Tot al blanc
Tot i que actualment el topònim d'aquesta urbanització sigui Binibèquer Vell, per als propietaris de la mateixa i per al més del milió de visitants que freqüenten anualment l'illa de Menorca va ser, és i sempre serà coneguda com a Binibeca Vell.
La trobem al sud –concretament al municipi de Sant Lluís– ia tan sols 10 km de trajecte amb cotxe des de Maó ia 50 km de Ciutadella. Les seves edificacions que vesteixen de blanc són el principal reclam turístic que fa de les delícies dels viatgers més curiosos i dels amants d'Instagram (si anem a la xarxa social per excel·lència hi ha més de 38.000 mencions amb el hashtag #binibeca que fan referència a la urbanització).
Però Binibeca Vell és molt més que la postal 'instagramejable' de torn del nostre feed de cada estiu. Aquest poblat de pescadors amaga una història i una infinitat d´atractius que el converteixen en una veritable joia a visitar a Menorca així que tinguem oportunitat. I si és fora del circuit dels mesos d'estiu millor que millor, per evitar les freqüents aglomeracions que es donen cita al juliol i l'agost. La descobrim sense pressa però sense pausa?
Binibeca, molt més que el poblat 'instagramejable' de Menorca
LA HISTÒRIA DE BINIBECA VELL
“Binibeca Vell és a Menorca com la Sagrada Família és a Barcelona. És a dir, persona que posa el peu a l'ínsula, persona que visitarà el poblat de pescadors” explica Traveler Joan Ramon Rabassó, president de la Comunitat de Propietaris del Refugi de Pescadors de Binibeca Vell.
Amb el boom turístic dels anys 60 a Espanya –època en què es van enlairar els viatges de sol i platja– Menorca encara era un paradís molt poc explotat amb veritables joies verges de llarg a llarg de l'illa. A poc a poc van anar sorgint nuclis urbans i el 1961 un grup d'empresaris menorquins van comprar la marina de Binibeca Vell. **
Amb la idea que a Menorca el turisme encara no s'havia assentat i pensant que les belleses de l'illa eren totalment desconegudes, aquests visionaris van decidir que el lloc podia ser ideal per desenvolupar una ordenació del territori. Tenien molt clares les idees: volien construir una urbanització de categoria”, comenta Joan Ramón Rabassó al document que va realitzar amb motiu del 50è aniversari de Binibeca Vell. I la veritat és que no van ser gens mal encaminats.
Les casetes blanques són el segell indiscutible daquesta àrea costanera
Va ser l'any 1964 quan l'aparellador menorquí Antonio Sintes Mercadal –juntament amb la col·laboració del seu íntim amic l'arquitecte Francisco Juan Barba Corsini– van començar amb la construcció d'aquesta àrea costanera que tantes alegries han atorgat al turisme a l'illa.
Al llarg dels anys van ser un total de 165 habitatges amb gairebé 8.000m2 edificats les que es van alçar en aquest nucli urbà amb diverses característiques en comú: el seu color níveo, la seva disposició davant del mar i la seva singularitat (no trobaràs res semblant a la resta de la superfície terrestre).
Els propietaris van trobar aquí el refugi perfecte on gaudir de les llargues temporades de bon temps a la més absoluta calma i tranquil·litat: "Una típica marina que per aquell temps no tenia cap valor i que un grup de promotors visionaris, va imaginar com a emplaçament idíl·lic per gaudir d'un racó de Menorca" , indica Joan Ramon Rabassó al mateix document esmentat anteriorment.
Carrerejant per Binibeca Vell
“L'estampa de casetes blanques constitueix un entorn a imatge i semblança d´un poble de pescadors típic de l´arc mediterrani, com si estiguéssim en plenes illes gregues. La idea inicial era recrear un poblat que cridés l'atenció a intel·lectuals, pintors i escriptors que poguessin tenir un entorn únic per inspirar-se”, continua.
El resultat és gairebé sis dècades després de la seva creació, una destinació que manté l'essència de llavors però adaptada a les exigències turístiques de l'actualitat. Amb una gran afluència durant els mesos estivals, però així que ens en sortim en trobem l'atmosfera i serenitat que tant va enamorar als seus inicis els primers propietaris a principis de la dècada dels 60.
