Traiem partit a la cara b del litoral més vibrant de la província de Castelló
Diuen que la Costa del Taronger és com la germana petita del litoral llevantí, una destinació amb llocs que es poden arribar a massificar, però també amb un bon grapat de cares B per seguir ballant al so d'aquesta música de capvespres a la platja, de pobles tatuats per la història i de paratges naturals que semblen no pertànyer a aquest planeta.
No en va la van batejar amb el taronger, la flor del taronger, en aquesta terra on es cultiva el preat cítric des del segle XVIII i que té fins al seu propi pasdoble. Ha compartit amb València nom fins que els valencians van voler agrupar les seues platges en allò que van anomenar la Costa de València. La seva proximitat a aquesta ciutat ens anima a començar el viatge rumb al punt més al nord, Vinaròs.
Moncofa, una de les destinacions familiars preferides de la Costa del Azahar
EL CAMÍ CEL CID PASSA PER AQUÍ
Castelló compta aquest 2021 amb 32 banderes blaves, des del seu primer punt al sud (la platja de Casablanca d'Almenara) fins a les dues que onegen a Vinaròs, on la Costa del Azahar mor davant de la Costa Daurada. En el nostre camí a Castelló arribem a Moncofa, una de les destinacions familiars preferits de la Costa de l'Azahar per les quatre platges on oneja aquest distintiu.
Moncofa és destinació de platja i aventura. Tot just 8 quilòmetres el separen de Vall d'Uixó, el lloc on hi ha el llac subterrani navegable més llarg d'Europa. Aquesta és una de les grans cares B de Castelló, la possibilitat de permetre't un break de platja i atrevir-te a donar un passeig amb barca a l'interior d'una cova calcària esculpida pel riu i on la temperatura es manté a 20º durant tot l'any.
La tornada a la platja no s'ha de fer sense passar-se abans per la veïna Nules, que a la segona setmana d'agost estaran de festes i allà us explicaran que tenen la seva pròpia varietat de mandarina, la clemenules.
Borriana i Almassora són les magnífiques platges que tenim davant, abans darribar a la capital de la província.
Borriana, a més de ser una de les conquestes del Campejador esmentades al Cantar de Mío Cid, té un curiós Museu de la Taronja que has de descobrir després de passejar per uns carrers que recorden el passat medieval. L'altra cara de Borriana és el Paratge Natural El Clot de la Mare de Déu, un bosc de ribera mediterrani que s'aixeca salvatge als costats del riu Millars. La ruta seguint la llera del riu deixa unes instantànies precioses. Oblidaràs la platja per unes hores.
MAR I MUNTANYA A ESTAT PUR
Castelló de la Plana és una ciutat tranquil·la on es pot fer parada a la nostra ruta per la Costa del Taronge: No cal anar-se'n d'aquí sense tastar l'arrosset a banda del restaurant Mediterrani (Passeig Buenavista, 46), l'imprescindible dels imprescindibles.
D'aquí partim a Benicàssim, amb tota seguretat la destinació més sol·licitada de la província per el seu famós Festival i per les seves cinc meravelloses platges, totes elles amb bandera blava. També se la coneix per el passeig de les Viles, un barri aixecat sobre 51 cases senyorials de l'alta societat de principis del segle XX, que tenien a Benicàssim el seu particular The Hamptons. Fins i tot el mateix Hemingway es diu que va viure per aquí.
L'altre Benicàssim no mira cap al mar, es parapeta a l'interior i amaga propostes d'aventura a la natura. Aquí substituïm les xancletes per sabatilles de caminar per endinsar-nos a l'Espai Protegit del Parc Natural del Desert de les Palmes. Aquest 'desert' és ple de vegetació i fa olor de jara i de plantes aromàtiques. Hi ha una ruta circular que recorre el Parc i que permet arribar a les millors vistes des dels cims.
Amb la vista fixada a Oropesa del Mar seguim recorrent aquesta part més desconeguda de la Costa del Azahar endinsant-nos a la Via Verda del Mar. Aquesta via, paral·lela a la vora del mar, es va començar a fer servir el 2009 aprofitant el traçat de l'antiga línia ferroviària. A l'itinerari es travessen zones de gran valor mediambiental, per sobre de petites cales, mentre l'olor del pi mediterrani barrejat amb salnitre es va enganxant a la pell.
Oropesa del Mar és una destinació eminentment de platja, molt familiar, i la seva proximitat a la Reserva Marina de les Illes Columbretes permet tenir aquest bonus track que necessitem.
Illes Columbretes, a Castelló
El port d'Orpesa és el millor lloc on anar per trobar aventura. Aquí descobreixes que es pot practicar esnórquel i fins i tot realitzar immersions nocturnes en aquest minúscul arxipèlag volcànic, entre impressionants coralls vermells i peixos de colors que apareixen com per art de màgia. És un fons marí molt popular i molt fotografiat per submarinistes i experts bussejadors però només es pot gaudir sota supervisió i previ pagament.
UN PARADÍS NATURAL A PRIMERA LÍNIA DE PLATJA
En arribar a Alcossebre, les ulleres de busseig no cal penjar-les del tot. Alcossebre també té port esportiu de manera que els esports d'aigua són a l'ordre del dia. El pla aquí és molt simple, llençar-se al sol de la platja Romana i menjar una bona paella amb total despreocupació.
Un bon dia de platja es pot gaudir a la cala Blanca, a les portes del Parc Nacional i Reserva Marina de la Serra d'Irta. Possiblement sigui el paradís natural més fascinant de la Costa del Taronge. Els senderistes acèrrims tenen aquí 13 quilòmetres de sender a través de serra verge que amaga algunes cales de complicat accés i alguns tresors com la Torre musulmana de Badum, desafiant la gravetat al peu d'un penya-segat davant de la immensitat de la Mediterrània. El mirador perfecte, ideal per perdre la vista a l'horitzó i no pensar.
L'excursió per la Serra d'Irta també es pot acabar a la platja del Pebret. O fins i tot travessar la serra sencera per arribar a Peníscola, la nena bonica de la Costa del Taronger, la de les platges entre muralles renaixentistes, la de la Casa de les Conquilles i la del Castell del Papa Luna.
Serra de Irta: ha arribat el moment de descobrir aquest enclavament natural únic
Peníscola es pot gaudir des de la cara del misteri, a través de les rutes nocturnes que es poden trobar a diferents plataformes per conèixer els secrets d'aquesta altra cara del que està considerat un dels pobles més bonics d'Espanya.
També de Peníscola parteix una Via Verda fins a Benicarló. A mig camí pots trobar un lloc molt curiós que és el Jardí del Papagai, un jardí tropical on conviuen més de 50 espècies diferents de papagais amb els que es poden interactuar (previ pagament).
Aquí ja no queda res més que descansar del camí caminat, sota el sol de les platges de Benicarló o de Vinaròs perquè sense adonar-nos-en hem arribat fins a Tarragona. I la Costa Daurada haurà d'esperar una altra ocasió.
Peníscola, la nena bonica de la Costa del Azahar