Ai, els pobles gaditans! Que morim pel sud és una cosa ja ben sabuda. Que fantasiem amb tardes eternes recorrent els blancs caserius del seu interior, també. Perquè la vida se sent diferent a l'empara d'aquest cel blau etern. D'aquesta caloreta tan única i tan autèntica que envolta cap avall: que els llocs ens abracin sempre així. I si és a Cadis, millor que millor.
Perquè aquesta facultat per fer-te sentir part d'un tot, aquí, saben manejar molt bé. Deixem aquesta vegada la costa —tornarem aviat, ho prometem— i ens capbussem de ple als seus poblets de postal més desconeguts, que ancorats entre muntanyes i valls, entre praderies i boscos de colors impossibles, conformen els racons idonis on celebrar el verí. Perquè a Cadis, l'estiu, mai no acaba d'acomiadar-se.
El cementiri a Villaluenga és a l'antiga església del Salvador.
VILLALUENGA DEL ROSARI O EL CEMENTERI MÉS BELL D'ESPANYA
Ser conegut per posseir el cementiri més bonic de tot un país potser soni una mica estrany, però així que t'acostis al d'aquest bell poble blanc entendràs perfectament el perquè.
Està situat a l'interior de l'antiga església del Salvador, assetjada i destruïda per les tropes napoleòniques durant la Guerra del Francès, són les seves ruïnes les que acullen avui el cementiri de Villaluenga del Rosario, dotant al lloc d'una essència especial.
Parets blanques i flors a Villaluenga.
Visitar-ho serà el divertit: hauràs de pujar les costeruts carrers del municipi fins a la zona més alta, on encara s'alça la torrassa de l'antiga església, ja sense volta ni a penes parets, i preguntar a qualsevol dels 450 vilatans que l'habiten —és, per cert, el municipi més petit de Cadis— per qui té la custòdia de la clau.
Un cop amb ella, podràs visitar el cementiri. Pel camí, això sí, et donarà temps a contemplar la bellesa que desprèn cada petit racó d'aquest bell enclavament on tot és calç, testos i flors: l'essència de Cadis concentrada en un grapat de metres quadrats.
Zahara de la Serra.
SÀHARA DE LA SERRA: UN EMBASSAMENT PER BANDERA
Efectivament, perquè és l'embassament de Zahara-El Gastor, aquest de tons turqueses impossibles que brilla espantant al cor de Cadis, la millor carta de presentació. Ho veuràs molt abans d'arribar-hi, quan les carreteres de l'interior de la província encara es retorcen en revolts entre paisatges únics.
El seguiràs veient quan arribis al teu destí: mentre recorres els carrers plens de testos i geranis i rajoles i teules ataronjades d'aquest bonic poble serrà . Fins i tot quan pugis —gairebé escales— a les ruïnes del seu antic castell d'època nassarita, qui corona el blanc caseriu i clama als quatre vents les seves arrels àrabs, continuarà l'embassament sent el protagonista.
Zahara de la Serra, Cadis.
Però Zahara de la Serra és més, molt més. Així que després de delectar-te amb l'estampa des de la Torre de l'Homenatge, serà tasca obligada que acontentis l'estómac amb unes riques viandes a qualsevol dels bars del seu Plaça de Sant Joan.
Això sí, amic: no t'oblidis de demanar-ne una tapeta de formatge de cabra payoya i una altra de llardons, si us plau. Recorda que ets a Cadis.
El Palau dels Ribera, a Bornos (s. XVI).
BORS: UN PALAU, UN LLAC I UNA HISTÒRIA
Té 30 mil anys d'història i així ho testifiquen les ruïnes iberes i romanes de Carissa Aurelia , als afores de la localitat. Però en aquesta recollida localitat gaditana que de vegades passa desapercebuda —la fama se la emporta la seva veïna Arcs de la Frontera, què hi farem— la sorpresa més gran arriba en forma de tresor arquitectònic.
El Palau dels Ribera, del segle XVI, s'alça al cor de Bornos deixant clar que, aquest racó del sud, no és —ni va ser— un lloc qualsevol.
El pati porticat del Palau, un recés de pau.
Recórrer la seva pati porticat, pujar a dalt de tot de la seva torre o passejar entre exuberants plantes i flors a la seva jardí renaixentista, inspirat en els de Belvedere Bramant de Roma, és tot un must, però també ho és meravellar-te recorrent els seus carrers i admirant els imponents cases senyorials que antany van habitar famílies de bé.
De premi, un passeig per la riba del llac de Bornos, o millor encara: sobrevolar-lo en paramotor, una experiència de la qual no te'n penediràs i que aquí és una meravella. Què? T'atreveixes?
Olvera.
OLVERA: ESSÈNCIA DEL RURAL
Que hagi estat nomenada Capital del Turisme Rural el 2021 potser sigui excusa més que suficient perquè l'escullis per a la teva escapada d'aquesta tardor: quin millor pla podries tenir? I aquí tornen a ser els seus carrers emblanquinats, els seus testos i flors els protagonistes: però és que hi resideix l'essència del que tots busquem en aquest trosset de sud.
Aquí, i en l'immens paisatge oliverer que l'envolta, enmig del qual sorgeix el vetust caseriu coronat per dos importants reclams: les ruïnes de l'antic castell d'època nassarita, avui reconstruït en gran part, i la Església de La nostra Senyora de l'Encarnació, una de les moltes aportacions arquitectòniques dels ducs d'Osuna.
