Perquè, de vegades, el millor del viatge arriba en perdre's
“Two roads divergeixen in a wood, and I… I took one less traveled by. And that has made all the difference.” ( “Dos camins es bifurcaven en un bosc i jo, jo vaig prendre el menys transitat. I això va marcar la diferència” ) .
Tal com recullen aquests versos del poema The road not taken, de Robert Frost, de vegades és més encertat deixar-se portar i perdre's per camins inexplorats , itineraris que no solen ser els recomanats, però que ens descobreixen llocs que mereixen la pena el desviament.
Buscar les muntanyes a Gran Canària regala paisatges així
**CO-4: DE COVADONGA ALS LLACS (CÀNGUES D'ONIS, ASTÚRIES) **
Important: anar amb els ulls ben oberts si no volem donar una frenada brusca per no atropellar vianants despistats que no saben bé de què van les normes de circulació… Ens referim a les al voltant de 5.000 vaques que poblen vessants, valls i prats d'aquest trosset de Pics d'Europa.
Són aproximadament 11,5 quilòmetres per la CO-4 fins que s'arriba als llacs Enol i L'Ercina (a 1.000 metres d'altitud) , 11,5 quilòmetres que s'arriben a fer plaentment eterns per la tranquil·litat que transmet el lloc. Animals pasturant plàcidament i refugis de pastors. Imprescindible la parada, i de passada la foto per a Instagram, des del mirador de la Picota, també conegut com el d'Entrelagos, en estar just entre Enol i L'Ercina.
Per pujar al nostre propi cotxe és important tenir en compte que hi ha restriccions de trànsit en temporada alta (Setmana Santa, ponts i estiu) i que només és possible accedir a la zona abans de les 08:00 o després de les 20:00 h. Durant el dia es pot pujar amb taxis locals i autobusos.
Una arribada als llacs així d'espectacular
**HU-631: PARC NACIONAL D'ORDESA I MUNTANYA PERDUDA (HUESCA) **
El canó d'Añisclo és un dels enclavaments més espectaculars del Parc Nacional d'Ordesa i Monte Perdido, al Pirineu oscenc. S'estén al llarg d'uns 25 quilòmetres, seguint el curs del riu Bellós, i es pot cobrir tant a peu (almenys una part del recorregut) com amb cotxe, seguint la HU-631.
Les vistes que trobaràs et deixaran sense paraules, amb profunds congostos i parets calcàries de gran alçada, gorgs i salts d'aigua que s'emergeixen i desapareixen durant el camí. A banda i banda, grans boscos de bedolls i faigs.
A-7000: MUNTANYES DE MÀLAGA
Un diumenge qualsevol de tardor a la Costa del Sol té sabor a ous ferrats i patates, a xoriço i llom, a botifarra i pebrot. Així és el típic plat de les Muntanyes de Màlaga, una autèntica 'delicatessen' que es pot degustar a qualsevol de les vendes i restaurants que serpentegen el voral de l'A-7000, la via que antany connectava la costa malaguenya amb Granada.
Aquests 31 quilòmetres connecten la capital amb Colmenar, travessant el Parc Natural de les Muntanyes de Màlaga, cosa que dota la carretera d'un atractiu únic , amb un mar de pinedes a banda i banda del camí. Té algun tram d'especial frondositat, amb castanyers, nogueres, pollancres, freixes i arboços que amb prou feines deixen veure el cel.
El cà d'Añisclo deixa estampes com aquesta
MA-2141: SA CALOBRA ( MALLORCA )
En total, 13 quilòmetres que parteixen del nord-oest de Soller i que ens porten fins a una de les millors cales de Mallorca, Sa Calobra. No és especialment costeruda però sí especialment curvilínia, amb 12 corbes de 180 graus i una de 360 graus.
Parteix de la MA-10, entre la localitat d'Escorca i l'embassament de Gorg Blau i és força estreta, sense línia divisòria de sentits al centre. En temporada alta, quan Mallorca està pràcticament presa pel turisme, la conducció es pot complicar. Paciència, atents al volant i gaudir del camí.
Potser aquesta no és la primera vegada que vegeu la MA-2141. Els germans Wachowski la van portar al cinema a la pel·lícula L'atles dels núvols.
**GC-60: DE MASPALOMES A TEULA (GRAN CANÀRIA) **
Si són impressionants les platges de l'illa canària no menys majestuosos són els paratges de muntanya de Gran Canària. La GC-60 ens permet comprovar in situ la merescuda espectacularitat dels seus cims. Parteix de les dunes de Maspalomas i arriba fins a Tejeda, un trajecte que cal fer sense presses , eh?
Per transitar els seus al voltant de 55 quilòmetres es pot trigar una hora i mitja o dues hores. És una carretera de muntanya per entrenar la destresa al volant. Corba a esquerra, a dreta, per a un costat, per a un altre… La recompensa fa oblidar qualsevol mareig: Roque Nublo, el segon pic més alt de Gran Canària (1.700 metres d'altitud), i un mirador natural al que s'arriba a través d'un corriol molt ben senyalitzat i de fàcil accés. Els qui s'atreveixin a anar un pas més enllà es poden atrevir amb el Pic de les Neus , el top de l'illa (1.956 metres sobre el nivell del mar) .
VISTACES a Gran Canaria
**N-110: VALL DEL JERTE (CÀCERES) **
De Plasència a Tornavacas, al cor de la vall del Jerte, ens trobem amb una altra de les carreteres secundàries més boniques d'Espanya, la N-110. En aquest cas cal advertir que la millor època per viure aquesta experiència és la primavera, entre els mesos de març i abril, quan els al voltant de dos milions de cirerers de la comarca estan florits.
La primera impressió que causa l'estampa és la d'un camp nevat i la bellesa del paisatge ha adquirit tanta fama que les cerques a Google referides a la Vall del Jerte pràcticament es dupliquen quan s'acosta la floració dels arbres.
Aprofitant l'escapada, val la pena perdre's per conèixer alguns dels 11 pobles que conformen la Mancomunitat de Municipis de la Vall del Jerte. Tornavacas, Capçal de la Vall, Valdastillas, El Piornal i Rebollar són els meus imprescindibles.
GI-682: DE TOSSA DE MAR A SANT FELIU DE GUÍXOLS
Se'n diu que és la carretera més bonica de Catalunya i probablement sigui una exageració gens exagerada, valgui la redundància. Penya-segats que regalen panoràmiques del Mediterrani sense igual en una ruta d'aproximadament 21 quilòmetres, amb 365 corbes i la possibilitat d'aturar-se als miradors que ens anirem trobant al llarg del recorregut.
Un cop arribem a Sant Feliu no desaprofitem l'oportunitat de descobrir el monestir de Porta Ferrada , considerat una de les construccions romàniques millor conservades del món.
Amb cotxe pel cor del Jerte