La Ribera del Duero burgalesa amaga una petita vila medieval per on van passar reis i grans dinasties
Es diu que és un dels pobles més bonics de Burgos, i motius no n'hi falten. I és que quan ens vam escapar per la província de Burgos ja sabem que el nostre viatge vindrà marcat per l'estela de pobles medievals que van rugir durant la Reconquesta, una terra de gastronomia contundent i bon vi que ha sabut fer front a les inclemències del temps i de la història per conservar el seu patrimoni en un estat envejable.
LA PLAÇA FORT
Peñaranda de Duero és una vila medieval que amaga molts tresors sobre les seves llambordes. Des de 1931 el seu nucli vell és Conjunt Històric Artístic i tot i que la ruta per recórrer aquest poble medieval és relativament curta, la història que guarda Peñaranda de Duero és molt significativa.
Terra de nobles, de lletó i de bon vi
Se sap que Peñaranda de Duero va ser un enclavament de cert interès per la seva situació en una zona molt valuosa del riu Duero. Al voltant del segle X seria arrabassada als musulmans a la Reconquesta i es convertiria en el que s'anomena 'Plaça forta', depenent inicialment de Clunia, al sud de la província de Burgos.
Amb el rei Alfons XI la vila passa a mans de la Casa dels Avellaneda, veritable impulsora de la florida cultural i que convertiria la ciutat en un ducat que encara roman com a tal fins als nostres dies.
FULL DE RUTA
Recórrer aquest preciós poble de Burgos és ràpid i senzill. A més, l'Oficina de Turisme de Peñaranda de Duero ofereix visites guiades per no perdre'ns cap detall. Anar per lliure sempre és una bona opció pel que et marquem un full de ruta de les parades obligades:
1.Castell i muralla: tot i que l'actual castell correspon a finals del segle XIV i principis del segle XV, es va aixecar sobre l'original del segle X com a fortalesa guaita cristiana a la Reconquesta. Està catalogat com un dels castells més ben conservats de la província de Burgos, encara que expliquen que va estar deshabitat durant molt de temps, possiblement quedant el seu ús com a armer.
Des de la seva Torre de l'Homenatge, el món és a tocar!
Actualment és seu del Centre d'Interpretació dels Castells. Les tres plantes de la Torre de l'Homenatge porten a una vista magnífica de la vila i rodalies. El seu estat de conservació fa gairebé increïble que estiguem entre murs de maçoneria del segle XV. L'entrada no és gratuïta i, després de visitar-la, bé val la pena recórrer les restes de la muralla fins a arribar a la Porta de les Monges.
2.Palau d'Avellaneda: és l'altre plat fort del patrimoni de la vila i una de les edificacions renaixentistes dús privat més importants del nostre país. També conegut com el Palau dels Comtes de Miranda, se situa a la plaça Major i exhibeix una portada plateresca preciosa. Al seu interior trobem increïbles salons amb motius mudèjars i platerescs, prova de la grandesa dels qui van tenir l'edifici.
3.Casco Vell: caminar pel poble vell és un veritable plaer. Com a bona vila medieval castellana, els carrers deixen entreveure l'antiguitat de cases centenàries, algunes blasonades amb balcons de fusta que han vist passar els anys com si fossin minuts.
Es pot partir de la plaça Major (o plaça Ducal), on s'ubica un antic rotllo de justícia de finals del segle XV que de ben segur va servir al seu dia de Picota. El fet que s'impartís justícia denota la importància que va tenir Peñaranda al passat. Serpentejant pels carrerons podem trobar farmàcia més antiga d'Espanya. Fundada al segle XVIII, alberga diverses dependències amb un laboratori i un jardí de plantes medicinals entre elles.
La Plaça Major o Plaça Ducal amb el rotllo de justícia de finals del segle XV
4.Col·legiata de Santa Anna: no cal sortir de la plaça per endinsar-se en aquest imponent temple barroc que va ser acabat al segle XVII i l'entrada del qual té esglaons de marbre portats de Nàpols. L'impressionant retaule neoclàssic és obra de Ventura Rodríguez ia les diferents capelles es pot contemplar la col·lecció de relíquies que els comtes portaven de tots els viatges realitzats. Això sí, tampoc l'entrada és gratuïta.
VI, FORMATGE I BUIT
Som a la Ribera del Duero, terra de vins i de forns de llenya on la matança té un significat especial. Aquí ve a menjar assegut ia gaudir de sobretaules llargues.
No hi ha vi sense botifarra de Burgos, que aquí és religió i això bé ho saben a El Palau (Cava, 2), un lloc on fer una primera parada.
Palau d'Avellaneda, una de les edificacions renaixentistes d'ús privat més importants del nostre país
El Refugi de Don Miguel (Botica, 21) és possiblement la millor opció per als que busquen el tot en un. Ja no només és que tinguin un lletó d'escàndol, sinó que la cuina és casolana i sense miraments, amb preus per menú per a totes les butxaques i amb possibilitat de tastar vins de la terra. Aquí hi ha galtes, potatges i plats de cullera dels de sempre, amb gust d'àvia. I tot és en un perquè té possibilitat d'allotjament assequible.
L'altra gran opció és a la Posada Ducal (Plaça Major, 1), un lloc on poder menjar assegut amb vistes a la plaça. A la Posada Ducal homenatgen a els escabetxos ia les costelletes de llet que vénen acompanyats de un gran enfilall de postres casolanes dels que recomanem sens dubte la llet fregida.
No és l'únic lloc on acabar la jornada amb una copeta a l'aire lliure, també El Carreró (Trinquet, 2) ofereix a la seva terrassa unes vistes precioses al castell per als que volen acabar amb un destil·lat.
SABIES QUE...?
Actualment, el Ducat de Peñaranda de Duero es troba relacionat amb la Casa d'Alba. L'actual Duc de Peñaranda de Duero és Jacobo Hernando Fitz-James Stuart i Gómez, títol que ostenta des de l'any 1971 entre molts altres títols.
En aquesta zona és molt típic les anomenades postres de l'avi. Una cosa tan simple com formatge de Burgos amb mel autòctona. Simple, però deliciós.
Els carrers deixen entreveure l'antiguitat de cases centenàries
El Palau dels Comtes de Miranda també va passar per les mans de la Casa d'Alba en morir Carmen Josefa de Zúñiga sense descendents. A principis de segle XX es va declarar Monument Nacional però hi va haver qui va voler desmantellar-ho. Avui dia, pertany a l'Estat i s'han executat des de mitjans del segle passat una sèrie de reformes que n'han permès la conservació.
El vi ha marcat la història de Peñaranda. Antigament a gairebé totes les cases hi havia petits cellers i alguns mantenen la tradició. Descobrir l'enoturisme de Peñaranda de Duero és fer un viatge complet.