'encant i la simpatia de la seva propietària, Eli".
Ara vinga, cràpules amants del rock’n’roll, i aquesta nit, per on ens deixem caure?
"Ja és vox populi, però cal anar al ** Psycho ** (Piquer, 27) , lloc on és més que probable que ens trobis prenent un Jack Daniel's amb cua (Roger) i un Brugal amb llimona (María) , mentre ballem algun tema de New York Dolls, Black Lips o Sly and the Family Stone”.
Doncs res, allà que anirem...
Bicicletes, amics i Barcelona. No es pot demanar res més.
DIA 2
Encara fent la digestió dels cops d'ahir a la nit, el despertador salta per avisar-nos que ens toca reunir-nos amb el trio ** Plateselector , compost per Alba Yañez, Juan Navaza i Khaled Abbas.**
El seu treball és el de ser un aparador de restaurants, bars, cocteries i esdeveniments gastronòmics a la plataforma Plateselector.com i, per tant, sempre estan ficats al moll de la moguda del bon menjar i beure.
A més, Alba és una amant del disseny local, de manera que si hi ha una botiga, dissenyador o artesà a què cal tenir en compte, ella el coneix. I no, no es guarden tant coneixement per a ells sols, per la qual cosa sortim guanyant.
Si cerques un lloc on menjar, Alba insisteix. "Cal anar a Això de Flor _(Carretes,18) _. Khaled i jo anem des de fa anys, ens encanta el tracte, la seva stracciatela cremosa, una rillette de mort i sempre té algun estofat d'infart. A més, allà sempre sents que ets en una cita contínua".
"O Rooftop Smokehouse _(Consell de Cent, 159. Local B) _. No és un restaurant a l'ús doncs només obren dates determinats dies per sopar o dinar al seu obrador a la fàbrica Lehman, però així que surten les dates a la seva web BOOM! s'esgoten. Fins i tot George Clooney va anar a sopar en una de les últimes visites”.
Juaniyo en canvi, recomana el hit de 2017, Gresca Bar _(Provença, 230) _. "Platells deliciosos acompanyats d'uns vins naturals fantàstics".
Per als vegetarians, Khaled, sense ser ell res d'això, escull Green Spot (Reina Cristina, 12) . "Prou menjar aquí perquè et planteges ser vegetarià!", diu entre rialles. "El menjar és molt bo i saborós, malgrat no tenir res de carn. Feu el que feu, no us perdeu la pizza negra".
Però això és per quan es volen fer un homenatge, perquè quan volen baixar a prendre alguna cosa al bar o acostar-se a la cafeteria de tota la vida en què tots els coneixen solen acostar-se a Granja Mabel (Marina, 114) .
"Pots anar-te'n a menjar un entrepà del dia i un cafè per esmorzar, també pots anar a menjar un menú increïble (això sí, has de reserva o t'ho trobaràs petat) o, fins i tot, unes birres en sortir de la feina", diu Khaled.
"Des que vam moure la nostra oficina al Poble Nou, esmorzarem gairebé cada dia allà. Estimem el seu amo Jordi", exclama Juaniyo.
QUÈ COMPRAR?
Juan reconeix que vegada és més complicat comprar al petit comerç a Barcelona, sent les grans marques les que estan “devorant aquest petit tresor de les ciutats”.
Per posar-hi remei, recomana anar pel Gòtic a botigues com Rent Shop _(D'Avinyó, 12) _; al Raval en alguna botiga de segona mà del carrer Riera Baixa. "A El Born m'agrada molt a la botiga d'ulleres de Ètnia Barcelona _(L'Espaseria, 1-3) _ la seva terrassa és espectacular”.
Alba opta pel talent local amb autèntiques joies com les peces de Paloma Wool , les sabates d'Ari d'About Arianne _(Pallars, 84) _ les peces de Gabriela Coll _(Pallars, 85) _, la joieria de Lucia de Apreski _(Vigatans, 11) _ i "per descomptat, la meva amiga de l'ànima Mar de l'Hoyo i els seus Levens Jewels. També m'encanta comprar a showrooms vintage com el de Nadia Dels Feliç o Paula de ** Alabama Clothes”.**
Flagship Store Etnia Barcelona
QUÈ VEURE?
