Tens ganes d'una lectura refrescant? T'aconsellem llibres amb piscines... una mica tèrboles.
Donem la volta al concepte “llibre de piscina” com a clàssic de l'entreteniment buit i et desafiem amb deu títols on les piscines poden ser escenari d'un crim, salvació amniòtica per a un cos ferit, Wonderland, símbol d'erotisme, delicatessen visual o fita sociològica. Mulla't i atreveix-te a submergir-t'hi, perquè sabem que quan et poses el banyador i les ulleres de sol, no et lleves el cervell…
Portada de 'L'Espanya de les piscines'.
1.L'Espanya de les piscines, de Jorge Dioni López (Arpa Editors).
Heus aquí un llibre polític que no pretén donar la brasa ni dividir el món en bons i dolents. En aquesta anàlisi el propòsit del periodista Jorge Dioni López (Zamora, 1974) és cartografiar l'ànima, el formigó i el gresite de aquesta Espanya de les piscines on rotondes, carrers clònics i hipoteques parlen de qui som, de com vivim i de com ha arribat fins aquí la maltractada classe mitjana. Un col·lectiu heterogeni que ha deixat de creure en el poder de l'educació com a ascensor social i s'ha quedat a la intempèrie amb una única fe: ser propietaris i deixar un pis (o dos) en herència als seus fills. Però si és possible en una urba. L'urba, ja saps, aquest horitzó de comoditat i d'ascens social, però també d'alienació.
Amb un estil lleuger però rigorós, Jorge Dioni insisteix que el nostre problema no són les piscines (“tant de bo piscines per a tots”, diu) sinó que la vida en aquests enclavaments rururbans afavoreix les solucions particulars, l'aïllament i el replegament.
L'autor parla amb coneixement de causa, ja que es defineix a si mateix com un Pauer: és a dir, habitant d?un PAU, un d?aquells barris edificats a partir del boom amb urbanitzacions tancades o mars de xalets unifamiliars situats a la part exterior de les ciutats; petites illes verdes i blaves on viu gent que va estudiar l'EGB, que va créixer prenent Cola Cao i escoltant això de “fill meu, tu podràs ser el que vulguis”. La seva tesi? Que el planejament urbà no és asèptic ni neutral i provoca efectes sociològics i polítics, és a dir, que crea ideologia i no al revés.
Portada de 'La cronologia de l'aigua'.
2.La cronologia de l'aigua, de Lidia Yuknavitch (Carmot Press)
Encara que la vida sigui una brossa l'ésser humà fa el possible per no ofegar-se al cent. Millor que l'odi, millor que la por, millor que l'autocombustió sempre serà una piscina. L'olor de clor, el color blau, l'asèpsia. Potser per això el refugi de Lidia Yuknavich van ser les piscines. Cada cop que el seu pare la maltractava o n'abusava se'n produïa la dissociació: el seu cos era present, però la seva ment feia llargs a crol. A la piscina se sentia segura, etèria, ferotge. Val més que ell. Perquè ella era bona. Era molt bona. Fins i tot va estar a punt d'anar a les olimpíades de Moscou, però Jimmy Carter es va entossudir a sabotejar l'osset Misha i aquesta via d'escapament també es va truncar per al cos.
“Odio Carter. Odio Déu. Odio el meu pare”, escriu amb una veu poderosa, descarnada i poètica. “Jo sagnava, plorava, pixava i vomitava. Em vaig transformar en aigua”. I a l'aigua torna una vegada i una altra en una eterna fugida cap al líquid amniòtic del qual una vegada Lidia (com tots) va ser expulsada.
"La cronologia de l'aigua" no és autoficció, són les memòries punk dites a crits i braçades violentes d'una dona capaç de sortir a la superfície i trobar, malgrat tot, l'amor propi i la boja i meravellosa bellesa de la vida. Un llibre que estimaran els fans d'Angélica Liddell i no apte per a melindrosos i mascadors de literatura light.
Portada de 'La piscina'.
3.La piscina, de Yoko Ogawa (Funambulista)
“Jo volia fer plorar Rie i contemplar els músculs mullats de Jun”. Així són els desitjos d'Aya: humits, cruels, sensuals. Indecibles. Aya és una adolescent que viu en plena orfandat. Casa seva és un hospici regentat pels seus propis pares. Així que el dia a dia està ple de nens perduts i sense arrels que competeixen per l'atenció dels seus salvadors: els pares d'Aya. Així que malgrat ser l?única noia amb família, Aya és la nena més sola, anodina i esborrada d?aquest estrany món. Per adormir el seu dolor fa dues coses: acudeix en secret a la piscina per veure saltar del trampolí el cos perfecte de Jun (un noi de la seva edat amb qui està obsessionada) i descarrega la seva crueltat amb la Rie, una bebè òrfena d'un any i mig que tortura secretament.
