“Ets feliç?”. Aquest és el primer missatge que un grup de joves reben a la nova sèrie de Netflix Benvinguts a Edén (estrena 6 de maig). Un grup de joves avui. Tan enganxats a les xarxes socials com insatisfets amb les seves vides reals. El remitent daquests missatges és la misteriosa Fundació Edèn que promet almenys fer-los molt feliços per una nit, a una festa exclusiva a una illa paradisíaca i secreta.
Han de marxar sense dir res a ningú. Serà un viatge d'anada i tornada, unes hores al paradís patrocinats per una nova suposada beguda energètica. Zoa (Amaia Aberasturi, L'edat de la ira), la primera protagonista del repartiment coral de la sèrie, és una de les triades. Només que ella se salta les normes i cola la seva millor amiga a la festa.
L´arribada al´illa.
La cita és una mica tètrica, en una nau abandonada a Barcelona, però a l'autobús fins al catamarà que els conduirà a l'illa, ja comença la festa. L'arribada a aquest paradís promès és tot allò que esperaven: una platja espectacular. Una nit boja, beguda gratis, música… El viatge de les vostres vides. Tant viatge els enganxa al capdavant que l'endemà al matí cinc dels xavals elegits s'han quedat a terra, ells són els súper elegits per aquesta Fundació Edén dirigida per Astrid (Amaia Salamanca) i Erik (Guillermo Pfening) a l'interior d'aquesta illa misteriosa. Aquí comença una infinitat de voltes d'argument i personatges dels quals poca cosa més en podem parlar.
Ens centrem, per això, en el personatge principal: l'illa. On és? “El millor d'aquesta illa secreta és que com que és una illa fictícia, que no existeix, entre productors, directors i guionistes han pogut imaginar-la i crear-la des de zero”, explica Martí Marcos, cap de localitzacions de Benvinguts a Edén. “El més interessant d‟aquest projectes és haver pogut buscar i escollir localitzacions de llocs molt diferents en la seva aparença i estil, però que acaben donant el resultat final de l´illa que hem creat”.
Perduts al paradís?
És a dir, Edèn no és una única illa, un únic lloc, sinó un puzle de localitzacions i llocs. “Inventar-te l'illa et permet que tingui volcans, platges negres, boscos de pi gairebé mediterranis”, afegeix Carles Cambres, cap de producció de la sèrie.
Aquest avantatge també va ser un problema o un repte més gran al principi. En el procés de cerca de localitzacions van incloure totes les illes espanyoles i moltes platges de llarg a llarg del territori. “Vam passar per totes les illes abans de decidir-nos per Lanzarote”, revela Marcs.
Pur Lanzarote.
PARADÍS O PRESÓ?
Com que van rodar a pandèmia, es van poder aprofitar d'un Lanzarote molt més desert del que el trobarien avui, segurament. I van rodar gairebé per tot arreu. La Platja de la Muntanya Bermeja és la platja negra a Benvinguts a l'Edèn. Caletó Blanc és la platja de la fundació. El picador el van filmar a Piletes del Fita. També van estar a Muntanya Maneje, Cova Paloma, Volcà del corb i Cova dels verds, que és la gruta marina que tindrà molta importància a la trama.
Només una platja, la més important, la primera, on se celebra la festa no és a Lanzarote: “És Cala Treumal –descobreix el cap de localitzacions–, a Lloret de Mar”, a prop de Barcelona, el tercer pol important al rodatge. També a la Ciutat Comtal van rodar interiors, ia la província van usar la platja de Malgrat com l'embarcador al suposat paradís.
Piletes del Fita.
Però, en general, en aquesta illa fictícia que han creat, “Lanzarote serien les vores, la part més de costa”, compte Martí Marcos. I segons els personatges s'endinsen cap a l'interior, la natura canvia i la localització també, “passem a Terol”, continua Cambres. "Aquesta és la màgia de la pantalla, que no t'adonis d'aquests salts".
A la província de Terol, prop del poble de Cretas, van trobar les cases on viu la comunitat de Fundació Edén, les Solo Houses. Unes cases que potser ja has vist en una altra sèrie, Les cases més extraordinàries al món. "Són part d´un projecte arquitectònic d´un francès que té la idea d´involucrar arquitectes de fama mundial i vol seguir construint edificacions molt singulars, futuristes, diferents", explica Cambres.
Per ara n'hi ha dues, que són les que apareixen a la sèrie: la rodona, on es reuneix la comunitat; i la quadrada, on viuen Astrid i Erik. “Els mòduls, on viuen la resta, els va crear el departament de decoració al terreny d'aquesta enorme finca que, com a curiositat, també té repartides escultures molt singulars”.
El cercle d'entesa a Solo Houses.