Més enllà del menjar i el beure, hi ha altres rutes que Joan, Alba i Khaled ens proposen.
"Em flipa el 'Flatiron' del Poblenou, un edifici que fa cantonada entre Pallars i Pere IV. O el Parc de la Ciutadella. El creuo molt sovint amb bici i m'agrada la barreja de gent que en gaudeix: guiris, gent gran, gent jove, nens, explica Khaled.
"Al costat del parc hi ha un carrer que em fascina, és el carrer Wellington. Sobretot la part de baix, la que va del zoo fins a la Meridiana. ¡Ah! I la Gamba del Passeig Colom. M'encanta perquè em porta records de quan era un xaval i començava a sortir-hi”, prossegueix.
"De fet, sota la Gamba de Mariscal, hi havia una discoteca! Alguns s'acordaran", assegura Khaled abans d'acomiadar-nos i deixar-nos en mans d'una tarda de passejades i de descans.
La Gamba de Barna.
DIA 3
Últim esprint i aquesta vegada ens reunim amb Naila Tahbaub de l'agència de comunicació Lamaga .
Apassionada de la gastronomia i enamorada de la seva ciutat, també va ser part fonamental de la creació de la guia
Un, dos, tres, respongui una altra vegada. Restaurants que, segons el teu criteri, hem de conèixer sí o sí?
- Plata Bistró. Un bistrot amb tints de taverna. El Víctor, el cuiner, compta amb un sol ajudant. Ho pots veure des de la teva taula i està tan abstret que fa enveja. El seu germà, a la sala, és un amfitrió amable que et fa sentir en família. Elaboren receptes tretes del receptari més tradicional de la manera més senzilla possible. Jo li dic cuina de mercat espontània, doncs compren setmanal i diàriament. No hi ha carta i cada dia projecten a la paret les receptes d'aquell dia (Sepúlveda, 23).
**- La Tavernícola. ** Un argentí amb una qualitat espectacular. Les empanades i les pastes són fetes a mà per ells cada dia. La meva preferida és l'empanada de carn al tall, verdures a la brasa i la costella de vedella Nebraska. Pura mantega! _(Roc Boronat, 70) _.
-¿El teu bar "de tota la vida"?
-Il Giardinetto. Dels meus amics Poldo Pomés i Marta Feduchi. Aquest local és un històric de Barcelona. A mi personalment em va acollir molt bé en una determinada època de la meva vida i ara cada cop que vaig em sento com a casa.
És un restaurant italià referent a Barcelona. És un racó molt acollidor de tall clàssic que recorda temps més elegants. Inaugurat el 1974 i premi FAD d?interiorisme, la història d?Il Giardinetto va estretament lligada a la Barcelona creativa de finals dels 60.
El 2004, Poldo Pomés, fill del fundador, Leopoldo Pomés, va agafar les regnes del restaurant, amb dues idees clares al cap: restaurar la carta i ser fidel a la màgia estètica que ho va fer emblemàtic.
A Il Giardinetto es respecta la temporalitat dels productes, com amb les carxofes amb ous a l'hivern, o tallarines amb tòfona blanca a la tardor.
Té una barra que dóna al carrer, punt central del local on s'han viscut nits molt esbojarrades. Un altre punt de valor és el pianista que, dia rere dia, acompanya les nits i els sopars.
Espectacular la pasta, si és amb tòfona millor; i els ous en qualsevol de les seves versions, els millors els Ous a Panet (Ous al Niu) . _(La Granada del Penedès, 28) _.
- Si haguessis d'escollir una persona per posar-hi un monument a Barcelona, qui seria?
-Sens dubte** Norman Vilalta. Artesà de sabates.** Home senzill, franc i honest amb un alt sentit de l'estètica. Que pren la bellesa com a veritat gairebé en el sentit platonià. Advocat de professió, ho va deixar tot per dedicar-se a fer sabates des del punt 0.
Norman Vilalta.