Un cap de setmana com mai ho hauries imaginat
A Londres, cosa que és un barri modern, amb botigues i galeries d'avantguarda i una vibrant vida cultural dimarts al matí estarà gentrificat dijous a l'hora del te. Succedí amb Shoreditch i segueix succeint cíclicament . Així que simplement ens deixarem guiar per l'instint i el cor cap a una zona que malgrat la insistència dels hipsters no ha perdut caràcter: el sud. Als barris de ** Peckham i Brixton** es viu la sensació de comunitat i és un d'aquells llocs on el turista se sent local.
Passa que les opcions d'allotjament interessants es concentren a l'altra riba del Tàmesi. Podem triar entre els estilosos però assequibles, com el citizenM, les noves obertures, com el The Hospital Club, construït en un antic hospital a la zona de Covent Garden i amb un rang de preus força ampli; o els senzillament prohibitius però irresistibles com el The Lanesborough a Hide Park, una de les últimes joies de la Oetker Collection que inclou entre els seus hotels Le Bristol de París o Namaskar a Marràqueix.
Londres en 48 hores: YES WE CAN
DIVENDRES
17:00. Comença el cap de setmana en un dels llocs més estimats pels veïns del barri de Peckham , el Bussey Building . Aquest antic magatzem i actual espai multiús mereix 48 hores per a ell sol. Serveix de seu a concerts, workshops, galeries, sales de teatre, projectes artístics que van canviant l'espai i una mítica botiga de vinils/bar. El millor és entrar-hi i deixar-se portar.
18:00. Som al món anglosaxó, les sis de la tarda ja és una hora més que raonable per començar amb la ingesta d'alcohol . La primera parada és el Peckham Pelican , un bar on et pots trobar des d'un dj a un taller de gravat o una vetllada culinària dedicada a les especialitats de Nova Orleans . El Pelican és el punt de reunió dels estudiants d'arts de l'escola contigua, la creativitat és a l'ambient (i als tatuatges, tints de pèl, abrics de pitó sintètic…) . El **Ivy House** mereix una parada, mereix fins i tot una pel·lícula amb la seva història, és el primer bar cooperativa de Londres . Després de l'anunci del tancament, la parròquia i els veïns van reunir un milió de lliures per quedar-s'ho. Després d'unes pintes, anem a buscar un Old Fashioned preparat amb mestratge al ** Bar Story **, dos si arribem a la seva hora feliç de sis a set de la tarda, maniobra molt recomanable.
El punt de reunió de tot londinenc modern que calgui
21:00. Un cop complert l'escalfament, fem una parada tècnica per sopar i seguir de pubs amb energies renovades. Dues bones opcions al sud de Londres són Persepolis i Artusi . La decisió s'haurà de prendre sobre la base del pressupost. Persepolis ofereix plats perses a un preu raonabilíssim i té un ambient de petit ultramarins. La botiga ofereix llibres de cuina i productes perses difícils de trobar. També hi ha tallers i classes de cuina.
L'opció cara (encara que no és prohibitiva) també és molt familiar però a l'estil italià. Artusi és un local de menjar mediterrani amb pasta casolana, taules comunitàries i cuina oberta. Tots els productes són de temporada i la majoria vénen de productors locals. Tot i que té poc més d'un any, ja és un dels hits del barri.
22.30. Hi ha cert local, un que només es pot trobar a Londres per raons que expliquem en dues línies, pel que val la pena desplaçar-se a Brixton. El **Effra Social** va ser la seu del club del Partit Conservador i la decoració ha quedat intacta des dels temps de Thatcher. És ple de pissarres amb missatges als afiliats, butaques d'orelles o tapets de ganxet. Qui li diria a Winston Churchill que els seus retrats a l'oli acabarien envoltats de rastes jamaicans i noies tatuades fins a la mandíbula prenent copes?
Aquí es pot sopar, ballar, escoltar música en directe i fins i tot assistir a un recital de poesia. Acabar la nit a l'Effra és una bona opció, si ens queden energies per seguir més enllà, la propera Clapham Street està sembrada de bars.
