La caravana serà un dels mitjans estrella per passar les vacances, t'hi apuntes?
Poder improvisar la ruta cada dia, decidir a quin lloc ens ve de gust passar la nit, muntar l'esmorzar en un paratge idíl·lic, estar en constant contacte amb la natura. . A les clàssiques virtuts que sempre han tingut els viatges en caravana se li sumen ara les derivades de la pandèmia del Covid-19: la seguretat i la higiene.
Portar la casa a sobre té molts avantatges i entre elles hi ha no haver de compartir amb ningú transport, menjador ni bany. El van vaticinar els experts i en poques setmanes les empreses de lloguer d‟aquest tipus de vehicles ja han notat el boom de sol·licituds.
És clar doncs, la caravana serà un dels mitjans estrella per passar les vacances aquest estiu.
Aquí us proposem cinc rutes per cinc meravelles naturals de gaudir sobre rodes.
Amb la casa a coll
PAISATGES VOLCÀNICS: PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA (GIRONA)
Situada al nord de Girona, entre les comarques de l´Alt Empordà i el Ripollès s´estén un paisatge dominat per les bugades de lava, els cons volcànics i extensos boscos de faigs, roures i alzines.
El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa té quaranta volcans i encara que els més mediàtics són els de Santa Margarida i el Croscat —units entre si per un corriol circular de 12 quilòmetres— n'hi ha molts altres, com el de les Bisarrocs , que ens permeten caminar lluny de les multituds.
Volcà de Santa Margarida de Sacot
La ruta amb caravana pot tenir com a punt base la ciutat d'Olot que, a més de comptar amb un parell de càmpings habilitats per a aquests vehicles, presumeix de tenir una infinitat de menjars artesans en forma de embotits, xocolates i el molt típic licor ratafia.
Les carreteres a La Garrotxa serpentegen de poble en poble més pintoresc si és possible. Són llogarets medievals que semblen posades per a la foto com Sant Joan de les Fonts, Sant Pau o Castellfollit de la Roca que emergeix sobre una paret de basalt com si fos una inexpugnable fortalesa.
En aquesta ruta també convé acostar-s'hi Besalú que, amb el seu espectacular pont romànic i el seu embullat traçat urbà medieval , ha esdevingut una de les postals més clàssiques del mapa visual de Catalunya. I a més també compta amb una àrea per a les caravanes.
Olot, punt base de la ruta
CIMES, OSOS I BON MENJAR: PARC NATURAL DE LES UBINYES-LA TAULA (ASTÚRIES)
Al sud d'Oviedo s'estén un dels parcs més íntims i menys concorreguts d'Astúries, el Parc Natural de les Ubiñas-La Mesa, que és Reserva de la Biosfera des de 2012.
Als qui agrada expulsar amb botes de muntanya i no creuar-se amb massa gent (o cap) faran bé a pujar als cims bessons del Fontán, que amb els seus 2.414 metres d'altitud se situen entre els cims més alts de la Serralada Cantàbrica.
Tot i els seus desafiadors perfils, el territori del parc natural ha estat freqüentat per l'ésser humà des de temps immemorials. L'empremta dels asturians del passat es pot veure als Abrics Rupestres de Fresnedo oa la calçada romana Camino Real de La Mesa, que en temps enllaçava amb la Via de la Plata i que va ser un important punt de connexió d'Astúries amb la Meseta fins ben entrat el s.XIX.
Aquesta zona, igual que la resta de la geografia astur, és terra de bon menjar i si cal decantar-se per alguna cosa autòctona millor demanar un rostit de xai i tastar el bon queisu de bota. Els pateigs hauran compensat la falta.
Ah, i no ens oblidem de casa nostra mòbil: el Parc Natural de les Ubiñas-La Mesa compta amb dues àrees per a caravanes i nombroses zones recreatives amb taules per a pícnic.
Parc Natural de les Ubiñas-La Mesa, Reserva de la Biosfera des de 2012
PER CAMINAR I XAPOTEJAR: PARC NACIONAL D'ORDESA I MUNTANYA PERDUT (HUESCA)
Dels quatre sectors que componen el nucli del parc nacional –això és: Añisclo, Escuaín, Pineta i Ordesa–, aquest últim és el que ens ofereix la cara més monumental amb les seves esglaiadores parets de pedra i els seus circs glacials.
