Ho reconeixem: estem perdudament enamorats de les platges de Cadis. I tu? Expliques els dies per llançar-te de cap a les aigües fresques de l'Atlàntic? Somnis diàriament amb aquestes immenses platges de sorra blanca, la més fina que has vist mai i que cobreix cada centímetre de la costa gaditana?
No pots esperar a respirar aquesta olor de mar que tant et relaxa. A sentir el salnitre a la teva pell. A caminar tot el dia amb els cabells embullats i els peus descalços… Ai, és que és pensar al sud i ens emocionem!
Però Cadis no només s'ha d'imaginar: el més important és viure-la. I per fer-ho de la manera més completa, avui recorrem les platges i cales. Tot i que no totes, no: ens centrem en aquelles que van des de Barbate fins Conil. Dues localitats veïnes que amaguen al seu litoral algunes de les joies més anhelades pels amants de la platja
Que es prepari la costa gaditana… Perquè estem trepitjant fort.
Platja del Cañillo, Barbate.
PLATJA DEL CANYELL (BARBAT)
260 quilòmetres de costa que acullen 83 platges diferents: aquestes són les xifres que ens fan brillar els ulls d'emoció i que demostren que Cadis, amic, és una altra cosa. I d'aquests 260 quilòmetres, les platges de Barbate se n'agencien 25, ni més ni menys.
Fem parada per mullar-nos els peus per primera vegada en aquest viatge a la platja del Cañillo, situada a la franja de costa que uneix Zahara de les Atunes amb Barbate. Just abans d'arribar a la desembocadura del riu Barbate, un petit aparcament a tocar de la carretera ens dóna la pista: caldrà deixar el cotxe i entregar-se al delit de la vida al costat del mar.
Aquesta platja verge, situada al costat d'una antiga zona militar, no sol estar massa concorreguda, per això és perfecta per a aquells que busquen tota aquesta intimitat que, comptant que estem a Cadis ia l'estiu, no és tan fàcil trobar. Això sí, és important saber que no hi ha cap tipus de servei públic: aquí ve a gaudir de la platja en estat pur.
Platja La nostra Senyora del Carme.
PLATJA LA NOSTRA SENYORA DEL CARME (BARBATE)
I aquí sí: arriba l?hora d?embriagar-se de l?essència de Barbate. Aquesta platja es troba en ple centre urbà de la localitat i és la més freqüentada per la major part dels barbatenys, no trobaràs un racó més autèntic a tot el litoral gadità!
Famílies que, nevera a la mà, s'animen a fer el dia a la platja, grups d'adolescents que aprofiten les hores prenent el sol i escoltant –en altaveus, per descomptat– tot tipus d'èxits musicals, parelles jugant a les pales a la vora , nens corretejant i construint castells de sorra… En resum: la felicitat en la manera més essencial.
El millor de la zona és que compta amb tot tipus de serveis i que no sol haver massa onatge, de manera que tens assegurat el bany… I el menjar!
Si no ets dels que va anant a la platja amb el tupper o l'entrepà de truita –compte, com se'n gaudeix un amb els peus ficats a la sorra, no es gaudeix enlloc–, no tinguis por: al passeig marítim trobaràs guinguetes i restaurants com Diversos o VIU Espai Gastronòmic, on tastar el millor del sud.
A tan sols 5 minuts a peu es troba també El Campero, on trobaràs la tonyina d'almadrava més exquisida. I és que, no oblidis que som a Barbate!
El Campero, Barbate.
PLATJA DE L'HERBABONA I CALES DE LA BRENYA (BARBATE)
Salvatge i verge. Així és aquest raconet del món on l'ànima se serena al compàs de les onades. Arribar fins a la Platja de l'Herbabona ens porta a travessar les pinedes del Parc Natural de La Breña , primer amb cotxe i després a peu per passarel·les de fusta. Al final, una estampa única formada per belles dunes de sorra. Absolutament espectacular.
Una mica més? És clar que sí: si ets dels que va a la platja preparat per al que sorgeixi, ets d'enhorabona. Des d'aquest punt parteix el sender que porta fins a la Torre del Tajo , una torre guaita del segle XVI situada al capdamunt dels penya-segats veïns.
Al passeig, no només contemplaràs les vistes més espectaculars de l'oceà, sinó que, amb sort, podràs descobrir un altre tresor: les Cales de la Breña, una sèrie de petites cales arrambades als penya-segats que queden al descobert en baixar la marea. Un dels secrets més grans de la costa gaditana.
