Maó, capital de Menorca, és el punt més oriental d'Espanya.
Maó, en castellà i Maó, en menorquí: ho diguis a l'idioma en què ho diguis, és inevitable que la boca se't quedi lleugerament amb forma d''O'. I amb aquesta forma et quedaran els llavis quan abandonis la capital de l'illa. **Maó és molta Maó. Que no t'enganyi Ciutadella. **
DIA UN
9.00. Comença el dia
Comença el dia i ens esmorzarem. Ens dirigim a Es Llonguet, que pren el nom del panet que se sol utilitzar per als entrepans, sobretot a les Balears ia Catalunya. Acompanyar-ho amb una mica de sobrassada no és mala opció. El cafè del matí i la sobrassada fan una barreja interessant que sap, literalment, glòria.
Altres opcions són l'arxiconeguda ensaïmada, la coca d'aubercoc, els rubiols, les formatgades, pastissets, crespells… Impossible que la boca no se'ns faci aigua.
L'esmorzar a Maó, al forn artesà des Llonguet.
11.00. El centre
Després de carregar-nos d'energia, és inexcusable fer una passejada pel centre de Maó. Ens dirigim a la Plaça de la Constitutió. Allà hi ha l'ajuntament i la imponent i bonica església de Santa Maria, que ens saluda amb la façana color mostassa.
Donem una volta, rondant entre les franquícies i les botigues de tota la vida… Tot és ple de llocs on comprar abastes, el calçat típic menorquí que pinta els aparadors.
Continuem fins al mirador, que dóna al port, el segon natural més gran d'Europa. A l'altra banda, S’Altra Banda, on grans periodistes i personatges reconeguts estiuegen amb vista a Maó. Fins i tot Serrat té casa i cançó dedicada: “blanca de caos, mirant al nord…”. Sospirar i somiar una d'aquestes residències és normal.
Arribem llavors a la Plaça del Princep i toca volta pel Mercat des Claustre, per caminar entre abastes i sobrassades, tota una delícia! Si ens volem portar algun record, és bona opció Ca Na Aurelia, on són tan gentils de posar-te al buit qualsevol record gastro que vulguis emportar-te a casa.
Façana color mostassa de l'església de Santa Maria, a Maó.
13.00. Aperitiu!
I no cal anar-se'n gaire lluny. Anem al **Mercat del Peix per gaudir d'un vermut,** un vi, o uns pintxos. Els menorquins es donen cita cada dissabte aquí. A l'esquerra trobem les parades de peix, amb grans menges de la mar; a la dreta, multitud de petits mos estan disposats per a aquells que vulguin menjar. Podem quedar-nos fins a les tantes… O baixar al port, per continuar gaudint de la gastronomia maionesa.
14.00. Arròs, si us plau
Cal anar al final del mateix port per seure (prèvia reserva, demana taula a prop de la finestra, si us plau) a El Rais, arrosseria local on permetre's el luxe de demanar-te un arròs 'pa-ra-ti-so-lo'. És dels mateixos amos de Ses Forquilles, una casa de menjars al centre que, per la seva fama, també és bona opció per omplir-se l'estómac. Caminar pel port per baixar el menjar i admirar els nombrosos vaixells que hi troben la seva llar és ineludible. Per postres? Un deliciós gelat de la italiana La Casa del Gelatto.
16.00. Shooping
Seguim pel centre de Maó, i ens provem –i comprem, si ens ve de gust–, alguna cosa a les botigues més coquetes de la ciutat. Apunta: La Cereria, NAC, Kala, BiniVie Living o la botiga deco Platero.
18.00. Visita cultural
Amarar-se de la cultura és necessari. I per conèixer la ciutat i els seus orígens, res com visitar Ca n’Oliver , una de les cases de la burgesia maionesa millor conservades i que compta amb un fantàstic mirador; o el Museu de Menorca, que ha estat renovat recentment i que bé mereix una visita. No tot és menjar.
Menja un arròs pa-ra-ti-so-lo a El Rais, amb vistes al mar.
20.00. El racó secret
Per prendre'ns una copa veient el capvespre, res com anar-se'n a Casa Venècia, en ple port de la capital menorquina. Aquest racó secret –poc conegut encara– és una caseta amb embarcador i escasses taules, des de les quals veure el capvespre més bell de Maó. Imprescindible reservar taula, encara que només et prenguis una copa de vi o una pomada, gin Xoriguer amb llimona.
Imponent escala a Ca n’Oliver, una casa burgesa maionesa.
22.00. Reposar forces, que encara queda nit
Hora de sopar i de nou al port. I aquí tenim dues opcions. Una de més econòmica, però igual de gaudeix: Street Food by Mestre. I si volem taula i estovalles, uns metres més enllà, els propietaris tenen Mestre d'Aixa , amb una carta de cuina internacional amb alguna picada d'ullet al grup Triciclo, molt conegut pels seus restaurants a Madrid. Què aprofiteu!
00:00. Toca una copa
Podem optar per Sa Bodega o pel Nou Bar, on és imprescindible prendre's un tonic, un gintònic que se serveix en got de canya. Petit, però mató. Compte amb prendre's massa…
01.00. Al llit
Per dormir –i somiar–, res com descansar en algun dels hotels boutiques que hi ha entre els carrerons de Maó, com Casa Telmo, Jardí de Ses Bruixes, Petit Maó, Casa Làdic o el nouíssim hotel Hevresac, antigues cases britàniques que s'han reconvertit en petits hotels on quedar-se a dormir per sempre.
Deliciosa terrassa a Street Food by Mestre, Maó.
DIA DOS
9.00. Potser platja?
Comença el dia i, com és diumenge, podem fer una volta pel mercat ambulant de fruites i verdures que es dispersa pels recollits carrers de Maó. Si el temps acompanya i no ens ve de gust mercat ambulant , escapa't a Sa Mesquida, la platja de sorra més propera a Maó i enganxa't un bany a primera hora. Amb sort, no hi haurà ni una ànima. Potser algun local. No oblidis dir bon dia.
11.00. El punt estratègic
Una de les localitzacions més visitades de Maó és la Fortalesa de la Mola, guardiana de la ciutat i guaitava de tot el que passa a l'entrada del port. Imprescindible recórrer-la.
Sa Mesquida, la platja de sorra més propera a Maó.
14.00. Comiat culinari
L'últim àpat a Maó es degusta a Cafè Marès, amb bones vistes i carta recent estrenada. El marès, per cert, és la pedra menorquina per antonomàsia. Per provar? El ceviche de vieira amb breves i cítrics, o la seva tapa de bany, llengua de vedella, salsa tàrtara, créixens, ceba vermella i llima… Atenció, que el seu menú va canviant.
17.00. Déu, Maó!
I per estar de dalt de tot… Ens prenem el darrer cafè a Es Mirador , per admirar a primera fila Maó i les seves façanes de calç en colors terra . Per deixar-se bressolar per la brisa marina que de vegades se sent encara estant tan alt. Per somiar tornar aviat… Déu, Maó!
Una de les habitacions de l'hotel boutique Casa Làdic, a Maó.