Siurana, darrer bastió sarraí de Catalunya
Al capvespre, el sol comença a amagar-se després d'un mar de núvols que reflecteixen els seus raigs, daurats primer, per passar al taronja després, i acabar en un violeta purpuri. Aquests mateixos colors tenyeixen, gradualment, l'impressionant penyal de roca calcària sobre el qual s'assenta el llogaret de Siurana, a Tarragona.
Els seus tres carrers empedrats, als quals treuen el cap massisses cases de pedra, semblen contenir la respiració, creant una atmosfera de respectuós silenci tan sols trencada pel granyit d'algun au rapinyaire que vola alt sobre els boscos, penya-segats i l'embassament que envolten Siurana.
Enmig d'aquest silenci, s'agermanen dos símbols de religions oposades, una església romànica i un castell àrab, que van decidir, fa segles, segellar la pau per gaudir d´una estampa natural que només pot ser obra d´una Mare Natura que no entén de creences humanes.
Siurana, un llogaret amb molt per explicar
SIURANA, ÚLTIM BASTIÓ SARRACE DE CATALUNYA
Siurana és un dels pobles medievals més bonics d'Espanya i, alhora, un mirador excepcional. Tot i això, en temps de guerra, no va ser aquesta bellesa paisatgística la que va portar els sarraïns a construir aquí una fortalesa inexpugnable.
La silueta de les ruïnes del castell de Siurana encara es retalla contra l'horitzó. La seva solidesa imponent s'aixeca 730 metres sobre el mar, al costat d'uns penya-segats de 250 metres de desnivell, a l'extrem est de les magnífiques i boscoses muntanyes de Prades.
La fortalesa és d'origen andalusí i va ser erigida al segle IX, com part del cinturó defensiu que els àrabs van crear per defensar la Marca Superior d'Al-Andalus dels atacs dels comtats cristians del nord peninsular.
Hisn Xibrana (nom àrab de la fortalesa) dominava un vast territori que englobava part de les actuals comarques catalanes del Baix Camp, el Priorat, l'Alt Camp, les Garrigues i la Conca de Barberà. Protegida pel seu entorn natural, va resistir fins al final el setge cristià, sent el darrer bastió musulmà a Catalunya. El 1153, les tropes combinades de quatre comtes catalans van aconseguir rendir-la després d'un llarg setge.
Al segle XVII, el castell seria destruït per les tropes de Felip IV i les seves restes van ser atacades i incendiades pels francesos durant la Guerra del Francès. Avui dia, encara queden vestigis de sales i torres, destacant la que va haver de ser la gran torre del castell, aixecada sobre roca a la part més alta, just a la vora del barranc.
Ruïnes de l'antic castell de Siurana
LA LLEGENDA DE LA REINA MORA
Aquest precís barranc és el protagonista de la llegenda més bella i trista que atresora Siurana.
Segons la mateixa, quan els cristians van tancar el setge al voltant de la fortalesa i la rendició d'aquesta era imminent, la preciosa reina mora Abdelazia no va suportar la idea de caure en mans dels seus enemics i es va muntar sobre el seu corcel blanc per saltar al precipici.
Des de llavors, i per sempre, va quedar marcada la ferradura del cavall sobre la superfície de la roca des de la qual va saltar. Alguns diuen que la osca és deguda al fet que el pobre equí va intentar frenar el seu galop al buit quan es va adonar d'on li conduïa la seva mestressa. No obstant això, uns altres defensen que l'animal va acceptar el seu destí amb valentia i va prendre un gran impuls, deixant la marca a la pedra.
SIURANA I LA VIDA A L'AIRE LLIURE
Aquestes parets de roca calcària sobre les quals s'aixeca Siurana no només són l'escenari de tràgiques morts de belles reines àrabs, sinó que, en temps moderns, s'han convertit en una atracció irresistible pels amants de l'escalada.
Escaladors de tot Europa arriben cada any a Siurana i els seus voltants per enfilar-se murs calcaris de centenars de metres d'alçada. Aquí trobareu més d'un centenar de vies ja obertes per altres amants d'aquest esport i, a més, són recompensats amb unes vistes immillorables sobre les serres del Montsant i la Gritella, a més de les muntanyes de Prades i el bell embassament de Siurana.
Aquest embassament és un dels llocs més visitats als càlids estius de Siurana. Les seves aigües tranquil·les i blaves són immillorables per gaudir d'un refrescant bany o, per als més actius, de la pràctica d'esports aquàtics, sent el passeig amb caiac el que més seguidors té.
Aquells que no se sentin còmodes sobre el líquid element, tenen la possibilitat de recórrer els voltants del pantà a peu, en una ruta que presenta un bon nombre de llocs on aturar-se a fer un pícnic campestre amb unes vistes immillorables. A més, hi ha un embull de senders –de diferents dificultats i durades– ideals per entrar en contacte amb la natura, acabant o partint, molts d'ells, des del mateix Siurana.
Siurana, un dels millors miradors d'Espanya
OLIS D'OLIVA VERGES EXTRA
Al voltant d'aquesta naturalesa que tants turistes, tant nacionals com estrangers, atrau Siurana, els camps d'oliveres donen com a fruit un oli d'oliva de tal puresa que ha rebut una denominació protegida d'origen.
La zona de producció dels olis d'oliva emparats per la Denominació d'Origen Siurana està constituïda per diversos municipis de la província de Tarragona, abastant les comarques del Priorat, Ribera d'Ebre, Baix Camp, Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà i Baix Penedès.
L'oli d'oliva de Siurana té una denominació d'origen protegida
FESTES MAJORS
L'oli i la bona taula són dos dels protagonistes de les festes majors de Siurana, que tenen lloc a mitjan agost. Durant aquests dies, el poble cobra una vida inusitada i s'organitzen concursos i esdeveniments de tota mena i per a tota família, des de xocolatades a campionats d'escalada, passant per les clàssiques i espectaculars torres humanes formades per les colles de castellers de la zona.
La resta de l´any, Siurana reposa tranquil·lament sobre el penyal, amb ganes de gaudir durant mil·lennis d'una pau que va trigar segles a trobar.
Vista aèria de Siurana