El missatge ocult darrere del quadre.
Edvard Munch va pintar ‘The Scream’ el 1895, i encara que molts dels seus contemporanis el qualifiquessin de boig, el cert és que ha passat a la història com un dels artistes més rellevants del segle XIX i XX. I molt més difícil, encara ens podem identificar amb la seva obra en ple segle XXI . Segurament molts ens haguem reconegut al llarg des d'aquest darrer any com aquell ésser que crida desesperat al mig del no-res.
'El crit' reflecteix l'ansietat i l'angoixa de l'ésser humà , i aquest era el missatge que va voler transmetre el seu autor. Munch al seu propi quadre.
Ell mateix va explicar que el quadre va ser un reflex d'un passeig per la ciutat natal, Oslo. Així ho va dir: “Vaig caminar una nit en una carretera. Estava cansat i malalt . Em vaig quedar mirant a l'altra banda del fiord, el sol s'estava posant, els núvols estaven tenyits de vermell -com a sang-. Vaig sentir com si un crit travessés la natura -vaig sentir un crit-. Vaig pintar aquest quadre, vaig pintar els núvols com a sang real . Els colors estaven cridant”.
La seva malaltia mental el va empènyer a crear aquesta obra plena de color i angoixa , i encara que aviat va adquirir fama, no la van valorar com el que és, una obra d'art. Ell va decidir escriure darrere seu un missatge ocult que resumia el que tots pensaven: “Només pot haver-la pintat un boig” . Així ho assegura la darrera investigació realitzada pel Museu Nacional de Noruega que va encarregar analitzar amb tecnologia d'infrarojos les escriptures trobades darrere l'obra creient que podien pertànyer al mateix Munch.
Així, finalment, comparant-la amb les seves notes i escrits i amb la primera exhibició que es va fer de l'obra a Oslo, es van confirmar les sospites. **La frase pertany a l'artista. **
"No hi ha dubte que la inscripció és de Munch. L'escriptura en si i els esdeveniments que van tenir lloc quan Munch va exhibir la pintura per primera vegada a Noruega recolzen aquesta conclusió. Has d'acostar-te prou per veure la inscripció. Poques vegades trobem aquestes inscripcions a pintures, particularment no en una de les més famoses del món", assenyala Mai Britt Guleng, curadora que ha treballat a l'estudi del quadre durant aquests mesos.
L'escriptura de llapis sempre ha estat a la vista però era molt difícil d'interpretar . "Elegim fotografiar-lo amb una càmera d'infrarojos per obtenir una imatge més clara de la inscripció. El carbó del llapis es destaca amb més claredat i facilita l'anàlisi de l'escriptura a mà", va subratllar Thierry Ford, conservador de pintures al Museu Nacional de Noruega.
La teoria del museu planteja que l'escriptura la va fer després d'escoltar el judici de Scharffenberg sobre la seva salut mental, en algun moment del 1895 o després, és a dir, posteriorment a l'exposició de l'obra a Kristiania.
"A Munch també el preocupava la idea d'una malaltia hereditària a la família. Tant el seu pare com el seu avi patien el que llavors es coneixia com malenconia i la seva germana Laura Munch havia estat ingressada a l'Hospital Psiquiàtric Gaustad”, explica Mai Britt Guleng.
I afegeix: " La inscripció es pot llegir com un comentari irònic però alhora com una expressió de la vulnerabilitat de l'artista. Escriure a la pintura acabada mostra que crear per a Munch va ser un procés continu”.
UNA REPARACIÓ EXHAUSTIVA
Des que l'obra fos robada el 2004 (i trobada el 2006) poques vegades s'ha exposat al públic . L'última vegada va ser el 2015 al Museu Van Gogh d'Amsterdam. El motiu ha estat el seu deteriorament a causa de la humitat.
Una investigació exhaustiva per part del Museu de Munch i científics italians sobre els seus danys permetrà que l?obra torni a exposar-se al públic aquest any. La ciència ha aconseguit que es pugui restaurar com ja es fes amb alguns quadres de Van Gogh o Matisse, que també feien servir tècniques pictòriques similars.