Binibeca: un dels racons imprescindibles de Menorca
UN ENCLAU QUE CAL CUIDAR I PRESERVAR
Arribar fins aquí no té cap pèrdua. Només haurem de seguir les indicacions que ens facilita el GPS o les senyalitzacions a la carretera amb destinació a Binibèquer Vell. Un cop aparcat el cotxe pels voltants, si seguim en direcció al passeig marítim, arriba un moment que ens trobem amb les casetes tan característiques.
Perdre's, trobar-se i tornar-se a perdre pels carrerons estrets i empedrats com si estiguéssim dins d'un laberint fins a topar-nos de ple amb la panoràmica just a sobre de les roques de Caló d'en Fust. Aquí petites embarcacions fondejades reben el turista regalant-li una estampa molt pintoresca.
Si volem, tenim l'opció de baixar fins a les plataformes per seure tranquil·lament i admirar el lloc o fins i tot banyar-nos si l'ocasió ho permet. Si busquem alguna cosa més en format cala a menys de 15 minuts amb cotxe de la zona hi ha reductes com la Cala Binidalí, Caló Blanc, Cala Binibeca, Cala Binisafúa o Es Ricó Fondo (aquesta última és ideal per fer snorkel) amb tons blaus turquesa i aigües cristal·lines.
Cala Binidalí
En nombrosos punts d'aquest conjunt de edificacions blanques trobem cartells que resen “silenci, si us plau” i algun més aclaridor en què es pot llegir en nom de la Comunitat de Propietaris del Refugi de Pescadors de Binibeca Vell: “Si us plau, ajudi'ns a conservar net el poblat de pescadors. Respecteu la intimitat i el descans dels residents”.
Els turistes han de recordar que estem davant d'una propietat habitada –singular i única sí–, però abans de res és una propietat privada en què un té la sort de visitar-la quan passa per l'illa de Menorca, però això no vol dir que no sigui necessari respectar la tranquil·litat i rutina diària dels veïns que resideixen habitualment en aquests habitatges peculiars.
“Els turistes també han de tenir en compte que estan dins una urbanització privada (no ha estat recepcionada per l'Ajuntament encara) i que és com si entressin en un domicili i per tant haurien de comportar-se amb la màxima educació i delicadesa possible, cosa que per desgràcia moltes vegades no passa. Només demanem que es comportin i procurin no molestar els residents”, comenta a Traveler.es Joan Ramon Rabassó. No sembla tan difícil, oi? Recordem-ho la propera vegada que ens deixem caure per aquí.
"Silenci, si us plau"
ALGUNES ADRECES GASTRONÒMIQUES RECOMANABLES
A Binibeca Vell a més de passejar per l'àrea costanera també trobem alguns punts a tenir en compte per **satisfer el nostre paladar així que la gana comenci a fer acte de presència. Apunta! **
Sa Musclera (Poble de Pescadors, Carrer des Timó, 17): amb una bona relació qualitat-preu i on podrem delectar-nos amb plats de la gastronomia típica de l'illa.
Bambú Menorca (Passeig Marítim, 38): si busquem la posta de sol perfecta al sud de l'illa no cal anar fins a la Cova d'en Xoroi per tenir-la. Bambú Menorca es va inaugurar el 2019 i en poc més d'un any de vida ja ha esdevingut un dels place to be per excel·lència de l'illa. Espectaculars capvespres des de la terrassa, refrescants còctels i un ambient inigualable. No dubtis a quedar-te a sopar després del ritual de veure el sol fondre's amb la línia de l'horitzó al mar!
El Peixet (Poble de Pescadors Carrer des Timó): on tal com el seu nom indica està especialitzat en tot tipus de peix, marisc i arrossos. Algunes recomanacions? Els musclos al vapor, els calamarsets, l'arròs caldós i l'arròs negre estan de mort!
Na Rosa (Plaça Sa Font, s/n): un dels millors llocs a Binibeca Vell on degustar deliciosos productes locals: desenes de varietats de formatges, patés, torrades, embotits, peixos fumats... no necessitaràs més per trobar la felicitat en forma de dinar o sopar!