Segons l'informe Estats dels esculls de corall del món: 2020 elaborat per la Xarxa Mundial de Vigilància dels Esculls Coral·lins, un 14% dels esculls de corall de tot el món han desaparegut entre el 2009 i el 2018. Aquest percentatge equival a uns 11.700 quilòmetres quadrats, xifra superior a tot el corall viu d'Austràlia.
La superfície del corall ha retrocedit en la darrera dècada arreu del món. Vastes masses de joieries aquàtiques avui erosionades, blanquejades i dissoltes un oceà que engloba eines essencials en la lluita contra l'amenaça ambiental. El ràpid augment de les temperatures a causa del canvi climàtic s'ha convertit en el principal causant d'aquesta altra pandèmia que afecta els nostres fons marins i despulla les costes tropicals dels seus cinturons protectors, donant peu a una erosió de l'ecosistema sense precedents.
Parlem amb una experta en la problemàtica de la destrucció del corall i les diferents mesures que s'estan abordant actualment des de els principals cors del turisme, de Maldives a República Dominicana.
Corals blanquejats a “Una vida al nostre planeta” (per David Attenborough).
SENSE BARRERES NATURALS PER A 2100
Al llarg i ample del món els arrec ifes de corall es consumeixen, arrossegant amb ells nombroses espècies que depenen d'aquests ecosistemes. El canvi climàtic imposa el seu avenç silenciós a través de la temperatura de les aigües, factor que literalment bull els coralls de tot el planeta.
“La relació entre la destrucció de l'escull de corall i el canvi climàtic és un cercle viciós”, assegura Pilar Marcos, biòloga marina de Greenpeace, a Traveler.es. “El canvi climàtic modifica la temperatura del mar i blanqueja els coralls, que alhora resulten una eina necessària contra el propi canvi climàtic”.
Els coralls vius suposen un clavegueró natural essencial, ja que a través de les seves microalgues absorbeixen CO2, reforçant els fons marins i alhora una naturalesa sana que permet lluitar més fàcilment contra la situació actual.
Un bus entre posidònia.
Actualment, la situació del corall a Espanya és nímia: “La conservació de la posidònia sí que s'ha convertit en una prioritat a Espanya, però pel que fa al corall, els del nostre país són majoritàriament de fons.
És a dir, no necessiten llum ia més serveixen com a escenari d'experimentació, especialment en zones com el Cap de Creus, a Girona, o Àguiles, a Múrcia”, confirma Pilar, que apunta cap al cor de la problemàtica. “El corall compleix un paper essencial a zones illenques on hi ha molts atols, com succeeix al Carib oa zones del Pacífic. Exerceixen com a barrera natural davant de la pujada del mar a causa del desglaç dels casquets.”
Actualment hi ha països com les illes de Tuvalu (Polinèsia), la primera víctima del canvi climàtic, on el seu president va fer recentment una conferència amb l'aigua fins als genolls com a clar senyal d'atenció cap a aquest problema. A la propera illa de Vanuatu, l'absència de corall i l'augment del nivell del mar han portat fins i tot a remodelar un aeroport empassat per les aigües del Pacífic.
Illes Tuvalu, a Polinèsia, a punt de desaparèixer.
Les zones tropicals s'han convertit en el principal focus de la recuperació del corall a través de la creix i ens “repoblació” que pugui esmenar les costes de zones que viuen principalment del turisme.
HOTELS I REPOBLACIÓ
Durant els darrers anys, la repoblació del corall s'ha convertit en una mesura emprada per diferents països del món, especialment a les àrees turístiques ia través dels seus principals hotels. Un bon exemple és la iniciativa impulsada per la cadena Iberostar al seu complex Bávaro Selection de República Dominicana. El seu nom és Coral Lab i va ser inaugurat el 8 de juny del 2019, Dia Mundial dels Oceans, per brindar protecció a la vida marina després de l'arribada fantasmal de restes de corals al país del Carib al març del mateix any.
Coral Lab allotja fins a 10 espècies i 180 corals individuals rescatats a un banc genètic com a part del moviment Wave of Change, una triple iniciativa destinada a protegir els oceans i fomentar el turisme responsable.
Una mena de “Arca de Noè” per als esculls de corall, tal com assegura la Dra. Megan Morikawa, Directora de la Oficina de Sostenibilitat d'Iberostar: "Es tracta d'una ciència molt necessària en un lloc inesperat", assegura a través del equip de premsa de la cadena: “els corals només representen l'1% de la superfície mundial, però contenen un terç de la diversitat biològica del planeta”.
A l'altra banda del món, un destí que també lluita contra la degradació del corall és el arxipèlag de Maldives, on diversos resorts aposten per programes de repoblació. Maldives engloba fins a 1.200 illes coral·lines distribuïdes en 26 atols de gran bellesa marina, formada per tortugues, mantarrayes, taurons i altres centenars d'espècies.
El resort Soneva Fushi, a l'atol Baa, s'ha convertit en el principal referent de repoblació de corall a l'arxipèlag amb una plantació de 50.000 fragments de corall cada any. Després de dos anys d'estudi, s'han potenciat tècniques de restauració recolzades en la tecnologia d'acumulació de minerals (MAT) amb l'objectiu de restaurar l'escull al mateix estat que tenia fa 25 anys. L'objectiu és plantar corals a 40 hectàrees durant els propers deu anys.
LA VERITAT DESPRÉS DE LA REPOBLACIÓ DE CORAL
Els experts asseguren que la repoblació de corall és una alternativa sòlida i potent, però no és suficient. “La repoblació és una tireta”, assegura Pilar Marcos. “En aspectes locals sí que té un efecte positiu, ja que són comunitats dependents del turisme. També valoren la ciència i la capacitat d'experimentació, però cal frenar el canvi climàtic o no hi haurà capacitat per repoblar més corals”.
Basant-nos en la recent Cimera del clima COP26 celebrada a Glasgow, si el mar supera el grau i mig de temperatura, el 80% dels corals del món desapareixerien per al 2100: “Els països hem de potenciar les emissions 0. Sí que és cert que la naturalesa és el nostre principal clavegueró de CO2, però els ecosistemes marins són les principals eines contra el canvi climàtic. No només hem de demanar responsabilitat a les empreses, sinó també posar en valor la defensa contra aquesta amenaça”.
Els darrers corals?
En un món on els esculls de corall han sobreviscut a tots els capricis de la natura al llarg de la història, resulta paradoxal, i fins i tot insultant, que aquests paradisos naturals no puguin sobreviure a un nou enemic: l?ésser humà.