A Girona, la solidaritat viatja amb tàndem. Al davant, pilots voluntaris i, darrere, persones invidents
Imaginem sentir a ple pulmó l'olor de la terra mullada, les fulles d'un arbre d'eucaliptus, l'herba acabada de tallar, les flors que més perfum desprenen als camins, com la dama de nit, la menta o el fonoll. Sentir l'aire, les olors, la temperatura, la brisa que ens frega els braços, les cames i el rostre, el vent que mou els cabells.
Avançant al ritme fluid del pedaleig, també molts sons van captant la nostra atenció. Tot el que sentim pren molt més relleu si tanquem els ulls. Si apaguem un dels nostres sentits, l'energia cerca endinsar-se més a la resta. Asseguts a el seient del darrere d'un tàndem, baixem les nostres parpelles o ens col·loquem una cinta nuada al cap que ens impedeix la visibilitat.
Imaginem sentir a ple pulmó l'olor de la terra mullada
Viurem així una sensació molt especial, emocions a flor de pell. Requereix confiança en el pilot que ens guia, i fermesa, seguretat i força en cadascuna de les nostres pedalades, rodant fort pel camí adequat.
Si ho provem, ens estarem posant a la pell dels protagonistes de una història de trobada entre voluntaris que piloten tàndems a la ciutat de Girona i persones invidents que els confien l?experiència de sortir a recórrer el territori.
Fiant-se per complet en aquest viatge compartit de forces equilibrades, les persones que no veuen tenen tanta responsabilitat de pedalar fort com els qui van davant amb els ulls ben oberts per sortejar qualsevol obstacle, triar el camí i aportar la narració dels principals detalls del trajecte, també els més subtils.
Creuant un pont, vorejant un rierol, requerint més intensitat de múscul en determinat moment per salvar un pendent, van deixant enrere l'entramat urbà de la ciutat de Girona i, amb això, el trànsit i els sorolls urbans, per anar endinsant-se a la calma dels camins.
Voluntaris que piloten tàndems a la ciutat de Girona i persones invidents que els confien l'experiència de sortir a recórrer el territori
És dimecres, dia de sortida en tàndem per Josep Reixach. Tots en diuen Jep, va néixer al poble de Besalú, però viu al barri de Sant Gregori de Girona i és músic professional. Guitarra i cantant, fa més de 30 anys que viatja amb la seva orquestra La Montecarlo. Als 8 anys el van detectar una malaltia ocular degenerativa. Ara té 59 anys i només pot percebre llums i ombres.
“He intentat viure ràpid tot allò que volia viure, com viatjar molt. He fet 56 viatges. Sóc un enamorat de Tailàndia ia Cuba hi he anat cada any. Afortunadament, m'he pogut anar acostumant de mica en mica a la pèrdua de visió”, diu.
Fins als 30 anys, Jep va poder anar amb bicicleta sense cap problema, però ara feia molt que no pujava a pedalar. Avui és un dels motors d'aquesta aventura al tàndem. Motor, per l'impuls que aporten les cames a cadascun d'aquests viatges sobre pedals, i motor perquè la seva falta de capacitat visual, com la de qualsevol persona invident de Girona, va inspirar aquesta iniciativa.
Va ser Xavier Corominas qui va veure la possibilitat d'acompanyar persones que no veuen sortides en tàndem. I la proposta va obrir un món de noves sensacions, una vivència -fins el moment d'un dia a la setmana- renovadora, que aireja fins a l'ànima dels uns i dels altres, els que guien i els que viatgen al seient del darrere.
"Nosaltres, els pilots només hem d'anar indicant els obstacles”
Aquesta sinergia es remunta a fa més d'un any, quan Corominas, que és membre de l'associació Mou-te en bici (Mou-te en bici) de Girona, que promociona l'ús de la bicicleta a la ciutat, va coincidir amb un grup de persones invidents que justament s'havien reunit per concretar propostes de millora a la ciutat que facilitin la vida quotidiana als qui conviuen amb les dificultats derivades de la seva manca de visió.
Pensant-hi, es va encendre una llum a la ment de Xavier Corominas. Li van venir a la ment uns tàndems del Consorci Vies Verdes de Girona i va pensar en proposar aquests originals i solidaris viatges compartits que ara ja fa més d'un any que estan en rodatge.
NATURA MÉS A FLOR DE PELL
Les vies verdes són antics passos de ferrocarril o camins de pastor, avui en desús, que han estat recuperats per poder-los recórrer amb bicicleta, a cavall oa peu. La via verda de Banyoles a Girona és una de les que solen fer en tàndem.
“Vam passar per llocs on hi ha molts ocells, granges i cases de pagès i es baixa a zones amb força ombra”, explica Xavier Corominas. “La bicicleta és una ajuda molt bona quan cal caminar en algun tram, és el millor bastó per a les persones que hi van darrere. Nosaltres, els pilots només hem d'anar indicant els obstacles”, comenta Corominas.
"Llisquem sense bastons i som protagonistes de l'avenç, tant com qui ens guia"
És una activitat totalment gratuïta per a tots, encara que els beneficiaris es van inscriure a l'associació Mou-te amb bici per fer més pinya en aquesta aposta per l'ús de la bicicleta. Ara saben més que mai els beneficis, i per a ells i elles el privilegi de poder sortir a l'aire lliure pedalant. Habitualment surten cinc tàndems. A més del Consorci vies verdes, col·labora amb aquesta iniciativa Cicloturisme Tours de Girona.
Altres recorreguts que solen triar segueixen el Camí Ral de Girona fins al poble de Sant Gregori, que es pot allargar fins el poble de Sant Julià de Llor i Bonmatí, en un itinerari duna hora aproximada de camí. Les vies verdes del Carrilet i Sant Feliu i l'antic camí de Salt, Aiguaviva, Vilablareix i L’estanyol són altres rutes molt agraïdes des de la capital gironina.
