Deia Victor Frankl que “La nostra llibertat més gran és la de triar la nostra actitud”. Tan lliures que desitgem sentir-nos sempre, lluitant constantment contra un sistema que ens engoli, lligats la majoria del temps a pensaments, conductes i opinions alienes.
De vegades gairebé ens han de desconnectar per obligar-nos a mirar-nos als ulls. “No tenim wifi, parlin entre vosaltres”, penja en un cartell dun dels meus bars favorits. I no seria més interessant que ningú ens posés traves perquè nosaltres solets alcéssim la mirada i observérem el món sense necessitat d'una pantalla? Doncs sembla que el sentit comú és el menys comú dels sentits.
Així que no hi va haver millor moment ni millor excusa que el primer dia de tardor per deixar el telèfon a casa i engegar-nos. Carretera i manta! Sense tenir tan clar el destí, l'únic clar era el objectiu de descobrir algun lloc proper però desconegut.
Taula de formatges.
MENJAR TARDOR
En direcció a Vic es troba la formatgeria Montbrú, apassionats formatgers que elaboren artesanalment formatges de cabra, ovella i búfala. Visita obligada al territori del Moianès, una zona plena de grans boscos i bones zones de pastures, punt ideal per elaborar aquests deliciosos formatges.
Per esmorzar necessitaríem un pa a l'alçada del que ens havien brindat a Montbrú. Així que vam fer un alt a Meskpa, a Manlleu, on l'autodidacta Miquel Saborit va guanyar fa relativament poc el premi a millor forner jove. Si sou més de clavar-li la dent a un bon croissant, no gaire lluny amb cotxe trobareu la Pastisseria Prat "Can Carriel, una parada també molt recomanable.
Amb un esmorzar selfmade de campionat a la butxaca, el següent destí va ser el santuari de Puig Agut. Una preciosa ermita ubicada a la comarca d'Osona, un lloc amb història i de gran bellesa arquitectònica a l'interior del qual hi ha dues capelles. I del qual cúpula i façana exterior la converteixen en un escenari rara avis i, per això, màgic.
Santuari Puig Agut.
TERRA DE MIRADORS
A prop de Cantonigròs es troba el mirador del Ter i, una mica més endavant, el Morro de l’Abella. Dos miradors on observar el precipici, el pantà de Sau i el monestir de Sant Pere de Casserres, envoltat d´un increïble paisatge i del silenci.
Si us donés temps podeu allargar i visitar La Foradada, un enorme salt d'aigua amb un gran forat al mig (d'aquí el seu nom de 'La foradada') envoltat per roques al mig de la natura. L'excusa perfecta per agafar una mica més de gana. A nosaltres el temps se'ns va tirar a sobre i vam anar directament a Thymus, un dels dos restaurants de Jordi Coromina.
L'ALQUIMISTA DE L'HORTA
Jordi Coromina cuina les verdures com ningú. És, de lluny, el cuiner que tracta millor qualsevol ingredient que provingui de l'horta. El coneixíem ja per l’Horta de Tavertet (on treballa amb un menú degustació que cal provar abans d’acomiadar-se d’aquest món), però teníem pendent descobrir aquest Thymus, el seu altre restaurant de Manlleu.
De nou trobaràs aquí una cuina humil, de respecte absolut pel producte. La temporada és la que marca els tempos a la carta, elaborada amb verdures en un 80%. Jordi i el seu equip creen a més tot tipus de fermentats i kombutxa sota la seva marca pròpia ENSO. I què dir de la seva selecció de vins naturals (no podia ser altrament), al nivell de l'oferta gastronòmica perquè menjar i beguda parlin un mateix idioma.
Amb plats com sang de l'hort, sopa de nenúfars i ortigues o amb unes postres de tomàquet de collnegre, aquest alquimista de tot el verd s'ha guanyat a pols el Premi Revelació de l'Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició, a més de l'admiració de tothom que en gaudeixi cuina conscient, responsable, sostenible i amb moltíssim sabor.
Després d'acomiadar-nos de l'equip amb una ampolla de kombutxa casolana sota el braç, vam voler acomiadar el dia amb magnificència, al santuari de Bellmunt, una ermita suspesa al cel. A 1245 metres d'altitud i construïda sobre roca, és una de les talaies més impressionants de la comarca d'Osona i de Catalunya. Qui recordava llavors la roda de hàmster, els llums de neó i el so del despertador?
Una de les habitacions.
HOTEL MÉS LA FERRERIA
El lloc triat per descansar i reposar forces va ser Mas La Ferrería. Un lloc amb història, envoltat de natura i ideal per a un moment de repòs els orígens dels quals es remunten a finals del segle XIV.
En arribar de nit i gairebé sense llum, no vam poder observar bé l'entorn de manera que no va ser fins al matí següent quan la nostra habitació amb vistes a La Vall de Binyana ens va robar el cor. El despertador va ser l'olor del cafè i gaudim d'un despertar embolicat en una boira espessa que es va anar dissipant lentament mentre avançava la sortida del sol per mostrar i donar pas (gairebé a càmera lenta) a una panoràmica de cinema.
Viandes a Mas La Ferreria.
El pa de blat de moro, els embotits i formatges de la zona i la coca de panner són sens dubte el segell de la casa a primera hora del dia. I si el dia anterior vam preparar el nostre propi esmorzar, llavors el festí apareixia a taula, a poc a poc, gairebé com un ritual. Tot això ofert per un equip entranyable i afectuós que et rebia i atenia als diferents espais de l'hotel. Te'ls anaves trobant al llarg de la teva estada i et feia la sensació d'estar sempre cuidada per una família que et rep a casa. Els llocs els fan les persones, sens dubte.
Mas La Ferreria és un enclavament envoltat de més de quinze esglésies romàniques repartides per les valls, la via romana de Capsacosta, la zona volcànica d'Olot i l'església de Sant Miquel de Corb. Alguns dels molts testimonis de la història del lloc. Un gran encert per acomiadar aquesta escapada improvisada tenyida de colors, textures i sabors de tardor.
Volcà Montsacopa, a Olot.
David Trueba va dir: “l'elixir de l'eterna joventut és mantenir el desig d'aprendre”. I aprendre també és viatjar, menjar, descobrir... viure. I allò viscut, viscut està.
Per continuar aprenent, per molts més llocs propers i desconeguts, per més moments de mirar-se als ulls i per molts més tardors amb què emocionar-se.