Antiga seu del Club del Partit Conservador
DISSABTE
10.00. Abans d'endinsar-nos a la ciutat, li donarem un cop d'ull des de les altures. El Brockwell Park està situat en un turó sobre Brixton i des de la seva infinita extensió verda es veu tot l'skyline de Londres. Dins del parc se situa The Brockwell Lido , un edifici art deco que avui dia acull una piscina descoberta i un cafè perfecte per esmorzar.
12.00. Per dinar, farem la volta al món sense moure'ns d'un dels mercats més variats, vibrants i autèntics dels centenars que hi ha a Londres: The Brixton Village and Market Row . Aquí es poden comprar des de quimonos fins a cargols, des de teixits africans fins a formatges francesos. En aquest espai independent que els veïns van salvar de la demolició, es pot apreciar millor que enlloc tan bo que porta la multiculturalitat del barri. Gràcies per la lliçó, Brixton.
El perfecte per menjar i gaudir de Brixton
14.30. Li hem pres el pols a una de les zones més interessants i menys turístiques de la ciutat Hem estat arriscats i originals i ens hem allunyat de les rutes més trillades, bé per nosaltres, però no marxarem sense presentar els nostres respectes a la estàtua del general Nelson així que marxem al centre. Aquests dies la Royal Academy és un jardí. L'exposició Painting the Modern Garden Monet to Matisse , reuneix obres de Manet, Van Gogh, Cézanne, Klee i altres grans mestres del segle XX , d?aquests capaços d?omplir museus retrospectiva a retrospectiva.
16.00. Aquí l'hora del te és ineludible . El centre és ple d'opcions amb poc encant i nosaltres insistim en el nostre afany de ser aquests turistes exemplars que fugen de les cadenes i la impersonalitat. Ja hem fet la digestió dels cargols, el sushi i les delícies internacionals degustades a Brixton i ve de gust un dolç, marxem a Maison Bertaux , una pastisseria fundada al segle XIX . El seu protocol consisteix a treure's el cafè o el te al carrer i prendre'l amb un dels seus dolços francesos. Tot i que a l'interior cal tenir els ulls ben oberts per gaudir de l'ambient, les antigues fotos i el vell piano de cua.
Llibres entre prestatgeries d'estil eduardí
17.00. Una mica més de cultura, més tard seguirem amb la gastronomia. Daunt Books és una bellíssima llibreria d'estil eduardià . L'interior data del 1910 encara que va ser restaurada als 90. Té una enorme galeria central amb dues altures i una barana de fusta on passar-se hores tafanejant entre novetats i clàssics amb la sensació d'estar vivint en un capítol de Downton Abbey.
18.00. Estem en una de les capitals de la moda del món i la parada fashion és obligada. Triem Browns Focus , a Mayfair. Aquesta botiga multimarca és una cosa així com la branca arriscada i jove dels clàssics magatzems Browns. Té un ambient de club nocturn, fosc i amb neons i en els seus penjadors es forgen les tendències del futur. És avantguardista i arriscada, el contrapunt perfecte a les nostres compres al bohemi mercat ambulant de Brixton.
La parada de la moda
19.00. I si abans curióssim entre llibres dins d'una ambientació a allò Downton Abbey, ara prendrem copes en un entorn propi de El Gran Gatsby . El **Milk & Honey**, té caràcter de club de cavallers. L'ambient és de club de jazz dels anys 20 i per accedir a certs privilegis, com entrar a la Red Room cal ser soci. Els no membres poden entrar fins a les onze prèvia reserva. Aquest local es pot permetre ser restrictiu i exquisit, aquí es pren molt seriosament l'art de prendre copes, la varietat d'alcohols és exquisida i el gel es pica amb punxó.
20.30. La xef estrella i deixeble de Gordon Ramsey (xef encara més estrella) Judy Joo va obrir aquest restaurant de tapes de carrer coreanes el 2015. Jinjuu és la nostra proposta per al sopar. Serveixen kimchi i pollastre fregit a l'estil coreà entre altres especialitats, la cuina està a la vista i el preu mitjà és de 50 lliures per persona . La planta de dalt té una cocteleria amb opcions aptes tant abans com després del sopar.