“Són pistes en molt bones condicions. I per als més atrevits, podem fer la baixada de la Via Verda des d'Olot fins a Girona i la pujada al santuari dels Àngels, al massís de les Gavarres”, afegeix Xavier Corominas. Motors i pilots se citen mitjançant un grup de WhatsApp.
“Podem arribar a fer 40 o 50 quilòmetres entre anar i venir. Jo a casa tinc una el·líptica i amb prou feines l'ús, en canvi, sortir a pedalar ho faig molt a gust. És molt agradable retrobar-te amb la natura i sortir en grup. Parem a esmorzar i parlem entre tots. A mi m'encanta, passo un matí molt bo, ia tots crec que els passa el mateix. És un projecte molt interessant”, explica Jep.
A Girona, la solidaritat viatja amb tàndem. Al davant, pilots voluntaris i, darrere, persones invidents
“Nosaltres ja tenim superades moltes pors, sabem pujar i baixar escales, i confiem en la persona que ens porta. Sobre el tàndem, des del darrere has de sentir què fa el del davant, si gira, tu gires, si pedala, tu pedaleges. Tenim tots els sentits que no són la vista més desenvolupada. És una sensació molt bona en aquests carrils bici passeu per la vegetació, noteu l'olor de l'herba i, encara que feu calor, sentiu l'aire en passar. I ens vénen a buscar ia acompanyar de tornada a casa. Ens ho fan tot molt còmode”, diu Jep.
“Si travessem zones humides i amb arbres, tu mateix ho notes. Escoltar l'aigua de rius i els ocells també fa el passeig atractiu", expressa Jordi Salido, un altre dels motors daquesta aventura.
"A la ciutat també escoltes el trànsit, i has de posar més atenció per si cal frenar ràpid, però no és ni més ni menys atractiu, tot el conjunt de la sortida és agradable i lúdic. A mi em serveix per evadir-me de tanta tensió, em fa gaudir de l?esport i del relax», afirma.
Roser Crivillé és una altra de les participants. Feia molts anys que no pujava a una bicicleta. Quan li van parlar de la possibilitat de tornar-ho a fer, ara que pràcticament els seus ulls només perceben el contrast de llum i ombres, no ho va dubtar. Estava entusiasmada.
"Tot el conjunt de la sortida és agradable i lúdic"
Des del moment que la va venir a buscar el pilot al tàndem amb què aniria d'excursió fins que la va tornar a deixar a la porta de casa, va contenir totes les emocions. Aquell primer dia va estar molt més pendent de fer-ho tot a la perfecció que gairebé de gaudir de l'experiència. “Volia ser acceptada”, diu.
Roser camina moltíssim, surt a fer rutes per la muntanya amb diferents amigues i amics, però tornar a pedalar, si no era així ja no podia viure-ho. I està encantada de poder sortir al tàndem cada setmana. Ben equipada amb tot el que acompanya un bon ciclista, espera molt aviat cada dimecres que arribi el tàndem.
“Llisquem sense bastons i som protagonistes de l'avenç, tant com qui ens guia, amb què sentim una confiança plena. Per nosaltres això té molt de valor”, afirma Roser.
Xavi Corominas és el pilot més habitual. Després de més d'un any acompanyant com a pilot i guia al volant la Roser i altres persones que gaudeixen de les sortides amb tota la plenitud de la resta de sentits, es va proposar experimentar aquestes mateixes sensacions.
“No havia anat mai de motor al tàndem (al seient del darrere). En anar davant, sempre tens confiança en tu mateix, portant l'altra persona que saps que depèn de tu”, explica. “En acabar un dia l'excursió habitual, havíem d'anar a buscar un altre tàndem i vaig dir a un company, ja pujaré darrere. I llavors em vaig dir: I si provessis de tapar-te els ulls? Els vaig tancar i vaig quedar sorprès”, prossegueix.
“Va ser brutal. Escoltava cotxes, autobusos, bicis… Em va fer molt conscient que la responsabilitat nostra és la confiança que tenen els qui van darrere pedalejant, només percebent amb la vista sol i ombra. Quan estem arribant a un gual, avisem amb anticipació o si parem amb la dreta o amb l'esquerra. És una experiència que, després de fer-la, vaig dir: potser l'hauríem de fer tots els pilots per saber què sent la persona que va darrere”.
El viatge amb tàndem regala tot això. Al seient del darrere d'un tàndem i ulls tancats serà una experiència totalment diferent, terapèutica. Potser ens ajudi a vèncer pors, a prendre confiança, aprenent dels qui millor saben fer-ho. “Sembla mentida que t'ensenyin tant aquestes persones a través de tot allò que et mostren que poden fer malgrat la seva manca de visió. Nosaltres, els que veiem, tenim moltes més pors”, diu Salvador Llorente, que és un altre dels pilots de tàndem.
Llorente sap que no és igual anar amb bici que amb tàndem i ja té una bona pràctica interioritzada. S'acabava de jubilar quan el seu germà li va parlar d'aquesta experiència a la seva ciutat, i començar de voluntari li ha assegut molt bé. "No només per fer de conductor un altre cop d'un tàndem, sobretot m'ha anat bé per sortir de casa", expressa.
Gràcies a ell, al seient del darrere surt a la natura també algú que, altrament, no podria fer-ho pedalejant. I, en aquest rodar plaent, gaudeixen de una experiència més íntima, més subjectiva, més privada, més enriquidora perquè potencia més la percepció de la temperatura, les fragàncies naturals i el plaer de confiar en qui va obrint camí.