Però també és la més freqüentada. Per trobar més intimitat podem moure'ns cap al sector d'Esquaín que compta amb tot un diccionari de termes hídrics —fonts, gorgs, surgències...— que a més contribueixen a fer que els estius siguin més frescos.
Hi ha càmpings habilitats per a caravanes a les poblacions d'Aínsa, Escalona i Bielsa i des d'ells només queda llançar-se a l'exploració d'aquest terreny que té molt d'aquàtic aquí.
Si les botes de muntanya i les motxilles dominen el paisatge humà en altres sectors del parc nacional, són els neoprès i les cordes el complement més recurrent a Esquain. I és que la gola d'Esquaín i el barranc de Mirabal estan considerats entre els millors del Pirineu per a la iniciació a la pràctica del canyoning.
Pels que prefereixen mantenir-se en sec, en aquest sector hi ha dues caminades populars de molt diferent nivell. Per a no iniciats: el camí Pont dels Mallos , ric en formacions rocoses i aus rapinyaires. Pels més muntanyencs: superar els 800 metres de desnivell fins al cim de Coll Viceto (2.010 metres), que fa de frontera natural entre Escuaín i Añisclo.
De camí per Ordesa i Monteperdido
DORMIR A TOT UN PATRIMONI DE LA HUMANITAT: SERRA DE TRAMUNTANA (MALLORCA)
El rostre menys conegut de Mallorca s'amaga a dins: un món pagès i tradicional al qual no arriba el bullici de les grans platges ni la moguda nocturna de la capital.
A la part nord-occidental de l'illa, en plena Serra de Tramuntana, els viatgers sense presses trobarem un perfecte refugi amb gust de camp on aturar casa nostra amb rodes.
A pocs quilòmetres de Palma es troba Andratx, una coqueta població de carrerons empedrats que constitueix la porta d'entrada a aquest pausat interior mallorquí.
Després de diverses corbes entre oliveres i tarongers, enfilada sobre un turó apareix Valldemossa on, gairebé dos segles després, segueixen venerant el seu visitant més il·lustre: el compositor Frédéric Chopin, qui va passar un any sabàtic —el de 1838—.
Valldemossa, Mallorca
Però si el que volem és caminar per la muntanya i banyar-nos a alguna platja sense massa concurrència podem plantejar-nos recórrer algun tram de la Ruta de Pedra a Sec, que en total suma 164 quilòmetres.
El que va d'Estellencs a Esporles ens permet 1) començar la ruta amb un bany 2) conèixer nombrosos vestigis del passat musulmà de Mallorca i 3) provar el contundent frit mallorquí per recuperar forces després del camí.
L'emblemàtica Serra de Tramuntana, que a més és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO , compta amb diversos càmpings que admeten caravanes.
Deixa't portar pels revolts de la Serra de Tramuntana
AUS PROTEGIDES I SURF: RESERVA DE LA BIOSFERA D'URDAIBAI (BISCAIA)
A la petita franja que ocupa la conca del riu Oka fins a la seva desembocadura a la badia de Mundaka el paisatge ofereix totes les possibilitats de lleure aquàtic que es pugui imaginar.
La pròpia ria es pot baixar sobre un pàdel surf, una canoa o un pot de passeig; els aiguamolls són hàbitats d'aus protegides i també dels seus observadors humans aficionats a l'ornitologia; i les platges (com les de Bermeo o Elantxobe) ofereixen un bon punt de partida per bussejar o albirar cetacis des d'un catamarà.
Però hi ha una activitat que, sens dubte, destaca per sobre de les altres: el surf. Tot va començar el 1956, quan el guionista de Hollywood i marit de Deborah Kerr, Peter Viertel, va aparèixer a la platja Cote des Basques de Biarritz fent estranyes piruetes sobre una taula.
Mundaka, una de les platges més surferes
Des d'aquell moment la localitat francesa —i per extensió la resta de costa cantàbrica des d'aquella fins a la ria de Bilbao— quedaria inexorablement unida als orígens del surf a Europa.
A Biscaia, les platges més surferes són Mundaka (i la seva famosa onada esquerra) Laida, Laga, Sopelana, Barrika, Plentzia o Bakio que no només gaudeixen de bones onades, sinó que compten amb nombroses escoles i clubs de surf.
A més, hi ha zones campers per viure una aventura al més pur estil hawaià en poblacions com Mundaka i Ibarrangelu.
La costa de Sopelana et farà contenir la respiració