La xef estrella deixeble de Gordon Ramsey et sorprendrà amb els plats
22.00. Un concert és la cirereta de la nit, però el turisme cansa, així que optem per un concert de jazz o swing asseguts i amb una copa a la mà. Res de cervesa en gots de plàstic i cops de colze, que hem tingut un dia molt intens. El bar **Night Jar** té glamour de la vella escola, les seves parets estan folrades de motius art decó i és tan acollidor que donen ganes de quedar-se per sempre. Es pot picar una mica del menú de tapes però el més interessant són els seus concerts de jazz o swing amb un còctel a la mà.
El concert i la copa
DIUMENGE
10.00. Ens desplacem a la zona de Saint Pancras per llançar-nos a un parell de plans culturals que són fora del circuit convencional. Esmorzem a ** The Attendant **, una cafeteria francesa emplaçada en un antic bany públic victorià, abandonat durant 50 anys i recentment restaurat. La seva porridge preparat amb llet d'ametlles servirà de combustible per a tot el dia.
11.30. Passem el matí a un dels museus més estranys de Londres, la **Wellcome Collection.** Una institució dedicada a les curiositats i meravelles de la ciència mèdica. Henry Wellcome , el seu creador va ser un emprenedor, filantrop, viatger i pioner de la fotografia aèria. Va reunir centenars d'objectes relacionats amb la medicina i l'obsessió de l'ésser humà amb la salut, des del raspall de dents de Napoleó fins a antigues joguines sexuals japoneses.
13.00. A mig camí entre la Wellcome Collection i la nostra següent destinació es troba un dels millors restaurants del Soho, Gauthier. La nostra última parada culinària del cap de setmana és un restaurant clàssic amb un servei exquisit que sembla una altra època. És tan formal que frega el kistch, però l'important és que la cuina francesa acumula certificats d'excel·lència i que posseeix una oferta de vins per perdre el cap. Ha estat un cap de setmana molt llarg, ens mereixem un homenatge.
Sandvitxos gurmet
15.00. Hem començat el dia amb la Wellcome Collection i ho acabem en una altra curiosa institució apartada del circuit més obvi: El Prince Charles Cinema . Aquest cinema situat a Leicester Square va moltíssim més enllà de les estrenes, és un festival en si mateix. Aquí pots assistir a una festa de màscares inspirada a la pel·lícula Dins del Laberint , una marató de Malson a Elm Street , un homenatge a Meryl Streep, sessions de sing along de totes les pel·lícules imaginables, matinees de Disney i passades en què, pel preu de l'entrada, et donen un tros de pizza i una cervesa. Les pel·lícules i els esdeveniments comencen a la una i acaben a les nou del vespre.
No és fàcil prendre el pols a una ciutat tan inabastable com Londres, encara menys en 48 hores. Les claus són fitar, triar i buscar els llocs i experiències menys evidents. Aquest cop les mòmies del British Museum hauran de passar sense la nostra visita. fins a la propera, Londres.
*** Potser també t'interessi...**
- Tots els viatges en 48 hores
- On esmorzar a Londres
- Pel·lícules per a enamorars de Londres irremeiablement
- Tot el que t'estàs perdent al barri de Marylebone
- Albertópolis (és a dir, South Kensington): crònica de la primera gentrificació de Londres
- Cinc restaurants de Londres per menjar bé i repetir
- Receptes per al perfecte afternoon tea i on tastar-lo a Londres
- 100 coses que has de saber de Londres
- 25 coses de Londres que només sabràs si hi has viscut
- 22 coses que trobes a faltar d'Espanya ara que no vius aquí
- Sense corbata i boig: 13 coses a fer a la City de Londres
- Vull ser com Peckham: el nou barri que has de descobrir a Londres
- Tot el que has de saber de Londres
48 hores a Londres, difícil però no impossible