Vol amb globus sobre la Cerdanya, la gran vall del Pirineu.
Hi ha un lloc màgic, un territori d'alta muntanya envoltat de tresmils, amb gran riquesa cultural, on la natura es mostra en el seu estat més pur i la tranquil·litat i el benestar s'apoderen del temps de lleure... Això sí, només si un vol, perquè, si el que estem buscant és aventura i adrenalina, el Pirineu de Girona és el nostre destí. Benvinguts a les comarques de la Cerdanya, el Ripollès i la Garrotxa.
ESQUÍ A LA CERDANYA
Si per alguna cosa destaca la comarca catalana de Cerdanya, integrada per l'alta Vall del Segre, és per la seva altitud, amb pics que arriben als 3.000 metres, però també per la seva amplitud (és coneguda com la Gran Vall del Pirineu) i la seva orientació, d'est a oest, cosa que garanteix més de 3.000 hores de sol a l'any.
És per això que la zona més oriental de la serralada pirinenca és pionera en els anomenats esports d'hivern, ja que disposa de cinc estacions d'esquí, dues alpines: Masella i la Molina.
Estació de La Molina, a Girona.
Masella, a la muntanya de la Tosa (2.535 m), és una estació molt familiar... I escolar!, si tenim en compte que durant la setmana blanca la majoria de centres escolars de la regió s'acosta fins als seus 74 quilòmetres esquiables perquè els nens i joves aprenguin i perfeccionin la seva tècnica.
Això és perquè d'un total de 65 pistes, 24 són blaves i 23 vermelles, perfectes per donar els primers 'lliscaments' sobre la neu. També és coneguda com la capital de l'esquí nocturn per ser el centre hivernal amb més quilòmetres il·luminats de tot el Pirineu.
Per la seva banda, la Molina (amb 67 quilòmetres esquiables) pot presumir de ser una de les estacions deganes dels esports d'hivern a Espanya, ja que el seu primer remuntador comercial data de l'any 1943. Veuràs fotos antigues de les telecabines (i entendràs per què van començar a anomenar-se ou) a el Refugi de Niu de l'Àliga, situat al punt més alt, a 2.537 metres d'alçada.
Capvespre al costat del Refugi de Niu de l'Àliga (2.537 m).
AMB ALÇADA
Podràs arribar a aquest refugi de muntanya que es troba al cim de Tosa d'Alp i que forma part de la ruta Cavalls del Vent (que uneix vuit refugis del Parc Natural del Cadí-Moixeró) muntant al recent estrenat telecabina Cadi-Moixeró, que en uns 20 minuts puja (salvant un desnivell de gairebé 1.000 metres) des de la base de l'estació i ofereix vistes panoràmiques al Pirineu català i francès (ia la serra de Monserrat els dies clars).
O també pots parar a mig camí, baixar-te de la cabina i continuar el trajecte calçant-te unes raquetes de neu per prosseguir el ascens per un costerut entorn alpí tan remot que de vegades ens fa imaginar-nos que som exploradors d'altres temps obrint-nos camí per l'Àrtic.
S'encarrega d'aquesta activitat nova l'empresa Altitud Extrem i si tens la sort que sigui Xabi Fanlo, el seu director, que s'ocupi de guiar la teva progressió pels pendents, passaràs una bona estona descobrint cornises de neu, esquivant zones perilloses amb plaques de gel i movent-te 'com peix a la neu' per la muntanya sense necessitat de ser un expert.
Un cop siguis al refugi més alt del Pirineu Oriental i després de veure una posta de sol increïble, l'estació ofereix l'anomenada Experiència Refugi Niu de l'Àliga 2537, que consisteix en un sopar a base de productes locals (embotit, escudella i una fondue de formatge) i la possibilitat de baixar o bé al telecabina o bé de fer un descens nocturn per les pistes a la llum de la lluna o de llanternes frontals.
PELS ARBRES I PEL CEL
Per als que busquen altres activitats menys esportives i més lúdiques, el parc d'aventura als arbres de La Molina està equipat amb una súper tirolina de 300 metres de llarg i amb diversos circuits per edats amb ponts tibetans i penjolls i salts molt entretinguts.
Com a novetat, aquest any acaben d'inaugurar un escape room amb què mesurar les teves habilitats mentals, posant-te a la pell d'un pister-socorrista que ha d'analitzar, trobar indicis i descobrir codis per rescatar la víctima d'una allau.
Un 'pelí' més amunt de les copes dels arbres, concretament a gairebé 1.000 metres d'alçada, se'n desenvolupa una altra activitats que es poden dur a terme a la Cerdanya: el vol amb globus.
Partint a primera hora del matí des de l'aeròdrom, guiats només pel vent i pilotats amb mestria per Xavi Aguilera, de Camins de Vent, pujarem lentament gràcies a l'aire calent per descobrir els colors del cel, la vall i les muntanyes. Un cop a terra, i després d'haver ajudat a recollir la 'tela', ens espera un pícnic a base de cava i dolços típics de la zona.
