Les Negres, a Cap de Gata (Almeria).
No hi ha hivern climàtic a Cabo de Gata i això és d'agrair quan estem buscant una destinació de platja on viatjar fora de la temporada estival. Tot i això, aquest estiu, que ja no serà l'invencible, sinó el de tenir les coses més clares, els que estimem les destinacions salvatges i sense magrejar ens trobarem al Cap, com els agrada dir als almeriencs de manera afectuosa i 'bonica'.
Tot just plou en aquesta comarca litoral almerienca (gairebé) intacta, una de les regions europees amb més hores de sol a l'any, per tant, gaudir de l'aigua més càlida de la península Ibèrica, més que un privilegi, aquí és la norma. No obstant això, no hi ha res de normal a les gairebé 50.000 hectàrees del Parc Natural Cap de Gata-Níjar, en què els penya-segats volcànics escorten platges verges i cales recòndites banyades per un mar d'Alborán immaculat (d'oxigenar-lo s'encarreguen les praderies de posidònia de la reserva marina).
Salines de Cap de Gata, el lloc perfecte per albirar aus.
Perquè tot en aquest paisatge tenyit d'ocres, negres i vermells és singular, des de les 1.000 espècies vegetals adaptades a les dures condicions semiàrides de l'entorn fins la colorida avifauna que ha trobat a les zones humides l'hàbitat perfecte per descansar durant la migració (inclòs el flamenc rosa, convertit ja en símbol del parc).
És excepcional també que els seus 63 quilòmetres de penya-segats formen la línia de costa més ben conservada del Mediterrani espanyol –per més que les salines de Cap de Gata hagin estat explotades des de temps fenicis i romans amb fins comercials–, però no una casualitat, ja que es tracta d'una de les àrees més protegides del continent europeu: fins i tot ha estat reconeguda internacionalment per la Unesco com a Reserva de la Biosfera i Geoparc Mundial.
Encara que potser hagi tingut a veure força en això el seu aïllament durant els bojos i turístics anys 60 i 70, cosa que hauria lliurat a aquest tros de costa d'Almeria de la saturació constructiva que sí que va envair altres parts de la província andalusa.
Racó a Rodalquilar
SANT JOSEP
Quin amfiteatre de casetes blanques enfilades als turons de la serra de Cap de Gata, el poble de Sant Josep sembla que segueix vigilant l'escena de la badia com quan va néixer amb aquest objectiu al segle XVIII. Aleshores només era una fortalesa militar pendent de les inclusions dels pirates barbarescos als ports naturals dels Genovesos, el Sollarete i Cala Higuera, però aviat es va formar al seu voltant una petita barriada de pescadors que va prendre el seu nom del també conegut com a Castell de Sant Josep.
Destruït durant la Guerra del Francès, no busquis les seves bateries ni canons, perquè tan sols queden els reptes de muralla que ara serveixen de base al lloc de la Guàrdia Civil que s'hi va assentar a mitjans del segle passat, així que t'hauràs de conformar a imaginar, sota aquesta mola brutalista de ciment, el seu pont llevadís, fossat i casernes. **
És avui San José, amb la seva animada plaça i el passeig marítim, la localitat principal del parc natural. Anomenar-la capital sembla exagerat, si tenim en compte que fins fa ben poc no tenia ni un centenar d'habitants censats (segueix sense assolir els 1.000). El que sí que és cert és que disposa dels serveis bàsics, des de supermercats i bancs fins a farmàcies; també d'altres més exclusius, com el seu recollit port esportiu, que serveix de límit a la platja urbana de San José , que a l'altre extrem es fa un petó amb l'estreta platja de la Pava.
Sant Josep, Cap de Gata, Almeria
LES PLATGES NATURALS DEL SUD
Allà on s'acaba la carretera asfaltada del Sant Josep i comença el camí de terra cap a ponent, es troben dues de les platges salvatges més emblemàtiques de Cap de Gata, la dels Genovesos i la de Mònsol. La primera, de sorra daurada, envoltada de dunes i emmarcada en una badia, deu el seu topònim al desembarcament històric al segle XII d'una flota de naus genoveses , que es va mantenir oculta dos mesos en aquesta cala durant el setge a la ciutat d'Almeria. Esdeveniment que va donar lloc a la conquesta de l'urbs en interès de la croada declarada pel Papa Eugeni III i que va propiciar que la bandera de la capital d'Almeria adoptés la creu vermella de Sant Jordi de l'ensenya genovesa.
Avui tan sols fondegen a les aigües de Genovesos els banyistes que practiquen esnorquel entre les praderies de posidònia de l'ecosistema marí del parc i els únics que arriben disposats a combatre-hi són els windsurfistes que s'enfronten al vent de Llevant amb els seus salts i surfejades radicals.
