Palau de la Salina de Salamanca, del 1538.
Salamanca sempre és una bona ciutat per escapar-se, per aturar el ritme, per robar un petó a racons romàntics com l'Hort de Calixt i Melibea oa la vora del Tormes. La ciutat castellana continua conservant aquesta atmosfera de coneixement, de saviesa i aquesta ànima slow de rematar amb una cuina d'alta volada.
Doncs precisament aquí és on estan incidint els nous projectes –gastroviatgers– que estan aterrant a la ciutat i fent una volta de rosca als conceptes xerrades més tradicionals.
La bella (i deliciosa) ciutat de Salamanca.
La ciutat on va cridar el filòsof Miguel de Unamuno, Rector de la Universitat més antiga d'Espanya, allò de “Vencereu però no convèncereu” en el seu discurs del 12 d'octubre de 1936 (fa just ara 84 anys) té la mida perfecta per a gairebé tot.
Però si ja la coneixes – has passejat per la Plaça Major; has trobat la granota a la façana de la Universitat, has al·lucinat amb les vidrieres del Museu d'Art Nouveau i Art Déco de la Casa Lis…– la millor excusa per tornar-hi és fer-ho en clau gastronòmica. T'expliquem què no et pots perdre.
Les tapes de sempre, com mai a Bambú!
ON MENJAR
– Bambú, la millor barra o el showcooking més antic del món
La tercera generació d'una mítica família de cuiners estimats han renovat la carta i l'estètica d'aquest local llegendari de tapes i brases sota la batuta del reconegut xef Jose Manuel Pascua. El nét de la estimada i popular cuinera Eunice, que es va guanyar l'afecte de tota la ciutat a base de tapes i guisats que congregaven els catedràtics, els estudiants i la gent que menjava de menús, segueix apostant pel producte xarro 100% i els contundents guisats. Per cert, compta amb quatre versions de truita de patates de les que no en trobaràs cap igual a tota la ciutat i menús degustació (des de 40€), de cinc plats, a la planta baixa a preus més que interessants.
El nou Bambú segueix estant a deu metres de la Plaça Major, en un local quatre portals més avall de l'antic, oferint un receptari de l'àvia que et posarà les piles aquests dies de tardor salmantina: de cel ras i aire fred. Per cert, Eunice –el nom de l'àvia– és el nom que rebrà la propera i més sonada obertura d'un hotel de cinc estrelles Gran Luxe a la ciutat universitària: un hotel gastronòmic, de només 13 habitacions, la cuina de les quals xarra purista no s'haurà de perdre quan t'escapis a veure tots dos, tant l'hotel com el restaurant Pascua, al seu interior. Estaran enganxats al Palau de Monterrey i en línia recta a la Plaça Major. És millor impossible.
Origen, la proposta de Paco Pérez a Salamanca.
– Origen, una carta de vins d'alçada
Fa poc més d´un any va obrir també un altre imperdible, Origen, el concepte del qual desenvolupa el xef català Paco Pérez –al comandament també a cuines com la de l'Enoteca de l'hotel Arts de Barcelona– i un lloc on donar-te un homenatge a base dels millors (sí, sí, els millors) embotits i ibèrics de Salamanca. I encara que les carns són el seu fort, no et pots perdre plats de l'horta com la crema de bolets tardorenc amb ou, les verdures fresques saltejades i el caneló trufat.
Els seus menús degustació són a preus més que raonables (des de 32€); els seus menús de migdia (des de 16€) inclouen delícies com la seva espectacular Hamburguesa de presa ibèrica, romescu i ceba caramel·litzada i postres com Figos, escuma de formatge i granissat de lemon grass, i la seva carta de vins és molt interessant, amb la possibilitat de prendre vins per copes i amplíssima representació nacional que fa venir ganes d'anar-los tastant tots.
– L'Alquimista, diversió també als menús del dia
Una parella, Sandra i Cèsar, són els responsables d'aquest interessant local que és una altra d'aquestes experiències que per si sola mereix una passejada a Salamanca. Plats com l'amanida de cruixent i formatge, les tripes, el bacallà… a més dels pedrers de vedella són alguns dels seus plats de carta més aplaudits en un local diàfan i modern.
A més, també ofereixen menús degustació que canvien cada dia (des de 38€), menús del dia que satisfan i no defrauden i en què és habitual trobar unes de les millors llenties de la ciutat: les de l'Armunya guisades amb terrina de porc, o el seu meravellós fideuà de conill i llagostins.
