Encara que no ho creguis, existeix una Roma secreta , plena de llocs poc coneguts i increïbles racons poc freqüentats pels turistes. Preparat per descobrir-la?
1.L'OBELISC SECRET DE LA VILA CELIMONTANA
Tretze obeliscs té Roma com a set són els seus turons, i cadascun presideix una altura o una plaça simbòliques per a la ciutat. Compten amb ells la cúspide del Quirinal, els vessants del Pincio, i les places Navona, del Popolo i Rotonda, embellint la presència immortal del Panteó, a més de tants altres que sorprenen el viatger quan els troba a les seves passejades.
Sobre la turó del Celio hi ha, contra el costum, un obelisc que s'amaga de la resta. Místic com els temples i monestirs que poblen una àrea de Roma dedicada des de sempre als oficis sagrats, s'hi arriba utilitzant el carrer més antic de l'urbs, el Clivus Scauri, el traçat del qual pertany als anys dels Cèsars.
El seu paviment desgastat ens conduirà a la porta d'un parc ocult, la Vila Celimontana . Esquitxada de romans que fugen de la calor i els turistes que la troben per casualitat, la Vila Celimontana amaga a les entranyes l'Obelisc Mattei, construït en temps de Ramsès II, i portat a Roma com a souvenir per algun cònsol imperial.
El lloc pot semblar auster i allunyat, impropi d'un monument acostumat a presidir places de renom en lloc d'envoltar-se d'arbres i mala herba. Què hi fa, doncs? Segons els romans, l'Obelisc Mattei commemora una bellesa pròpia de la Vila Celimontana, una particularitat única i preuada a la seva bulliciosa ciutat: aquí es pot gaudir del cant de les aus.
Obelisc Mattei, a la Vila Celimontana (Roma).
2. L'ARC DE GALIENO
Si el Celio i el seu obelisc secret commemoren el silenci, el turó de l'Esquilino, on s'assenta l'arc de Galieno, suposa la seva antítesi sorollosa i aclaparadora, el cor d'una Roma que batega entre clàxons i tubs d'escapament.
Al voltant de Santa Maria Maggiore, una de les basíliques més antigues de la ciutat, fins a la plaça de Vittori Emmanuele, es reparteixen els diferents barris ètnics de la ciutat. Hi ha nombroses comunitats asiàtiques, africanes i procedents d'Europa de l'Est que habiten l'Esquilí i el converteixen en un barri amb un pols molt diferent dels “turistitzats” districtes més propers al Tíber.
Enmig de l'enrenou, entre llengües mai abans escoltades pels antics romans, un arc del triomf erigit per August sembla ser l'única cosa pertanyent a la Roma més netament clàssica. Al costat de l'arc de Galieno, pedra amb pedra, s'alcen una església i una mesquita camuflada sota la forma duna casa. Sota l'arc es comprèn el present de Roma, una ciutat que viu del passat, però el present és ben diferent.
Arc de Galieno (Roma).
3. QUATRE SANTS CORONATS: LA VIA DEL COLISEU
Un carrer antic com el mateix Roma, sota el traçat del qual s'han trobat restes d'una via imperial que es manté durant l'Edat Mitjana i fins als nostres dies, baixa des de la basílica de Sant Joan de Laterà fins a tocar els arcs del Colosseu. És petita i estreta, i corre paral·lela a la ex nova carrer de Sant Joan de Laterà, oculta darrere edificis, terrasses i esglésies.
La via dei Ss. Quattre, en italià, pren el nom del monestir que la presideix i vigila la veïna turó del Vinimal. Val la pena endinsar-se en un edifici la història del qual comença com a casa romana, en possessió de senadors que la converteixen en església. Les pintures medievals que es conserven al seu interior aclariran qualsevol prejudici sobre l'obscurantisme de l'època, guardades per monges que rebran el visitant amb un somriure.