Platja dels Genovesos, Cap de Gata (Almeria)
Les erosionades llengües de lava que envolten la platja de Mònsol reflecteixen l'origen volcànic del Parc Natural de Cap de Gata-Níjar i aporten a l'entorn un valor paisatgístic de cinema, literalment i metafòricament parlant, ja que l'anomenada Peineta de Mónsul (un tómbol amb forma d'onada petrificada situat als peus de la gran duna viva de Mónsul) ha servit d'escenari natural per a pel·lícules com La Història Interminable o Indiana Jones i La última Cruzada.
“Les gavines que Sean Connery espanta amb un paraigua per enderrocar un avió nazi eren en realitat coloms”, revela Gustavo López, copropietari de Zonaktiva, empresa que et portarà amb caiac des de la platja de la Fabriquilla –deixant enrere el decimonònic far de Cap de Gata, construït a Punta del Ganivet sobre les ruïnes del castell de Sant Francesc de Paula– fins al famós escull de les sirenes, una formació de xemeneies volcàniques extintes que, segons sembla, antany va estar tan poblada per foques monjo que els seus crits haurien estat confosos amb cants de sirenes pels navegants.
Escull de les sirenes, a Cap de Gata.
ISLETA DEL MORO
En aquesta barriada pesquera de modesta arquitectura encalada –inconfusible pels dos penyals que la custodien– encara és possible comprovar com els locals segueixen practicant la pesca artesanal amb les colorides embarcacions que tenyeixen la riba quan no estan pescant i surten de peix fresc a restaurants locals com La Ola o la Isoletta. De la xarxa a taula podríem descriure les seves cartes, en què destaquen els arrossos (negre, de llagosta, etc.), però també guisats de peix típics com la qualladora o captures tan peculiars com les ortiguillas de mar. **
La tranquil·la platja del Penyal Blanc i el mirador de l'Amatista, amb vistes espectaculars a la Mediterrània i al paisatge agrest, són els atractius més visibles de la zona, però no els únics, perquè sota la superfície del mar hi ha els millors fons marins del Parc Natural de Cap de Gata-Níjar, raó per la qual hi ha diversos centres de busseig al poble: Lijo-sub, Sea&Sun i Busseig a Cap de Gata.
"Hi ha profunds per als que practiquin busseig tècnic, però els que facin el baptisme i el curs d'iniciació es trobaran amb exemplars tan espectaculars com un mer de gairebé 20 anys que viu en una cova submarina i que ja és com de la família", comenta entre rialles Paco, un dels monitors de Busseig a Cabo de Gata.
El Parc Natural del Cap de Gata: un enclavament únic i salvatge on contemplar el fons marí.
RODALQUILAR I EL SEU PLAYAZO
El passat (i present) d'aquest poble d'interior situat a una vall és fortament lligat a l'extinta indústria minera de l'or: l'edifici on es fonia el metall abans de ser convertit en lingots ha estat transformat en un ecomuseu anomenat La Casa dels Volcans, la finalitat del qual és divulgar les particularitats geològiques del Geoparc i rememorar la importància d´aquest districte miner, on també s´extreia plom, plata i alum. (la Torre dels Alums va ser construïda el 1509 per defensar una mina d'aquest mineral, indispensable des de l'Edat Mitjana per fixar els tints als tèxtils).
Hi ha notícies de la explotació d'un filó d'àgates i ametistes al vedat de Rodalquilar durant el segle XVIII, però l'única prova fidedigna que ha arribat fins als nostres dies és el nom (semi)preciós de la comarca: Cap de les Àgates, que hauria derivat a l'actual Cap de Gata.
No cal abandonar la zona sense visitar l'immens Playazo de Rodalquilar, d'aigües cristal·lines poc profundes, emmarcat entre formacions rocoses esculpides pel vent i protegit pel Castell de Sant Ramon. Construït sobre una duna fossilitzada, actualment aquest bastió declarat Bé d'Interès Cultural és a la venda per més de tres milions d'euros i encara no ha trobat comprador, per més que les vistes als contigus penya-segats de La Molata no tinguin preu.
El Playazo (Rodalquilar)
LES NEGRES I AIGUA AMARGA
Erosionada pel pas del temps –com el veí Cerro Negro, que escampa el material volcànic sobre el mar i les platges– ha quedat la llegenda que narra com Les Negres deu el seu nom a les vídues de dol que van fundar el poble després que els seus marits, mariners de Sant Pere, morissin al mar; també l'altra versió sobre les dues esclaves africanes que, regalades als vilatans, es van instal·lar en un mas que va passar a anomenar-se 'de les Negres'. Sigui com sigui, no hi ha literatura real ni imaginària que pugui descriure'n la bellesa estrany paratge en què els pescadors segueixen sortint a pescar sota les estrelles, les mateixes que els viatgers s'afanyen a atrapar en un cel sense contaminació lumínica.
Pots conformar-te amb la urbana i familiar platja del poble o emprendre camí (concretament d'una hores per la muntanya) fins a la propera, aïllada i nudista cala de Sant Pere, habitada per una comunitat hippie que cada any veu com les seves aigües turqueses són abordades amb més freqüència per les llanxes i caiacs que parteixen des de Las Negras.
