Destruïda i reconstruïda al llarg dels seus més de cinc mil anys d'història, Jerusalem és una de les ciutats més antigues del món. El seu important llegat l'ha fet convertir-se en ciutat santa per a les tres principals religions monoteistes del món (cristianisme, judaisme i islam), per la qual cosa emana una energia espiritual indescriptible que atrapa tant a creients com als que no ho són.
Més enllà de la religiositat i del misticisme que envolta la seva muralla, és una ciutat en constant ebullició, on trobar gran varietat de plans artístics, gastronòmics i culturals amb què acabar de sucumbir al seu magnetisme. 48 hores a Jerusalem donen per a molt, sí.
Ciutat Vella de Jerusalem.
DIA 1: L'ORIGEN DE TOT A LA CIUTAT VELLA
A una mica menys d'una hora de l'aeroport Ben Gurion de Tel Aviv , Jerusalem s'eleva sobre les muntanyes de Judea, entre el mar Mort i la Mediterrània, resplendent gràcies als seus edificis de pedra blanca ia la Cúpula de la Roca.
Les muralles, aixecades per Soliman el Magnífic al segle XVI, són el millor punt per començar la nostra visita. Amb 4,5 quilòmetres d´extensió, 12 metres d´alçada i 34 torres de vigilància ofereixen estupendes vistes de la ciutat en una ruta d'1,5 quilòmetres que vaticina totes les meravelles, antigues i modernes, que estem a punt de recórrer. Al voltant, set portes donen accés a quatre barris molt diferents: jueu, armeni, àrab i cristià. Una vuitena porta, la Daurada, l'accés més antic, roman tapiada des que el 1541 el sultà així ho ordenés.
Mur de les lamentacions, Jerusalem.
Accedim a la ciutat vella per la porta de Jaffa transportant-nos en el temps i la història. L'aroma a espècies i encens impregna l'ambient i la espiritualitat envaeix tots els racons. El so del shofar (carner jueu convertit en instrument de vent), la crida a la pregària, els càntics dels fidels i el bullici dels basars componen la melodia de Jerusalem encisant des de la primera nota que arriba a les nostres orelles. En tan sols el quilòmetre quadrat que conforma la ciutat vella, podrem percebre la infinitat de sensacions que fan única a aquesta Ciutat Santa.
Un important patrimoni s'estén pels seus carrerons blanquinosos serpentejant entre la història i la fe i sobrevivint als segles ia la destrucció. I és que Jerusalem ha estat 20 vegades assetjada, 12 destruïda i 50 capturada.
Entre kipàs, turbants, shtreimels i gorres ens mimetitzem amb l'ambient per absorbir tota la seva passió magnètica, aquesta que retruny a les pedres desgastades del Mur de les Lamentacions, l'únic bastió que va resistir a la destrucció del Segon Temple. Entre els seus racons, milers de jueus i viatgers deixen pregàries cada dia.
Jerusalem a vista d'ocell.
Del Mur de les Lamentacions o Muro Occidental només hi ha 60 metres visibles, que estan dividits per sexe, cada part amb prestatgeries plenes d'exemplars de la Torà i cadires per pregar davant seu, però en realitat té un total de 488 metres de longitud coberts per les façanes del barri musulmà. Aquestes es van aixecar sobre arcs per mantenir la ciutat a la mateixa alçada. Per aprofundir en el mur i descobrir totes les sorpreses que guarden les seves capes d'història, serà interessant baixar als túnels del Kotel i recórrer el Centre Arqueològic Davidson.
Darrere del mur, la Cúpula de la Roca il·lumina el centre de Jerusalem amb el seu coberta d´or. Per contemplar-la caldrà acudir a la Esplanada de les Mesquites, accedint per una passarel·la al costat del mur, però no sense abans revisar els seus limitats horaris.
Seguint la Via Dolorosa, que discorre entre els socs del barri musulmà primer i el barri jueu després, arribarem fins a la Basílica del Sant Sepulcre, un dels llocs més sagrats del cristianisme. S'aixeca sobre el punt en què, segons la fe cristiana, Jesucrist va ser crucificat, sepultat i ressuscitat.
Església del Sant Sepulcre a Jerusalem.