El premi, des de dalt…
Per rematar l'experiència rural, una mica de vida saludable com a ruta per la Via Verda de la Serra, que travessa un bosc mediterrani i passa per aquí, i també un toc gastro: cal provar el oli d'Olvera, amb la seva pròpia DOP Oli de la Serra, i la seva famosa sopa pegà. Mullaràs pa fins a no poder més.
Una plaça per al silenci, a Benalup.
BENALUP - CASES VELLES: UNA ESCAPDA DIFERENT
Parlar d'aquest petit poble gadità situat a plena comarca de La Janda és parlar d'història, d'una història trista. Perquè si per alguna cosa se'l coneix, és pel dolorós episodi esdevingut el gener de 1933 conegut com els Esdeveniments de Cases Velles: la insurrecció anarquista liderada per pagesos que va tenir lloc en el context de la II República i que es va saldar amb 22 morts.
No obstant això, i encara que és aquesta raó més que suficient per dedicar-li un parell de dies a la zona —hi ha tota una ruta interpretativa pels llocs claus en els fets, a més d'un Espai Commemoratiu com a museu—, resulta que compta Benalup-Casas Velles amb un entorn natural únic digne del més grans dels aplaudiments.
La cova del Tajo de les Figures.
Què a què ens referim? Doncs a la gran varietat de fauna i flora que habita el seu territori, de gran riquesa gràcies a la seva proximitat al Parc Nacional dels Alcornocales ia l'Embassament del Celemí, i per descomptat, a la seva gran mostra prehistòrica: sobrenomenada l'Atapuerca del Sud.
A la gruta coneguda com El Tajo de les Figures es van trobar fins 900 pintures rupestres del Paleolític, però a més hi ha restes de dòlmens al voltant del municipi. El pla perfecte per a l'escapada més cultural.
La bellesa blanca de Jimena de la Frontera.
JIMENA DE LA FRONTERA: UN TRESOR AL CAMP DE GIBRALTAR
La paraula “desconnectar” adquireix tot el sentit en aquesta joia secreta de la província de Cadis: perquè molts no saben que, el que els espera a Jimena de la Frontera, és una coctelera amb ingredients tan dispars —i desitjables— com una exuberant naturalesa de què gaudir de mil i una maneres, un enclavament de somni coronat per un antic castell de l'època àrab, i la pau i tranquil·litat propis dels petits racons de l'interior gadità.
Des dels carrers de Jimena s'atalaia el camp.
Perquè aquí t'aixecaràs al matí i el primer que faràs serà respirar profund l'aire pur del Parc Natural dels Alcornocales, amb el que limita, per després animar-te a gaudir del contacte directe amb la natura, ja sigui caminant per la ribera del riu Hozgarganta, fent una ruta a cavall pel paisatge natural que l'envolta, o posant-te en forma amb bici de muntanya. Per rematar, les empremtes del passat plasmades en forma de pintures rupestres a la veïna Laja Alta.
Els carrers del Gastor són el seu senyal.
EL GASTOR: ET VOLDRÀS QUEDAR A VIURE
D'acord, potser aquest singular poble de la serra gaditana anomenat “el Balcó d'Andalusia” no sigui del tot desconegut, però ens venia de gust incloure'l a la nostra llista particular. Perquè només cal posar un peu en el seu enrevessat entramat de carrerons i costes per caure rendit als peus. I de regal, escales i parets emblanquinades, flors adornant jardineres i testos per tot arreu —sí, què esperaves?—, i aquest aire serrà tan autèntic que és el seu senyal didentitat.
El Gastor abraçades per la Serra de Grazalema.
Després vindrà tota la resta: la immersió a la natura més pura —els muntanyes de la Serra de Grazalema gairebé es poden fregar amb la punta dels dits— i el patrimoni prehistòric d'El Charcón o Los Algarrobales.
Per descansar, i encara que suposi creuar a la província veïna de Màlaga —tot i que l'entrada és precisament pel Gastor—, el ecoretir de luxe de La Donaira és el teu lloc: les seves 9 habitacions i 700 hectàrees de devesa biodinàmica són l'escenari per a moltes activitats en contacte amb la natura. Una experiència única.
L'imponent Castell de Gigonza (s. XIII).
SANT JOSEP DE LA VALL: LA DESCONEGUDA
Perquè es tracta d'això, no? De descobrir racons no tan populars. Doncs agafa't, perquè aquest t'agradarà. No va ser fins al 95 que aquest petit municipi gadità va aconseguir la seva independència: aleshores era encara una pedania de Xerès de la Frontera i tanmateix, quants atractius tenia per valdre's per si mateixa. Començant per la seva pròpia història, que com passa amb la majoria de pobles gaditans d'interior, es remunta a l'època musulmana.
Compte San José de la Vall amb el Castell de Gigonza, del segle XIII, i els antics banys del mateix nom, d'aigües sulfuroses i freqüentades per la burgesia del segle XIX. També clamen una visita els embassaments que l'envolten: el del Guadalcacín II i el dels Hurones, on et sorprendràs amb el petit poblat abandonat on van viure els treballadors que van construir la presa veïna. Entre els seus habitatges buits hi ha també un hospital, un col·legi i fins i tot una església.
Relax al costat del pantà.
Acosta't fins al naixement de les aigües de Tempul i impregna't de la naturalesa més autèntica en contemplar la fauna salvatge campant a gust. Abans de marxar, dóna't el merescut banquet —la Venda el Pantà pot ser un bon lloc— a base de carn de caça i el formatge blau típic de la zona. Ja ens donaràs les gràcies.
SUBSCRIU-TE AQUÍ a la nostra newsletter i rep totes les novetats de Condé Nast Traveler #YoSoyTraveler