AL CASTELL PER UNA VIA FERRATA
Sens dubte el castell més conegut de Ribes de Freser, a la comarca del Ripollès, és el de Sant Pere, fundat pels comtes de Cerdanya l'any 1000 i al costat del qual va viure fins a principis del segle XX un col·lectiu de nans anomenats 'golluts' ' (en referència a les seves galteres o 'goll'). Tot i això, al que s'arriba per la nova via ferrada instal·lada a la Roca de la Creu (dificultat K2 amb alguns trams K3) i pel camí equipat és al Castell de Segura, a 1142 metres d'altitud i del que queden escassos vestigis.
La pujada fins a la creu que corona la Roca de la Creu és directa, molt equipada i vertical, per això una vegada s'ha començat l'escalada ja no hi ha marxa enrere que valgui fins a la primera fuita. Després arribaran un destrepe, una passarel·la i un vertiginós pont nepalès.
Els passos de la ferrada i del camí equipat no són gaire complicats -incloent-hi el pont tibetà i la presa d'escalada- per tant qualsevol amb un estat físic acceptable serà capaç de superar-los abans d'arribar el Castell de Segura i les seves imponents vistes sobre la Vall de Ribes.
Així de vertical comença la via ferrada de Ribes de Freser.
EN TREN AL VALL DE NÚRIA
Que a la Vall de Núria només es pugui accedir al seu famós tren cremallera és un mètode de control turístic eficaç, però també una manera senzilla d'aportar emoció a l'experiència. I no per la seva velocitat, ja que el trajecte (que parteix des de Ribes de Freser) de 12 quilòmetres i mig és força lent, sinó pel desnivell de més de 1.000 metres que se supera en uns 40 minuts.
Encara que abans era la imatge de la Verge de Núria (segle XII-XIII) la que atreia els pelegrins i visitants fins al seu santuri, avui són els remuntadors i les pistes de la seva estació d'esquí el gran reclam d'aquesta vall pirinenca que també és possible descobrir sobre raquetes de neu pels tres circuits habilitats (amb l'empresa Oxineu).
Amb menys de vuit quilòmetres esquiables, l'estació és ideal per posar-se els esquís per primer cop gràcies a que les seves pistes verdes (3) i blaves (3) són força horitzontals i estan perfectament equipades. Això sí, un cop t'animes a tastar les vermelles (3) i negres (2) descobriràs per què es diu que qui esquia a Núria és capaç d'esquiar arreu del món. La seva verticalitat i la seva estretor són tan impressionants que són pocs els esquiadors que s'atreveixen a llançar-s'hi amb mestria.
La Vall de Núria a l'hivern.
BENESTAR A LA GARROTXA
A peu, amb bicicleta, en burro o fins i tot en carruatge es pot transitar pels senders del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, una comarca que comprèn la conca del riu Fluvià i les capçaleres de la Muga, el Brugent i la riera de Llémena. També es pot sobrevolar en globus aquest espai botànic i geològic singular: amb més de 40 volcans amb cràters rodons o escampats i més d'una vintena de colades de laves basàltiques que, en alguns casos, van tancar el pas de rius formant llacs.
Però hem preferit acabar aquesta aventura pel Pirineu de Girona amb una experiència més relacionada amb la salut i el benestar: una classe de ioga i una altra de cuina macrobiòtica a Mas Garganta, una de les primeres cases rurals que van néixer a Catalunya.
Autèntica en el fons i en la forma, compta amb 12 senzilles habitacions i amb diversos acollidors espais on gaudir de la tranquil·litat rural. És a l'antiga cuina on es desenvolupen els tallers de cuina saludable impartits per Matthias Hespe, un xef alemany que fa 20 anys que està instal·lat a Girona, ia l'ecocabana del bosc on tenen lloc les classes de ioga amb vista als arbres impartides per Natàlia Oliva.
Perquè com ja anunciem al començament del reportatge: el qui s'està quiet al Pirineu de Girona és perquè vol.
Cuina a la casa rural Mas Garganta, a la Garrotxa.
QUADERN DE VIATGE
· On dormir a la Cerdanya: l'hotel Solineu és un tranquil establiment de gestió familiar situat a escassos metres de les pistes d´esquí de la Molina.
· On dormir al Ripollès: d'arquitectura contemporània, Resguard del Vents, situat a 1.000 metres d'altitud, és un hotel de muntanya que destaca pel fabulós** spa, tot envidriat** i –igual que les habitacions– amb vistes a la Vall de Ribes.
· On menjar a Ribes de Freser: Els Caçadors és una oda al producte local, un restaurant familiar que també és hotel on provar destacats plats d'alta muntanya (ull a l'arròs amb costelles i orella i als calçots a la brasa amb salta de romesco), però també receptes amb picades d'ullet a la gastronomia de la propera costa de Girona: musclos de roca a la brasa d'alzina, paella de calamar i gamba i els seus –famosos a la comarca– calamars a la romana.
Un dels impecables arrossos del restaurant Els Caçadors, a Ribes de Freser.