Cala de Sant Pere, Cap de Gata.
La impressionant Cala d'Enmedio, i no de “Entremedio”, com va publicar The New York Times al mediàtic reportatge que retratava Cap de Gata com “el paradís del Sud d'Europa”, és justament aquí, enmig de Les Negres i Aigua Amarga, un poble de casetes blanques amb geranis famós per la seva platja de sorra fina i daurada.
I encara que no ens agradi el caire que han anat prenent les coses a Carboneras –per tots és conegut el laberint judicial que ha suposat l'enderrocament de l'hotel de l'Algarrobico–, és impossible no estimar el mirador del far de Mesa Roldán (el més alt d'Espanya habitat), el contundent castell de Sant Andreu i l'espectacular (i de complicat accés) platja dels Morts. Perquè, com diu la cançó, es pot ser alhora un truà i un senyor… o hauríem de dir un galant, un peix (gairebé) exclusiu d'aquesta costa amb una captura difícil (s'amaga en fons fangosos) acaba sempre convertint-lo en el més car d'Espanya.
El Mas del Frare (Almeria)
CORTIJOS DEL SEGLE XXI
La piscina fenícia de la Joia de Cap de Gata és el reclam més gran, però no l'únic, ja que els seus masos bioclimàtics, a més d'estar decorats de manera relaxada i actual, són a menys d'una hora del desert de Tavernes, on descansa el Mas del Frare: construït pels frares dominics al segle XVIII, escenari dels espagueti-westerns més famosos de tots els temps (Per un grapat de dòlars, El bo, el lleig i el dolent i La mort tenia un preu ) i testimoni silenciós (ara ruïnós, per més que hagi estat declarat Bé d'Interès Cultural) de un dels episodis més foscos de la crònica negra del segle XX espanyol, el Crim de Níjar, que va servir d'inspiració a la teatral tragèdia Noces de Sang de Federico García Lorca.
Encara que, posats a triar, potser és preferible acostar-se a conèixer la Finca Maltès del Fraile, el primer agroturisme d'Almeria que permet dormir en habitacions, apartaments i cases l'arquitectura de les quals està basada en les tradicionals cortes d'Almeria. **
El Mas dels Malens és un oasi de pau on dormir en habitacions amb terrassa i posar-se a la fresca als seus tres patis; també és un verger a la meitat del paratge semiàrid. La finca de 70.000 m² compta amb jardins i un hort de herbes aromàtiques, fruites i verdures, amb què preparen les melmelades, compotes i amanides de l'esmorzar, que se serveix a l'idíl·lic pati color rosa siena.
Una de les habitacions de la Finca Maltés del Fraile, a Cap de Gata.
AMB EL MAR A L'HORITZÓ
El modest quiosquet Donya Pakyta, a peu de platja a San José, serveix racions de 'pescaït' fregit a l'estiu. Si vols plats de més alçada (i en qualsevol època de l'any), hauràs de pujar a la terrassa de l'hotel homònim, on l'especialitat són els peixos frescos, els arrossos i el cabrit de llet ecològic de la seva pròpia ramaderia. Encara que per a arròs (i productes ecològics de km 0), el de Casa Pepe, amb porro i gamba vermella (cal no oblidar que l'exquisida gamba de Garrucha és la nova joia gastronòmica d'Almeria).
Del restaurant 4 Nudos, a San José, ens agrada la cuina d'estil mediterrani, el mateix que ha utilitzat Rosa, la seva propietària, per decorar els allotjaments amb piscina privada que des de dalt d'un turó ens regalen cada matí albes de pel·lícula (o de xarxes socials).
Més sofisticat és el Xiringuito Cafè del Cap, a Las Negras, que ens rep amb un missatge evocador: “Besa'm en aquesta platja”. Ja sigui a la terrassa de vidre o amb els peus a la sorra a les taules exteriors, el recomanable és demanar un mojito o un còctel Viuda Negra per acompanyar la música dels seus concerts en directe.
Xiringuito Cafè del Cap, a Las Negras.
BONUS TRACK INFORMATIU
Actualment, la millora en l'accés per carretera al Parc Natural de Cap de Gata-Níjar, més que una solució, el que ha generat és un problema, motiu pel qual la Junta d'Andalusia, a fi de preservar el valor ecològic, geològic i paisatgístic de l'enclavament, s'ha vist obligada des de fa alguns anys a restringir el pas de vehicles de motor (des de mitjans del mes de juny fins a setembre) a algunes de les seves platges naturals situades a ponent de la barriada de Sant Josep i compreses entre la de Genovesos i Cala Carbó, habilitant tres zones d'aparcament amb una quota màxima diària de places per a cotxes (5€ des de les 8.00h i les 19.00h) i un servei d'autobusos que parteix des del nucli urbà de Sant Josep (2€ anada i la tornada).