Els aiguamolls del Parc Natural de la Breña.
CANYS DE MECA (BARBAT)
Què et podem dir de Canelles de Meca que ja no sàpigues? Clàssic on n'hi hagi, durant anys va ser refugi d'un moviment hippie i bohemi que, encara que roman a la zona, no ha tingut més remei que adaptar-se a l'arribada del turisme que conquereix les platges i els càmpings cada estiu.
És llavors quan Caños es transforma, i les seves platges d'aigües cristal·lines i la seva imponent naturalesa salvatge –incis: la zona del Far de Trafalgar és un absolut must, tant per la seva bellesa com per la seva importància històrica– se li afegeixen el 'bonrollisme' regnant a l'ambient, tardes i nits plenes de bona música i un gran grapat d'aficionats al kitesurf i al windsurf que esquitxa de colors les aigües de l'Atlàntic. Hi ha qui diu que Caños de Meca compta amb una energia especial, i nosaltres no podem estar més d'acord.
Una bona manera de gaudir d'aquesta oferta de lleure que anima tardes i nits és passar-se pel Xiringuito La Morena, sempre bona opció per prendre algun còctel mentre sona música en directe.
Canelles de Meca: imprescindible.
La Jaima-Meccarola, amb la seva decoració estil àrab, és tot un clàssic, mentre que a Ketama la parada és gairebé obligada. Per als que aguanten tota la nit, el Càmping Camaleón sol animar l'ambient fins a l'alba.
SARA (BARBAT)
Si haguéssim de posar nom al paradís, aquest seria Zahora, una de les últimes platges verges de la costa gaditana. Aquest raconet, situat entre el Cap de Trafalgar , on els britànics van vèncer els espanyols i francesos allà per 1805, i El Palmar , és el lloc on retirar-se quan un es vulgui oblidar del món: aquí cal deixar-se portar per sentir la vida de la manera més pura. És el que toca.
Però arribar a Zahora no és fàcil. Almenys, no tant com les altres platges gaditanes que l'envolten. Potser per això no serà estrany gaudir-ne gairebé en solitari fins i tot durant els mesos d'estiu.
Un grapat de xalets i sinuosos camins mal asfaltats s'aixequen al seu costat, i un cop es trepitja la sorra: la immensa platja, ampla i llarga com poques.
Una opció estupenda és acostar-se fins Sajorami, una animada hisenda-restaurant on allotjar-se, gaudir d'un ric dinar o contemplar un dels millors capvespres de la província –amb música en directe de fons, per cert–. Se t'acudeix millor pla?
Zahora, una de les últimes platges verges de la costa gaditana.
EL PALMAR (VELLER DE LA FRONTERA)
Manual d'ús i gaudi de la platja del Palmar: tombeu-vos a la vostra tovallola sobre la sorra, uniu-vos protecció solar, combineu l'art anomenat “volta i tornada” amb alguna capbussada, i gaudiu tot el que pugueu d'un dels entorns més meravellosos del món. Això sí: en entrar al mar tingui compte amb tots aquests surfistes, kitesurfistes i windsurfistes que conquisten amb les seves danses aeroaquàtiques el terreny, però no deixi de gaudir del sorprenent espectacle.
I què té aquesta platja especial que la converteix en el lloc clau del 'postureig' gadità ? Molt simple: la platja del Palmar és bella, –bellíssima–, immensa –5 quilòmetres de llarg– i amb una sorra en tons torrats que fa que un vulgui quedar-s'hi eternament.
Això sí, amb prou feines està protegida, i això vol dir que quan bufa vent de llevant… No hi ha manera d'aguantar-hi si no és a l'aigua!
Tot i que no et preocupis, tot té remei: hi ha múltiples escoles de surf a primera línia de platja –9 PEUS Surf , O´Neill Surf Academy Spain i On the Sea en són només algunes– on aprendre a dominar les onades. Qui va dir por?
A més compta amb un dels capvespres més bells de tota la costa gaditana , perfectes per gaudir, mojito a la mà, des de qualsevol dels bars a peu de platja. I per menjar? Un clàssic: al restaurant Casa Francisco, el de sempre, podràs triar entre propostes de temporada i la seva extensa carta basada en el producte estrella de la zona: la tonyina d'almadrava. El més difícil serà saber escollir.
