El seu paper a la ciència i la tecnologia, el de totes les dones que van canviar el món, no ha seguit un camí de roses. Gràcies a la feina i la tenacitat de tantes valentes (i majoritàriament feministes), el progrés humà ha registrat en els llibres d'història gestes increïbles.
I, encara que en moltes ocasions aquests èxits han estat robats o eclipsats, algunes dones han de ser recordades per invents o descobriments dels que avui dia molts ignoren la seva procedència.
Bette Nesmith Graham, inventora del típex.
BETTE NESMITH GRAHAM I EL TÍPEX
Va ser un dels invents revolucionaris del segle XX. I vi de la mà de una mecanògrafa que treballava al Texas Bank & Trust i que va arribar a ser secretària executiva. Bette, originària de Texas, va ser una de tantes dones que va haver de lluitar amb els innombrables errors que es feien amb les màquines d'escriure. Va succeir a principis dels anys 50 quan, ni curta ni mandrosa, es va tancar a la cuina amb un grapat d'aquarel·les per inventar un corrector que simulés el que els grans pintors realitzen amb les seues obres. I d'aquí va sortir el primer típex, una cosa que no només va revolucionar l'oficina on treballava sinó que es va convertir en una empresa gegantina que va acabar facturant milions de dòlars.
Elizabeth Magie, inventora del Monopoly.
ELIZABETH MAGIE I EL MONOPOLY
Hem de remuntar-nos a un recent estrenat segle XX per trobar-nos amb Elizabeth Magie, una dona feminista, innovadora, inconformista i rebel. Filla d'un prestigiós periodista, va desenvolupar una notable sensibilitat respecte al món que li va tocar viure i l'any 1904 va desenvolupar i patentar el primer Monopoly de la història. Aquest joc, inventat per Magie amb fins pedagògics i dirigit a nens de deu anys en endavant, tancava una denúncia clara cap al sistema capitalista i es va anomenar inicialment The Landlord's Game. Aquesta idea va ser trepitjada a la dècada dels anys 30 per una versió modificada en què la fi era aconseguir arruïnar l'oponent, completament contrari a la idea original. Aquesta darrera idea va ser la patentada per Parker Brothers i que faria història amb el Monopoly, deixant la seva veritable autora fora de joc.
Mary Phelps Jacobs, inventora del sostenidor, amb el seu gos Clytoris.
MARY PHELPS JACOBS, aka CARESSE CROSBY, I EL SUBJECTADOR
Pot resultar molt obvi que fos una dona la que inventés el sostenidor modern. Però va ser així. L'esclavitud de la cotilla al que es van veure sotmeses les dones durant segles va arribar al final l'any 1914, quan la novaiorquesa Mary Phelps Jacobs va patentar la seva idea de sostenidor que faria història. Partint de dos mocadors de seda blanca units per una cinta va aconseguir que el seu vestit de festa no descobrís la cotilla que suposadament portaria sota, convertint el sostenidor en una peça que revolucionaria el món tèxtil. Però no va ser gaire bona empresària, va vendre aquest mateix any per tot just 1.500 dòlars la patent del seu invent a una empresa que en pocs anys facturaria milions per ell.
Escena de Bombshell: la història de Hedy Lamarr (Filmin).
HEDY LAMARR I LA COMUNICACIÓ sense fil
Pot semblar una ximpleria, però no existiria el wifi que tant en dia busquem allà on estiguem sense la genialitat de Hedy Lamarr. Va ser una bellíssima estrella de Hollywood dels anys 30 que a més comptava amb un increïble coeficient intel·lectual. La seva carrera com a actriu es va veure truncada per un matrimoni de conveniència amb un gelós magnat alemany que la va tenir tancada al seu castell de Salzburg. Va ser allà on va reprendre els seus estudis d'enginyeria i on va prendre part del món de l'empresa armamentística on estava submergit el seu marit.
