‘No vull ser una princesa, vull ser una pantera’, de Martanoemí Noriega
Els grafits han estat motiu de disputa des que van començar a omplir les parets de les ciutats. Hi ha qui els defensa acèrrimament i qui els detesta sense miraments. El professor i escriptor José Félix Valdivieso es troba al primer grup, ja que per a ell són autèntic art. I n'és una mostra el llibre Grafitis del món, on recull un total de 50 obres de tot el planeta que l'han inspirat.
Segons ell, aquesta disputa de definir les formes d'expressió com a art o no s'ha donat al llarg de tota la història. “A les pintures formals també els ha passat en el passat. Si el pintor tocava un tema que era sacríleg, que anava contra els cànons, moltes vegades no se'ls considerava art. O es creava un moviment que s'aixecava contra ell”, afirma. I posa com a exemple l'art eròtic: “En el passat aquest tipus d'art no era acceptat pel públic general. Una censura que mostra que les maneres de ser il·legal han evolucionat amb el temps”, sintetitza.
'Made in God'
El que sí que té clar és que per ell són art, ja que al final són una forma més dexpressió. I va ser per això que a finals del 2014 va idear aquest llibre, en què inclou grafits que van des d'una simple frase fins a un mural molt treballat. Qualsevol representació que li provoqués. “En aquell moment viatjava molt i em va sortir la idea de cada vegada que en veiés un que m'atragués, escriure sobre ell”.
Escriure sobre aquests grafits que li inspiressin alguna cosa, ja fos un miniconte o una història relacionada amb allò que l'obra amaga. Així, per les seves pàgines s'entrellacen pintures amb textos que narren situacions viscudes pel mateix Fèlix o curiositats relacionades amb el grafit, com la de Churchill i l'ornitorinc. “És molt curiosa la història que explico al llibre sobre això. Jo no sabia que li agradaven tant els animals a aquest dirigent britànic. I és que, en plena Segona Guerra Mundial, Churchill únicament va enviar reforços a Austràlia, que en aquell moment estava sent bombardejada pels japonesos, quan li envien un ornitorinc. Un animal que acaba arribant mort pel so de les bombes”, resumeix.
'Mai més 1933'
EL GRAFITI, UNA AFIRMACIÓ DEL JO
Segons apunta José Félix Valdivieso, una de les millors explicacions de per què es van començar a popularitzar els grafits durant la segona meitat del segle passat la va donar el filòsof Jean Baudrillard. “En el context dels anys 70, en societats en ple desenvolupament on allò urbà deixava l'ésser humà en solitud, els grafits funcionaven com una afirmació de la personalitat, del jo”, sosté. Per això són tan importants els missatges que transmeten.
Per això, segons l'autor, funcionin com l'avantsala de les xarxes socials. Els artistes plasmen el mateix missatge al llarg de tota la ciutat o el fixen en trens perquè es moguin per aquesta. “La gent vol que sàpigues què sent, igual que passa amb les xarxes socials. Un udol amb què reclamar l'existència. Som molts i ens perdem a la massa”, apunta.
Però a banda d'aquesta reafirmació del jo, els grafits porten aparellats una altra sèrie de característiques. Com el de la fugacitat. José Félix Valdivieso ho descriu a través del terme de la filosofia japonesa mono no aware , que sosté que la caducitat de les coses és la que les fa belles. “Els nipons sempre tenen una reflexió sobre allò cultural i allò estètic molt fina. Amb aquesta expressió vénen a dir que si tot fos etern no tindria aquesta fragilitat ni ens preocuparia tant perquè podríem veure'l sempre”, sintetitza.
Una expressió que lliga directament amb el terme nipó wabi-sabi , el qual significa que la bellesa es troba a la imperfecció dels objectes. Unes paraules que posen en valor la recerca de lúnic. “Al grafit també en tens molt. Els artistes treballen sota pressió i no els poden retocar”, diu l?expert.
'Snowden'
OBRES D'ART, PERÒ TAMBÉ FRASES O PARAULES
En els grafits elegits per José Félix Valdivieso, una de les sorpreses que se'n porta un és que molts no són grans ni treballades pintures, sinó frases o paraules que pel lloc on es troben van cridar latenció de lescriptor. “Jo buscava per què carall fan això, no que fossin grans obres. Em crida l?atenció el tipus de missatge que pinten”, explica.
Així, no és estrany que un s'enfronti al llibre a la frase ‘Els bojos’. “Me la vaig trobar a Amsterdam, on els grafits estan prohibits, ia sobre en espanyol. Era una obra petita, però em va cridar latenció la persona que estava darrere. Per què havia posat això? També va connectar amb mi perquè el meu avi, quan sortia al carrer, sempre deia que ja hi havia els bojos, que per a ell era el bullici”.
Una altra frase que li va impactar molt va ser la de** 'Nie wieder 1933' (Mai Més 1933)** al centre de Frankfurt . “Van pintar aquestes paraules seguides de l'any que Hitler va arribar al poder. Per les seves connotacions i el lloc on es troba, és un grafit molt potent”. O un amb la paraula ‘Snowden’ pintat al mig de Brooklyn. “Cal recordar que els Estats Units són un país lliure, però on no es poden dir determinades coses. Em va cridar l'atenció que estigués el seu nom allà posat, quan encara hi ha ferides obertes a causa de la filtració que va fer Snowden sobre la mala praxi que havia dut a terme l'Agència de Seguretat Nacional del país”.
José Félix Valdivieso, autor del llibre Grafitis del món
Però a banda de grafits que són potents pel que expressen, també n'hi ha d'altres que són autèntiques obres dart. Com el de ‘No vull ser una princesa, vull ser una pantera’. Hi apareix una nena amb un barret d'una pantera descrita amb aquesta frase. “Em va agradar molt com ho va fer la seva autora. El grafit es troba en una paret legal de la Ciutat de Panamà. Vaig aconseguir parlar amb la seva creadora i em va explicar que la idea va sorgir d?una conversa que va sentir entre una nena i la seva mare”, explica.
I, per tancar el llibre, gairebé a manera irònica, planta un grafit amb un ‘Feliç 2020’. “Crec que cal no perdre l'humor. Només a un grafiter se li acudiria posar una cosa així en una paret”, riu.
Editorial Quaderns del laberint