El Palmar, tot un clàssic.
PLATJA DE LA FONTANILLA (CONIL DE LA FRONTERA)
I arribem de nou a zona urbana: La Fontanilla, que canvia de nom fins a quatre vegades al llarg de tota la seva extensió, –Els Batels, El Chorrillo, La Fontanilla i El Roqueo– , és d'aquelles platges on viure en primera persona l'essència més autèntica de la vida local.
I aquí tornem a trobar-nos amb els kits complets de 'taula-ombrilla-nevera-cadires de platja' que només els vilatans tenen l'art de muntar i desmuntar en dos minuts. Majors, joves, pares i nens busquen el buit perfecte davant del mar per ubicar el seu camp base, encara que això suposi fer-ho a tocar de la tovallola.
Però també hi ha lloc a La Fontanilla per als turistes, és clar que sí. Molts escullen Conil com a destinació de vacances, i quin plaer més gran que oblidar-se del cotxe, de l'aparcament, i poder anar caminant cap a aquesta anhelada platja amb què es porta somiant tot un any, no creus?
En tractar-se d'una de les platges més concorregudes i trobar-se al costat del centre urbà de Conil, compta amb tot tipus de serveis, com ara guinguetes i restaurants a peu de platja. Ens quedem amb el Restaurant La Fontanilla, un elegant negoci on provar el millor peixet fregit i marisc de la zona. Donem fe!
La Fontanilla canvia de nom fins a quatre vegades al llarg de la seva extensió.
FONT DEL GALL (CONIL DE LA FRONTERA)
Seguint la línia de la costa direcció nord, i just on tenen començament els escarpats penya-segats que donen forma a aquesta part del litoral gadità , ens topem amb la platja Font del Gall. L'enclavament és d'una bellesa força singular: recollit per escarpades parets de roca i terra, accedir-hi és fàcil gràcies a unes escales que parteixen de la urbanització Fuente del Gallo.
Es tracta d'una d'aquestes platges una mica més relaxades, encara que tot i així sol anar-hi força gent. La platja és tan estreta que durant les hores de marea alta amb prou feines queda zona de sorra on poder tombar-se.
Una mica més endavant, l'última de les platges a què es pot accedir caminant des de la zona urbana: Cala Puntalejo. Amb només 180 metres d'extensió, dos són els punts forts: l'absoluta tranquil·litat que s'hi respira i l'absència de grans onades.
Font del Gall: una bellesa singular.
CALA DE L'OLI (CONIL DE LA FRONTERA)
I arribem a un altre dels clàssics de Conil: la cala de l'Oli. Envoltada de penya-segats alts, és un d'aquells llocs especials on, tot i no ser únic, ni secret, ni exclusiu, un se sent “bé”.
I quan diem bé, ens referim a relaxat, sent conscient que de vegades la natura regala enclavaments meravellosos dels quals gaudir de qualsevol manera. En aquest cas: estirats a la sorra, bronzejant les nostres pells, i refrescant-nos, cada vegada que el cos ens ho demana, a les netes i fresques aigües de l'Atlàntic.
T'expliquem un secret? La cala de l'Oli es troba molt a prop del port pesquer de Conil , mirant cap al sud, i aquest detall és digne de tenir molt en compte: quan bufa el vent de llevant a Cadis, aquí ni s'assabenta!
Cala de l'Oli, un altre dels clàssics de Conil.
CALES DE ROTX (CONIL DE LA FRONTERA)
Una de les nostres meravelles preferides. Aquesta successió de cales, gairebé perceptibles des de la zona més alta dels penya-segats, es troben unides per un sender pel qual es pot caminar a la recerca de la que més convenci.
Un cop triada, caldrà baixar unes empinades escales excavades a la roca , una tasca que té la seva intríngulis però que almenys assegura que no se saturin de gent.
Però si hi ha alguna cosa que ens convenç més que res del món d'aquesta zona són els seus paisatges, els mateixos que muten a l'enveja de les marees, que potser transformen les cales en llocs grans i amples que les fan desaparèixer.
Contemplar el capvespre des de qualsevol d'elles, tant és que sigui a Cala Encesa, Cala Aspra, Cala del Fraret, Cala de l'Ànec, Cala Medina o Cala Oncle Juan de Medina –no digueu que els noms no són originals– és una experiència única i meravellosa.
Cales de Roche: simplement meravelloses.