Va fugir d'aquest món als Estats Units on va tornar a la gran pantalla com Hedy Lamarr (fins aquest moment el seu nom de pila era Hedwig Eva Maria Kiesler) i es va posar al servei del Govern quan va esclatar la Segona Guerra Mundial. Va ser llavors quan va inventar un sistema de detecció de torpedes basat en els senyals de ràdio que detectava. No es va tenir molt en compte en el moment però anys més tard va ser la tecnologia que es va emprar per desenvolupar els sistemes GPS i, per descomptat, el wifi.
Mary Anderson, inventora del eixugaparabrises.
MARY ANDERSON I EL NETEJAPARABRISES
Tornem a la situació d´un gran invent de la història sortit de la genialitat d´una dona i que gairebé va caure en l´oblit. Mary Anderson va idear un artefacte per netejar el parabrises dels vehicles accionant una palanca des de l'interior mentre observava el conductor del tramvia que agafava cada dia pujar i baixar constantment per netejar el vidre quan plovia. La seva proposta substituïa la baieta per una goma i va triomfar fins al punt que la indústria automobilística li va posar ullets. Curiosament la casa Ford va aprofitar la idea per treure al mateix temps els primers automòbils amb eixugaparabrises i l'autoria d'Anderson va quedar completament eclipsada.
Dorothy Elizabeth Levitt.
DOROTYHY LEVITT I EL MIRALL RETROVISOR
Sembla que els grans avenços automobilístics sempre vénen de la mà de ments femenines. En aquest cas, una dona poc convencional. Dorothy Levitt va ser la primera dona a ser reconeguda com a pilot de carreres (va guanyar la seva primera carrera el 1903) i era un personatge molt mediàtic a principis del segle XX. Cansada d'haver de treure un mirall de mà per veure qui anava darrere del seu automòbil va decidir cridar als quatre vents que aquest artefacte haurien de tenir-lo totes les dones als automòbils. Endevineu qui es va fer ressò d'aquesta boja idea? Efectivament, la casa Ford l'any 1927, sis anys després que el nord-americà Elmer Berger patentés la idea de Levitt, arrabassant-li ja no només la idea sinó el seu lloc a la història.
Amanda Jones, inventora de l'envasament al buit.
AMANDA JONES I L'ENVASAT AL BUIT
Viatgem fins a l'any 1872 per conèixer l'aparició del primer procediment d'envasament al buit, obra d'una gran dona. Amanda Jones, poeta, educadora i feminista convençuda, va abandonar el seu lloc de mestra quan va contreure tuberculosi. Al costat del seu cunyat va dissenyar un sistema de conservació generant el buit que permetia que els aliments perduguessin molt més temps. Fidel als seus principis va aixecar per explotar el seu invent una empresa formada única i exclusivament per dones. De fet, el sistema de conservació d'aliments al buit passaria a la posteritat amb el nom del Mètode Jones. Tot i la importància del seu descobriment, no va obtenir excessiu benefici econòmic de l'invent.
Alice Parker, inventora de la calefacció central.
ALICE PARKER I LA CALEFACCIÓ CENTRAL
Va ser patentada l'any 1919 gràcies a la feina d'Alice Parker, que va dissenyar un sistema de calefacció de gas que va substituir els tradicionals forns de llenya. Ella no va arribar a construir físicament el sistema de calefacció, però la idea va ser posteriorment materialitzada ja no només per escalfar llars sinó edificis sencers. Parker patentaria la seva idea i va ser un èxit sense precedents tenint en compte que era dona i de raça negra en un moment de la història en què la discriminació per les dues causes estava a l'ordre del dia. Com a dada curiosa, trenta anys després, concretament el 1947, una altra dona crearia la primera casa amb calefacció solar. Es tractaria de Maria Telkes, que avui dia es considera una de les mares de l'energia solar.
La torradora, el frigorífic, el filtre del cafè, el rentaplats, la xeringa, el llibre electrònic o l'escala d'incendis van ser altres grans invents que han sortit de la ment privilegiada de tantes dones que van canviar el món. Això sense oblidar-nos de la radioactivitat i la gran Marie Curie o dels avenços que ha tingut la genètica amb la nostra Margarida Sales. Gràcies a totes el món és molt millor i així ho hem de recordar.