Rue du Bois de Bologne, París.
Quan el famós escriptor japonès Haruki Murakami va tancar el local de jazz que freqüentava i va decidir que es dedicaria exclusivament a escriure, també va començar a córrer maratons. Al seu llibre De què parlo quan parlo de córrer, ens explica com l'any següent ja va córrer el mític trajecte que va d'Atenes a Marató, i que va donar nom a aquest esport.
Al llibre, Murakami no només relata en què pensa durant aquests instants en què corre diàriament, sinó en què ha estat útil aquesta pràctica durant un quart de segle. Fer-ho per tots els llocs pels quals ha viatjat –des de les Muntanyes Rocoses, a Colorado, fins a qualsevol de les ciutats de la vella Europa i per descomptat el Japó– li va canviar la vida. “La majoria dels mètodes que conec per escriure novel·les els he après corrent cada matí”, explicava en aquesta mena d'assaig del córrer.
La corredora Eleftheria Petroulaki a la marató d'Atenes del 2018.
Cada any se celebren milers de maratons –mitges maratons, fun run… i tota mena de carreres– arreu del món –la clàssica distància són 42 km–. I aquesta pràctica esportiva compta amb, cada cop, més aficionats. No només perquè aquest esport és un dels més econòmics i senzills de practicar, sinó també perquè desencadena tota una química cerebral de superació personal que aplicada a la nostra vida diària és una poderosa eina, a banda, és clar que està físicament preparat per a tot.
Posats a competir, l'ideal, segons expliquen els professionals, és començar a preparar-se un any abans, i de debò, unes 15 setmanes abans de la prova. Preparació física i mental i, després, que comencis per aquelles curses més suaus. La tipologia és molt diversa, des de camp a través, per alta muntanya, per carretera, per etapes, fins i tot en vertical… N'hi ha que pugen gratacels com la de l'Empire State Building Run-Up, una carrera que per participar has de ser convidat pels New York Road Runner, encarregats de l'organització d'aquesta –i totes les cites novaiorqueses– i que puja a través de 320 metres i 1.576 esglaons.
MARATONS PEL MÓN AQUESTA TARDOR
Gairebé podem percebre l'entrada de la tardor, un dels millors moments per reprendre els entrenaments i posar-nos uns objectius. Les cites succeeixen durant tot l'any, però posarem el focus en alguns dels que tenen lloc aquesta propera temporada.
Participants de la marató de Berlín finalitzen a la Porta de Brandenburg.
Si busquem una cursa de muntanya, la que transcorre per les Dolomites i acaba davant dels cims Drein Zinnen és molt especial pel paisatge que l'envolta i l'ambient. La cursa de 17,5 km acaba davant dels Tres Come di Lavadero: els tres cims més famosos dels Alps. Parteixen de la ciutat de Sesto i no hi ha transport de tornada, així que els participants han de baixar de la vall a peu.
La marató més ràpida del món: la de Berlín, també té lloc al setembre i comença prop de la Porta de Brandenburg, recorrent els principals emblemes històrics de la ciutat. Juntament amb el de Boston, (a l'octubre), el de Londres, Chicago, Nova York i Tòquio formen els World Marathon Majors –tots se celebren durant la tardor– i són com una lliga que dura dos anys, de les sis maratons més importants del món.
Però busquem una cursa més folklòrica i divertida. Aleshores la marató del Médoc, a França, no té competència. La cita és el proper 11 de setembre i combinen, oh sí!, carreres i vi. Recorre durant 42,2 km els millors châteaux, i les vinyes més espectaculars de la zona. Per tot el recorregut les parades per als corredors ofereixen poca aigua i molts àpats i productes locals, i sobretot, formatges i vins. No cal dir que la majoria dels corredors ho fan disfressats i que hi participen, principalment, per gaudir dels vins de la zona i de l´ambient festiu.
Corredors de la marató de Médoc, davant del Château Pichon-Longueville.
Una altra carrera singular, potser una de les carreres més belles de París, és la París-Versalles, que parteix de la Torre Eiffel i passa pels molls al costat del Sena per endinsar-se pels boscos que creuaven els reis francesos fins a arribar al Palau de Versalles. En total, 16,3 km, la 43 edició dels quals se celebrarà no aquest, sinó el proper any: així que tens temps per preparar-te.
L'ORIGEN I PRESENT DE LES CURSES
Si volem reviure l‟origen d‟aquestes proves esportives, hem de remuntar-nos al 490 aC quan a la Batalla de Marató un missatger, Filípides va córrer des d'Atenes a Esparta per demanar reforços en la lluita contra els perses. Va arribar viu i va poder dir: “Hem guanyat”.
A més de la clàssica Marató d'Atenes, que inclou també dues curses més per iniciar-se de 5 i 10 km a l'estadi Panathinaikó, hi ha la dura Espartatló, la distància de la qual són 244,6 km. Una ultramarató, de les més complicades del món, que lògicament no és oberta a qualsevol persona: has de demostrar que has acabat alguna cursa d'almenys 100 km.
Petra Desert Marathon, 2019.
Dins de només uns dies, també té lloc una altra carrera bellíssima, i pintoresca, com és la Marató del Desert a Petra, a Jordània, una marató i una mitja marató que recorre l'interior de Petra, i surt del mateix centre de visitants. Tan especial com aquesta és la Great Ethiopian Run, de 10 km, que discorre per Addis Abeba, a més de 2.300 metres d'alçada, i en què participen mítics corredors etíops.
Per iniciar-se, no està gens malament el Cros de la Pedriza, a Espanya, 9,6 km per la Serra de Guadarrama i que se celebra a l'octubre. Encara que probablement, segons indiquen els experts, la més bonica –i la més dura– sigui l'Ultra Trail Guara Somontano, a Osca, que parteix d'Alquézar i recorre el Parc Natural dels Canons i la Serra Guapa durant 102 km que cal fer en menys de 24 hores! La cita és a finals de setembre.
Al novembre, tindrà lloc –físicament– la mítica TCS New York City Marathon després d'haver-se celebrat de manera virtual, a tots els racons del món, el 2020. Els més de 33.000 corredors faran el recorregut a través dels cinc barris pels quals discorre, partint de Staten Island i acabant a Central Park.
La marató de Nova York és un referent mundial.