Llacs de Covadonga, el paradís perdut d'Astúries

Anonim

Al massís occidental del parc nacional dels Pics d'Europa reben diàriament els llacs de Covadonga centenars de visitants. Aquest enclavament natural de gran bellesa deu el seu nom als llacs glaceres Enol i Ercina, als quals se suma un tercer –Bricial– durant el desglaç.

Des que s'hi celebra de forma recurrent el final d'etapa de la Volta ciclista a Espanya (en 22 ocasions des de 1983) han adquirit fama internacional, per la qual cosa actualment el vostre accés està restringit com a forma de limitar l?afluència massiva de turistes.

Llacs de Covadonga.

Llacs de Covadonga.

COM ARRIBAR

El punt de referència per arribar-hi és Cangas de Onís, poble a uns 20 quilòmetres (35 minuts amb cotxe) al concejo del qual pertany tot el conjunt (llacs i santuari). El més habitual és deixar el nostre vehicle en un dels quatre pàrquings que hi ha disposats des d'allà fins el Santuari de Covadonga i muntar en un dels autobusos (9 euros) que passen de manera regular des de les 9:00h fins a les 19:30h. També hi ha l'opció d'agafar un taxi.

Si volem anar amb cotxe fins a dalt el més probable és que ens toqui matinar, ja que en els mesos de calor, ponts i altres dies assenyalats només es pot pujar fins a les 8:30h del matí i baixar des de les 20:00 h. En qualsevol cas el millor és consultar dates i horaris a la seva pàgina web.

Nosaltres vam optar per deixar el cotxe al pàrquing 2 (El bosc) i pujar amb autobús. En arribar al santuari s'accedeix per la C0-4, una tortuosa carretera de muntanya de 12 quilòmetres plens de corbes tancades i desnivells pronunciats on és pràcticament impossible no creuar-se cada dos per tres amb vaques, cabres monteses i ciclistes que posen a prova els seus bessons. Confiant en la destresa que demostren els conductors de l'autocar, anem gaudint des dels nostres seients de la bellesa que es va presentant davant dels nostres ulls a mesura que la verdor va dominant el paisatge.

Una de les rutes circulars.

Una de les rutes circulars.

LES RUTES

El bus ens deixa al pàrquing de la Buferrera, on disposem d´un centre de recepció de visites per sol·licitar informació, així com d´un lavabo públic. Des d'allà neixen diverses rutes de senderisme, sent dues les més freqüentades: Mines de la Buferrera i Ruta circular dels llacs. Totes dues són circulars, d'escassa dificultat (aptes per a tota la família) i de aproximadament una hora de durada.

Nosaltres optem per la segona, el passeig clàssic senyalitzat com a PR-PNPE2. En primer lloc, després de passar per una sala d'exposicions amb una font d'aigua potable a l'exterior, ens porta al mirador del Príncep. Allí podrem admirar la magnitud de les muntanyes on ens trobem: la serralada Cantàbrica.

La Santa Cova de Covadonga.

La Santa Cova de Covadonga.

AL SANTUARI

Passem per les mines de la Buferrera i, després d'una petita pujada, tindrem de front la panoràmica del llac Ercina. Una estampa digna de postal, amb el reflex dels cims grisos a l'aigua, envoltada d'eternes praderies verdes on les vaques pasturen a gust. Allà tindrem també un restaurant per menjar, esmorzar o prendre alguna cosa. La ruta continua cap a la fageda Palomberu per vorejar el llac Enol, portant-nos de tornada al punt de partida.

Pugem de nou al bus per baixar fins al Santuari de Covadonga. Ens trobem en primer lloc a la Cuevona, cova adornada per una cascada i un estany on la gent llança monedes per demanar els seus desitjos. Encara que si el que volem és casar-nos, ens hem d'endinsar pel pedregós passadís que discorre a mà esquerra per beure de la font (aigua no tractada). Per les costerudes escales pugem fins al petit temple on es troba la Verge de Covadonga (anomenada com Santina pels asturians). Allí jeuen també suposadament (està qüestionat per diversos historiadors) les restes de Don Pelayo, mort a Cangas de Onís l'any 737.

La Santina.

La Santina.

Des d'allà aturem pel passadís escarbat a la roca de la Muntanya Auseva en direcció a la Basílica. Inaugurada el 7 de setembre de 1901, el to rosaci de la seva pedra calcària contrasta amb la verdor de fons. Al costat s'alça l'estàtua dedicada a Pelayo, així com el Museu de Covadonga, on s'hi exposen pintures, fotografies, gravats, peces d'orfebreria i imatges al llarg de deu apartats.

Al mateix complex del santuari hi ha diversos restaurants amb saló i terrassa. Nosaltres no obstant optem per agafar l'autobús de tornada, muntar al cotxe i dirigir-nos a Cangas de Onís. Allà mengem a la terrassa de la sidreria Llandars de Pelayo, el menú del qual (com a qualsevol restaurant d'Astúries) portarà al límit la nostra capacitat digestiva: amanida d'anxoves i tonyina, fabes amb cloïsses, arròs amb calamarsets, daurada a la planxa, cachopo…

Basílica de La nostra Senyora de Covadonga.

Basílica de La nostra Senyora de Covadonga.

Per baixar una ingesta tan gran passegem pels carrers del poble fins arribar al seu famós pont romà, construït en realitat a l'Edat Mitjana. Els mesos d'estiu els nens es llancen des dels racons fins a les aigües del riu Sella (conegut pel seu popular descens en canoa), posant-ne a prova el valor i la integritat física. A les ribes descansem abans d'emprendre el nostre viatge de tornada.

Llegeix més