L'autora japonesa Yoko Ogawa, una de les més venudes i reconegudes al món occidental, ens torna a donar una cullerada amarga del seu univers sinistre i poètic a La piscina, una història d'obsessió protagonitzada per uns éssers fràgils i escindits escrita amb la fredor de un cirurgià que maneja un bisturí en un cos que no sagna, però pateix cada tall amb silenci ensordidor.
Adaptació televisiva de l?obra de Christie.
4.Sang a la piscina, d'Agatha Christie (Planeta)
En aquesta vida sempre és convenient i fins i tot imprescindible tenir a mà un llibre d'Àgatha Christie a la maleta: amb la trama previsible, però intrigant; amb el seu encant burgès d'un altre segle, tan anglès i alhora tan cosmopolita; amb la seva endevinalla com en un sudoku del qual cal anar emplenant caselles fins a resoldre l'eterna pregunta: ¿però qui és l'assassí? I amb la seva tranquil·litzadora conclusió: el mal és castigat. El mal no venç. El mal no és tan llest com creu.
Sang a la piscina presenta l'estrany assassinat del doctor John Christow a la piscina de la mansió de la família Angkatell. Hercule Poirot ha llogat una casa veïna i és convidat a sopar la nit de cotxes. Quan arriba a la festa el primer que veu és el doctor Christow desplomat a la vora de la piscina i la seva dona Gerda amb un petit revòlver. Poirot, com la resta de convidats, escolta les darreres paraules del moribund: “Enriqueta”. Tot i això, al detectiu avesat li sembla que tot el que està presenciant no és sinó l'escena és un muntatge. Des d'aquest instant es veu embolicat en un cas que sembla evident, però que es torça a mesura que els integrants de la família Angkatell van creant cortines de fum per evitar laccés a la veritat.
Portada de 'Piscines buides'.
5.Piscines buides, de Laura Ferrero (Caligrama)
“Hi ha molts tipus de sorolls. Hi ha el soroll del carrer. El dels ocells en clarejar. El de les coses que de sobte arriben i el que aquelles que marxen”, escriu Laura Ferrero en un dels contes de Piscines buides, un prodigi minimalista carregat de veritat i gran literatura, que va ser la seva òpera prima i l'antecedent més directe de la seva darrera novel·la, La gente no existe. Les seves històries són aparentment petites: una dona que no pot dormir i se'n va al saló a escoltar el brunzit de la televisió. Un pare que bufa les espelmes davant del seu fill, que també és pare. Una noia que escriu una història d?amor a una nena que no coneixerà. Un avi que parla a una fotografia. Un home i una dona que es diuen adéu en una cantonada. No es coneixen entre ells però a tots els passen coses semblants, és a dir la vida, amb les seves menudències però també amb les grans preguntes: com s'enamora un, per què l'amor que no es gasta s'endureix, què és el que ens fa por. És aquest el llenguatge de les piscines buides?
Portada de 'Casa d'estiu amb piscina'.
6.Casa d'estiu amb piscina, d'Herman Korch (Salamandra)
Herman Korch és un dels autors que més venen a Holanda i fa una dècada va conquistar el públic internacional amb la seva novel·la La cena. La seva continuació (encara que es pot llegir de manera completament independent) és Casa d'estiu amb piscina, on explora temes contemporanis com el malestar de la família, la difícil comunicació entre pares i fills o la falsedat de les relacions socials, així com el desig, la culpa o l'ànsia de venjança al si d'una societat permissiva i autocomplaent.
El seu protagonista és metge de capçalera a Amsterdam, Marc Schlosser, un personatge, anodí? de pensament esmolat i misogin, amb el cinisme d'un Dr. House en versió europea. La seva nodrida clientela valora especialment el temps que dedica a les consultes, però aquesta aparent generositat amaga unes intencions menys nobles que el Marc dissimula amb habilitat. Quan un dels seus pacients, el famós actor Ralph Meier, el convida a passar uns dies d'estiu amb la família, Marc accepta malgrat les reticències de Caroline, la seva dona, molesta per l'arrogant vulgaritat de Ralph i la seva actitud de seductor irresistible.
Així, els Schlosser i els Meier, amb els seus respectius fills adolescents, compartiran amb un madur director de Hollywood (que recorda incisivament Roman Polanski) i la seva nòvia, quaranta anys més jove, una casa amb piscina a pocs quilòmetres d´una platja mediterrània. Els dies transcorren amb plàcida monotonia, entre menjars, passejades, llargues converses de sobretaula, excessos amb l'alcohol i flirteigs més o menys innocents, fins que una nit es produeix un greu incident que interromprà les vacances i canviarà per sempre la relació entre les dues famílies. Amb aire de thriller, una prosa veloç, i ressons del cinema de Chabrol, t'ho beuràs com un got d'aigua freda en un vergonyós dia d'estiu… i quan passi per la gola t'adonaràs que en realitat aquest líquid transparent era vodka.
Una de les il·lustracions de 'De nedadors i piscines'.
