Alguna vegada has reparat al panot de Barcelona? Passejar, sense cap pressa ni rumb precís, pels carrers de qualsevol ciutat, ens pot portar a fixar l'atenció en detalls que altrament, viatjant en un transport, o sense donar-nos l'oportunitat d'aquest deambular sense cap altre pretext més que fer una volta, ens passarien per alt.
Flors en finestres i balcons, decoracions a les façanes, portes i porticons de fusta pintats de colors vesteixen i donen molta vida a racons desconeguts en petites o grans poblacions. També les rajoles sobre les que tants passos fem com a visitants d'un lloc.
Trepitjant Barcelona.
Però el paviment no sempre es percep com una característica decorativa allà on caminem, especialment el de la intempèrie, a carrers i places. Més aviat es pressuposa com un simple sòl sobre el qual caminar. Fins que topes amb una flor com la que ha conquerit el món dels records de Barcelona.
Bosses, posagots i posa-veles, samarretes, clauers, coixins, pins, arracades, anells, penjolls, estovalles, tasses, imants. Tot allò imaginable per obsequiar algú en tornar de Barcelona o per recordar la ciutat, té la seva versió amb la forma de la flor d'una de les rajoles molt present a les voreres de la capital catalana. Se la pot trobar reproduïda en qualsevol tipus de souvenir, fins i tot amb la forma i volum que té al carrer.
Durant molt de temps, es va donar per fet que aquesta rajola hidràulica grisa amb la silueta de la flor havia estat ideada per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, perquè el seu disseny és gairebé igual al que aquest autor va dibuixar amb la flor de l'ametller per encàrrec particular per a l'entrada a la Casa Amatller, l'edifici modernista que també ell va projectar, just al costat de la Casa Batlló, al Passeig de Gràcia. I el Ajuntament de Barcelona, el 1906, va encomanar a la firma Escofet de Barcelona, ocupada en el disseny d'elements urbans, la fabricació de les primeres rajoles destinades al paviment de la ciutat amb el dibuix de la flor que avui viatja en tantíssims equipatges de turistes de tornada a casa en concepte de souvenir. I no només turistes.
Laura Martinell, de Trepitjant Barcelona.
MOTIU ESTRELLA
Segons explica Maite Guillem, propietària de la botiga BdeBarcelona, de l'avinguda de Gaudí, “tot i que els visitants d'altres països cada cop busquen amb més coneixement la flor del panot de Barcelona –llosa feta de morter de ciment i terra per a paviment–, fa temps que és un motiu molt apreciat pels barcelonins. Tots els articles que porten aquesta icona es venen molt bé”.
Per al seu comerç, a més, Guillem selecciona aquells complements amb la flor fets per artesans i artesanes locals, molts dels quals els fan amb materials reciclats. Ella mateixa ha dissenyat un penjoll i arracades a joc fets amb minves de plàstic que, així, no es converteixen en rebuig contaminant. Són petits daus grisos a les cares dels quals apareix la flor.
BdeBarcelona.
Al costat, a la botiga de l'avinguda Gaudí trobem també els dissenys de l'arquitecta Laura Martinell. Ella sí que s'havia fixat, i amb molta atenció, al paviment sobre el qual caminava. En les visites a recintes culturals, edificis públics, teatres, monuments artístics o carrers de les ciutats per les que passeja, fotografia els terres més bells que troba. I utilitzant fusta de caixes de fruita i verdura usades ja en els comerços, silueteja formes en què dibuixa i pinta, a mà, els motius dels paviments artístics.
La de la famosa flor de la rajola barcelonina és l'estrella d'una de les col·leccions de la firma Trepitjant Barcelona, però en té més. Del Eixample de Barcelona, la seva ciutat, les sanefes a terra de la Casa Batlló, de Gaudí, les reprodueix també en aquestes joies fines per lluir al costat del rostre.
De cap a peus, l'art que ha embellit les voreres de la ciutat, els portals dels edificis i els nostres espais més vitals en la intimitat de les llars són, a les mans d'aquesta arquitecta, una oportunitat per contemplar-los a l'alçada dels ulls.
Inspirant-se en els dissenys de sòls hidràulics, les seves sanefes i combinació de colors sobre els quals caminem, crea aquests pendents que no produeixen al·lèrgia, sinó alegria, perquè amb ells l'art puja al capdavant.
I el planeta ho agraeix, perquè el reciclatge que practica Laura Martinell és molt més que evitar una deixalla, és transformar una cosa que moriria, en un regal –o autorega-ho–, que, pel seu estil, elegància i solidesa, perdura convertit en una nova font d'inspiració. I la Laura ha començat a perseguir aquests sòls tan inspiradors més enllà de la ciutat de Barcelona. Per què no, endur-se un tros de passeig de la nostra visita, amb molt d'art, per seguir-lo gaudint cada moment dels nostres dies?
Arracades de Trepitjant Barcelona.
TERRES DE CIUTAT
La signatura Escofet va fabricar la cèlebre rajola amb la flor per als carrers de Barcelona fins a la dècada dels anys 60. Mosaics Capdevila la fan també des del 1932. Marta Jiménez, responsable de Panots Jiménez, una altra de les empreses que la fabriquen, confirma que les poblacions de Arenys de Mar i Canet de Mar a la costa barcelonina i Puigerdà, al pirineu gironí, la llueixen igualment en algunes de les seves voreres.
I a el barri del Born de Barcelona, molt a prop de l'església de Santa Maria del Mar, la icona de la flor ha motivat fins i tot l'obertura de tot un comerç dedicat als articles que ho incorporen. Ha estat batejada, directament, amb el seu apel·latiu: Flor de Barcelona.
Com a tots els jardins, hi ha flors que destaquen per sobre de la resta. I aquest és el cas. La ciutat es va vestir amb ella i ara, en roba i complements, qualsevol pot vestir-hi. Hi ha qui s'emporta un grapat de sorra d'una platja idíl·lica, una petxina o pedra que el mar va escopir. De la Ciutat Comtal, qualsevol pot marxar amb una flor especial, la del terra que algun dia potser es vol tornar a trepitjar. I recordar per sempre el panot de Barcelona.
Trepitjant Barcelona.