A la Parra, producte de temporada i proximitat.
– A La Parra, festival de sabors i aromes
Un altre dels locals que és un encert segur i una experiència perfecta per a una nit especial per la ciutat, és aquest. En ple nucli històric de Salamanca, davant de l'encantadora església de Sant Esteve, resulta elegant, de només sis taules recolzades per un jardí vertical que es mimetitza amb la gran façana dels Dominics i el seu entorn vegetal.
Els seus ja famosos menús degustació (n'hi ha de curts i llargs) exposen la particular cuina d'autor i de mercat de Rocío Parra, que és la xef que signa aquesta cuina: el menú Pissarra, són 15 passades per 58€ i el menú Granit, 10 passades per 42€. El cap de sala i sommelier, Alberto Rodriguez Iglesias us acompanyarà perquè la carta de vins (també hi ha vins per copes) sigui una revelació. Per cert, tasteu l'experiència Degustació Caviar: 10 g de caviar i dues copes de xampany per 45€.
Nicolás Sánchez Monge, responsable de fer gastromàgia a Don Fadrique.
SORTIM DE LA CIUTAT
– Don Fadrique, de Salamanca a Alba de Tormes
Si el pla passa per descansar i menjar bé, buscar espais oberts i amplitud una opció propera és l'hotel Don Fadrique, una casa senyorial castellana convertida en hotel-boutique a Alba de Tormes, a un tir de pedra del riu, que des de fa uns mesos també estrena nous conceptes gastronòmics en un dels restaurants més desitjats de la comarca, que per descomptat està obert també per als no hostes.
Tots parlen de els seus menús Instint i Sabor de la Memòria, de la seva triperia, de les seves carns a la brasa… però sobretot, de la seva cuina ecològica amb productes que provenen del seu propi hort i plats que són pur plaer de temporada. Al capdavant, l'incombustible Nicolás Sánchez Monge.
Mirasierra, menjar tradicional a Mogarraz.
– Mirasierra, la joia de Mogarraz
També convé sortir de la ciutat per revisitar un altre lloc que mereix estar en aquesta llista i que no deixa de reinventar-se, en base als seus clàssics, per oferir, a més d'unes espectaculars vistes de la Serra de Béjar, delícies com les Patates Meneàs amb les seves torresnes –quan fas pop ja no hi ha stop…– i això només és per anar obrint boca.
No et perdis la taula de formatges artesans de Castella i Lleó amb què recorreràs el paisatge acompanyada d'uns bons vins de la terra i acaba entrant en calor amb els seus plats de Boletus Edulis o la seva espectacular Arròs Meloso de Mar i Muntanya, amb bolets i calamarsons amb fumet de rap i gamba.
Façana de l'Hotel Rector, Salamanca.
ON DORMIR
– Hotel Rector, perquè els clàssics no moren mai
Molt prop de la Casa Lis, davant de la muralla antiga i les catedrals, aquest hotel boutique en una antiga casa aristocràtica segueix sent, fins ara, un dels millors allotjaments de la ciutat: tranquil, elegant, silenciós, lluminós, amb amenities de Bvlgari… Les tretze habitacions d'estil clàssic ofereixen el descans perfecte després d'un dia complet passejant per Salamanca. Només entrar per la recepció, unes pastes amb llimonada conviden a sentir-se com a casa.
Espai Nuca, escola, galeria d'art i showroom, a Salamanca.
QUÈ VEURE
– Espai Nuca
I ja que ets per aquí, per què no conèixer un dels espais d'art multidisciplinar que més fa parlar? Escola, galeria i showroom, amb tallers per a totes les edats, impartits per artistes, aquest lloc ha esdevingut un autèntic dinamitzador cultural de la ciutat. Sempre trobaràs exposicions, tallers de dissenys, moda, vídeo…
– Non Plus Ultra, al Palau de la Salina
Fins al proper 31 d'octubre, trobareu l'obra de l'artista val·lisoletà Gonzalo Borondo en aquest palauet de façana plateresca i elements italians de 1538, que avui és seu de la Diputació Provincial. L'obra està composta per cinquanta-sis làmines de vidre imprès, de 250 cm x 80 cm cadascuna, instal·lades sobre 56 bases de ferro que s'uneixen a una única estructures i que parlen de la poètica daquest material, el vidre, per crear sensacions.
Salamanca, anem a menjar-te!