Donant exemple de la convivència religiosa de Jerusalem, l'església és custodiada per sis comunitats cristianes: franciscans, armenis, grecs ortodoxos, coptes, etíops i sirians que en fan més espiritual si és possible. Sota una llum tènue, olor d'encens, càntics i pregàries es deslliga una esglaiadora explosió mística que explica perquè tantes persones se senten afectades pel Síndrome de Jerusalem.
El Sant Sepulcre compta amb diversos accessos, però el més inesperat potser és el de l'església copta de Santa Elena, situada al sostre de la basílica. A la porta principal, en canvi, el que sorprendrà serà la vella escala recolzada sobre la façana des de 1757. En ubicar-se en una zona comuna del temple, cap clergue s'ha atrevit a modificar el seu emplaçament.
Continuarem per el Cardo, via romà-bizantina que, travessant la Ciutat Vella, continua exercint l'activitat comercial dels seus inicis (segle I aC). Després de deixar-ho enrere, arribarem al Cenacle, una senzilla sala voltada on, segons el cristianisme, va tenir lloc la Últim Sopar de Jesús amb els apòstols. A la planta de baix del mateix edifici es troba la tomba del rei David.
Mercader d'espècies als carrerons de Jerusalem.
Quan la gana premi, serà l'ocasió perfecta per provar productes locals com el fal·lefel, humus, shawarma, sakshuka o pa de pita acompanyats de sucs de magrana recent espremuda. Entre els restaurants i llocs de carrer més autèntics del vell Jerusalem destaca Lina Restaurant gràcies al seu saborós humus.
Per gaudir del capvespre al compàs de la trucada de la pregària, ens farem amb una de les millors panoràmiques de la Ciutat Vella des de la terrassa d'algun dels habitatges que s'aixequen entre les carrerons amagats davant del Mur de les Lamentacions. Només caldrà acceptar la invitació d'un local i regatejar el preu prèviament. Una altra opció serà pujar fins al mirador del Muntanya de les Oliveres, un dels cementiris més grans i antics del món. Amb ell se situa el Jardí de Getsemaní, amb vuit oliveres mil·lenàries.
Quan la nit cau, toca reviure la història a través del so, la llum i el color de la Torre de David, on es projecten imatges que expliquen els 3.000 anys de Jerusalem.
Basílica de Getsemaní, Jerusalem
DIA 2: LA MODERNA JERUSALEM
Tant la ciutat vella com les muralles de Jerusalem són Patrimoni de la Humanitat des del 1981, però més enllà de les seves històriques pedres, els contrastos continuen succeint-se. A prop de la porta Nova es troba Notre Dame de Jerusalem, que a més de representar al Vaticà a la ciutat israeliana, compta amb un hotel i una plaent terrassa. Continuant pel carrer Jaffa, el centre comercial Mamilla, la plaça Sió i la carrer Ben Yehuda, protagonitzen les animades tardes de l'urbs.
Més al sud, arribem a la colònia d'artistes Hutzot HaYotzer, on artesans de diferent procedència donen forma a la tradició del país per mitjà dels seus productes. A pocs minuts caminant, Montefiore Winery ofereix tasts de vins locals sota un vell molí i davant de les impressionants vistes de la Muntanya de les Oliveres.
A l'hora de dinar acudim al mercat de Mahane Yehuda, ubicat al barri de Nachlaot, al nord de la ciutat. Les fruites i verdures omplen de color els seus llocs. En ells és possible trobar gairebé qualsevol producte, sigui alimentari o no. A la nit, la gastronomia pren especial rellevància i molts dels establiments es transformen en llocs culinaris. A uns passos el barri de Mea Shearim atura el temps. Resulta molt interessant passejar pels seus carrers per envoltar-se de la cultura jueva ultraortodoxa.
En cas que ens sobri temps, convé donar-ho al Museu d'Israel, localitzat als afores de Jerusalem i classificat com una de les principals institucions d'art i arqueologia a nivell mundial. S'hi exposa una còpia dels primers textos bíblics trobats al mar Mort.
Apurem aquestes 48 hores a Jerusalem amb unes nits que, a més de viure's al mercat de Mahane Yehuda, vibren a les botigues, cafeteries i restaurants de The First Train Station, un dels pocs llocs que obren els dissabtes. El lloc deu el seu nom a la antiga estació de tren que comunicava Tel Aviv amb Damasc i que va ser transformada en espai d'oci a 2013.