Però l?espectacle de la via SS. Quattro es troba reservat al Coliseu, que comença a aparèixer així que depassem el monestir, al fons del carrer, encaixat en edificis de color pastís i mat. La seva figura s'engrandeix a mesura que s'avança, i si més no s'espera, un apareix davant la sorra més famosa de la història. És l'arribada perfecta davant d'aquest monument, molt millor que les parades de metro turístiques i la via dei Fiori Imperiali.
Arxibasílica de Sant Joan de Laterà (Roma).
4. LA CARA OCULTA DEL TRASTEVERE: PORTA PORTESE
El rione Trastevere resulta molt conegut entre els qui visiten Roma, tant pels seus llocs icònics, com l'església de Santa Maria in Trastevere, o el bell mirador que treu el cap a la urbs al costat de la Acadèmia dEspanya. Aquesta ruta, que comença a la piazza Trilussa, travessa els carrers més freqüentats del Trastevere, i puja cap al Gianicolo a través d'un via crucis, és una manera popular de conèixer l'únic barri del centre urbà on encara es pot respirar l'autèntica aroma romà.
Tot i això, el costat sud-est del Trastevere, aquell que s'enfronta al Aventí, resulta molt menys conegut. El seu caràcter és marcadament comerciant, ja que en aquesta zona s'assentava el port fluvial de Ripa, un empori florent durant l'època romana i medieval. D'aquells anys resten les cases que treuen el cap a la piazza dei Mercanti, presidida per la basílica de Santa Cecília. Si sou amants de l'art, un dels secrets més ben guardats de Roma són els frescos medievals que decoren la contrafaçana del temple, obra de Pietro Cavallini, i les expressions realistes del qual i apartades de la rigidesa bizantina van influenciar notablement el cèlebre Giotto.
Des de la basílica de Santa Cecília es poden escoltar els crits dels venedors que ofereixen la seva mercaderia a el més famós dels mercats ambulants romans: el de Porta Portese. L'oferta d'articles exòtics, antiguitats, roba de tota època i ús, a més d'un bon catàleg d'art urbà, arriba a resultar aclaparador, ja que el mercat ambulant s'estén durant més d'un quilòmetre seguint el Tíber. Així devien resultar els centres comercials a l'antiga Roma: un bulliciós lloc on els botiguers ofereixen a peu de carrer, ia veu en crit, tota mena de productes per regatejar per ells. I si queden amb gana davant tanta oferta, passa't per Ivo a Trastevere, una trattoria tradicional amb unes pizzes dignes de presidir el turó del Capitoli.
Peces de ceràmica al mercat ambulant de Porta Portese (Roma).
5. PARC CAFFARELLA
Els afores de Roma suposen un museu a l'aire lliure del creixement incontrolat que van viure les grans ciutats europees un cop passat el trauma de la Segona Guerra Mundial. Roma, una ciutat de clergues els barris dels quals a penes havien depassat la seva cinta de muralles, va començar de sobte a necessitar més i més espai, i els barris van ocupar el camp que fins aleshores els romans havien menyspreat. Allí només hi havia pastors nòmades que viatjaven en carreta i dormien en chamizos de fusta, guiant els seus enormes ramats d'ovelles a la recerca d'ombra.
El parc de la Caffarella és el lloc de Roma que millor conserva el que un dia va haver de ser el camp romà, el agro. Descuidat pels jardiners municipals i oblidat per qualsevol tipus d'ordre o concert, la naturalesa s'expressa sense embuts, pintant els camps de roselles que cobreixen les ruïnes d'antigues viles romanes. Entre la mala herba podem trobar trossos aïllats d'aqüeducte, i fins i tot les ruïnes d'un circ i un palau imperial.
De lluny, els cims dels Apenins i la xata silueta dels Castelli Romani es cobreixen de núvols de tempesta, i el vent agita els camps d'un verd inusitat per a una ciutat amb tant d'asfalt. El parc Caffarella demana perdre's, fins que un camí ens porti cap a on ens trobem.
Parc della Caffarella (Roma).
Fins aquí el nostre periple per la Roma més secreta i autèntica. Això sí, a més d'aquests cinc, hi ha molts altres llocs desconeguts que estan esperant que els descobreixis, només t'has de llançar a caminar per aquesta sorprenent ciutat!