Cada estiu, des de fa segles, a determinats llocs de Galícia se celebra a rapa dónes bestes, una festa tradicional que consisteix a reunir rajades de cavalls salvatges de les muntanyes properes i tallar-los les crineres, desparasitar-los i marcar-los.
“Era molt temptador poder mostrar una cosa tan singular”, explica Pepe Coira, creador amb Fran Araújo, de Rapa (estrena a Movistar Plus+ el 19 de maig), la sèrie que pren el títol d'aquesta tradició centenària, però també s'inspira en el seu esperit. Tan gallec. “És molt especial, l'existència de cavalls salvatges és un vestigi molt escàs a Europa. I ens venia molt de gust incorporar la rapa a la història perquè té a veure amb aquest to en què allò violent es concilia amb el més tradicional i festiu, hi ha una barreja de coses que ens semblava molt suggeridora”, continua.
El rodatge de la rapa.
Coira i Araújo es reuneixen de nou després de l'èxit de Ferro. D'aquella bona experiència, dos gallecs com ells, en van sortir amb ganes de tornar a la terra. Rapa neix a partir d'una imatge, d'un lloc: Vixa Herbeira, el punt més alt de la Serra da Capelada, a la província de la Corunya, entre Ortigueira, Cariño i Cedeira . “És un lloc molt màgic on hi ha els cavalls salvatges, té moltíssima força”, explica Coira. “Per mi és un lloc on cal anar almenys una vegada a l'any”.
A partir d'aquest lloc, van pintar una història que torna a ser un thriller. El protagonista, Tomàs (Javier Cambra) passeja per Capelada un matí de boira quan es troba una dona moribunda. La dona no és cap altra que la volguda alcaldessa de Cedeira que mor poc després de ser rescatada. El seu assassinat regira el poble i rodalies. De Ferrol a Ortigueira.
Tomás (Cambra) als penya-segats de Capelada.
Al llarg de sis capítols, Tomàs s'unirà a la Guàrdia Civil Maite (Mònica López) per intentar trobar el culpable. I en aquestes investigacions va apareixent una Galícia molt real, molt autèntica, molt bonica, de contrastos. Una Galícia diferent o més desconeguda per al gran públic, començant pels paisatges.
“La zona és especialment bonica i no gaire coneguda de Galícia o de la costa”, argumenta Coira, el germà de la qual, Jorge, dirigeix la sèrie. “Tampoc és que s'ho descobrirem a ningú, però no és Rias Baixas ni la Costa da Morte. És una zona amb molt d'encant i que té de tot, així que ens encaixava molt bé. Sembla molt salvatge, molt violenta i gires la vista i et trobes una vall plàcida, un lloc tranquil. Aquests contrastos ens anaven molt bé”.
ON ES VA RODAR
La sèrie comença on la van imaginar: a la Serra da Capelada. Continua a Cedeira, encara que, com Araújo i Coira ens revelen, no tot el que fan passar per Cedeira ho és. “També hem fet servir alguna part de Ortigueira”, diuen.
Terra de contrastos.
Per la Serra han rodat en molts racons, evitant potser els més turístics i coneguts, com Sant Andreu de Teixit, però es veu la pura muntanya, també aquests penya-segats famosos, els més alts d'Europa.
També apareix Ferrol, especialment el Barri de la Magdalena, on viu Tomàs. "És un barri ple de cases modernistes, va ser el primer barri construït en quadrícula a Espanya, és un paisatge urbà molt especial", diu Coira.
Cedeira.
A més, es veuen els camins i paisatges entre Ferrol i Cedeira que tant recorren els personatges pels diferents camins. Pantín, Valdoviño… i la impressionant platja de Vilarrube, on Tomàs para a recollir aigua de mar per coure les nècores. Un d'aquests petits detalls i picades d'ullet molt gallecs de què està carregada la sèrie. Com el pastisset típic de Cedeira. La menció a la caldeirada, als caldets o la senyora donant indicacions. “Això és pur Galícia”, diu Coira. “Gairebé documental”, afegeix Araújo.
I, a més, del que és anecdòtic té el seu sentit. “Juga també a l'argument, com pot ser de laberíntic Galícia, té tants nuclis de població petitets i escampats, que hi ha moltíssimes carreteres, pistes… és molt fàcil perdre's i que el gps es perdi”, expliquen.
Al capdamunt de la Serra da Capelada.
LLIÇONS DE FERRO
Els detalls buscant l'autenticitat ja és el seu senyal d'identitat, després de Ferro. “Ens feia il·lusió aprofundir en allò que vam fer en aquella, vam situar la història en un lloc concret, en un lloc real i ser capaços de donar-li a la història el que aquest lloc ens ofereix”, diu Coira. “Es tracta de ser molt específics per escriure. Per passar en aquest lloc i no en cap altre, la història té alguna cosa especial”.
I arribaran els turistes fins a Cedeira i Capelada com a El Hierro? Riuen.
Tomás (Cambra) i Maite (López).