7.De nedadors i piscines, de Manuel Moranta (Trampa Edicions)
Manuel Moranta va viure la seva infantesa i adolescència envoltat de set germans en una casa aïllada amb piscina. Un dia es va espatllar el motor de la piscina i ja no el van reparar mai. Així que a partir d'aquell moment van haver de conviure amb aquest forat blau al centre del seu univers familiar. Aquest espai excavat al terreny ha servit al poeta visual Manuel Moranta per ordir una història sobre el refugi familiar i la seva relació amb l'univers a través de poemes aforístics i dibuixos molt blaus.
Un viatge des de la piscina fins a l'oceà que us serveix per explicar idees universals a partir de coses insignificants. «T'ho treus tot. Ara ets com Déu et va portar al món./ Sents la brisa als cabells ia la pell.// Aquesta piscina és teva, per sempre». Un espai de lleugeresa i oxigen construït amb allò que l'autor anomena els seus “dibuixofrases”, o el que és el mateix, “un aforisme en què la paraula cedeix la meitat del seu país al dibuix” i amb què pretén fer riure, fer somiar i fer pensar.
Un llibre ple d´encant i bellesa per submergir-se o deixar-se portar a la deriva de les cursives que són onades i altres elements insòlits i lúdics de la seva poesia multisensorial.
Portada de 'Swimming pool'.
8.Swimming Pool, de Maria Svarbova (New Heroes & Pioneers)
La fotògrafa eslovaca María Svarvoba va conquistar el seu espai artístic i l'atenció a les xarxes gràcies a les seves imatges a piscines públiques de l'era soviètica. Amb una qualitat gairebé teatral i escenaris altament controlats, l'univers visual de Svarvoba es caracteritza per la bellesa geomètrica i estèril de les piscines antigues en combinació amb figures humanes hieràtiques i clòniques, uns nedadors tan suaus i freds com les rajoles de les piscines, on els colors pastís vibren suaument en una atmosfera de somni, embolicant-ho tot d'una pàtina pop i retro.
El seu èxit inicial va ser a Instagram, on la va descobrir el dissenyador Josep Font, que va inspirar una de les seves col·leccions per a Delpozo a les claus visuals de l'artista eslovaca. Després l'han reclamada per a editorials de moda de les millors revistes del món, com Vogue, així com campanyes publicitàries per a marques com Apple. Acaba d'anunciar que a la tardor traurà un nou foto llibre amb la seva editorial de sempre, mentrestant, podem seguir submergides al seu llibre icònic Swimming Pool.
9.Per què nedem, de Bonnie Tsui (Planeta)
L'ésser humà ha triat nedar encara que tingui un cos absolutament terrenal. Segons Bonnie Tsui, les raons “que és un esport introspectiu, silenciós, enmig d'un món caòtic i sorollós. Que és terapèutic per al cos i la ment. Una forma aventurera de traslladar-se, una via per assolir aquest extàtic estat de flow. I perquè nedar ensenya a conèixer la por i sobreposar-s'hi”. També per supervivència, és clar, i per necessitats alimentàries: nedar no ha estat una casualitat.
Plagat d'anècdotes històriques meravelloses –com que l'any 400 aC. els romans ja havien inventat l'armilla salvavides (de suro) o que al segle XIV els cercadors de perles de Pèrsia feien servir closques de tortuga translúcides com a ulleres en les seves immersions– el llibre Per què nedem de Bonnie Tsui és una investigació sobre què ens atrau de l'aigua, malgrat els seus perills, i per què hi tornem constantment. La seva autora, filla d'"una bellesa en biquini" i un "bronzejat socorrista" que es van conèixer en una piscina de Hong Kong, ha creat un text entusiasta, reflexiu i fluid que combina la història, el periodisme i la memòria a les dosis justes.
Cobertes de 'La piscina'.
10.La piscina, de Ji Hyeon Lee (Bàrbara Fiore Editora)
Un segle i mig després que Lewis Carroll fes capbussar-se la seva Alícia en un món fantàstic a través del mirall, la il·lustradora i artista plàstica sud-coreana Ji Hyeon Lee ens brinda un magnífic equivalent contemporani amb La piscina, el seu primer àlbum il·lustrat: una obra mestra muda on convergeixen l'espai, l'escala i el silenci per crear un fascinant món submarí d'una piscina on aparentment només hi ha gent banyant-se.
Però res no és anodí als ulls de la imaginació creadora. Quan el nen protagonista supera les pors i finalment salta, es troba a l'aigua amb una companya inesperada: una nena moguda per la mateixa tímida curiositat. Junts, s'endinsen encara més fins als confins d'un altre món, on la piscina es metamorfoseja a un país de les meravelles subaquàtic ple d'estranyes i belles criatures. En definitiva, una altra delicatessen il·lustrada de l'editorial Bárbara Fiore, especialitzada en fer-nos feliços.